dijous, de desembre 30, 2021

La Veu de Torre Llobeta - Número 77



Un cop més col·laboro a una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta am una breu història. Us convido a llegir la revista on trobareu relats, poemes, informació sobe projectes que es porten a terme a Torre Llobeta, humor, passatemps... 
Comparteixo a continuació el relat publicat a l'edició número 77 i al final del text hi trobareu l'enllaç a la revista, amb aquesta portada tan maca.

ÀNIMA DE SOMRIURES
Arriba a casa i comença a treure’s el maquillatge del rostre. De fons li arriben les notícies a la televisió: conflictes polítics i bèl·lics, violència de gènere, incivisme, pandèmia, apunyalaments al mig del carrer a plena llum del dia... fets negatius i desesperançadors. Segurament, per això, en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i especialment fer riure. El món necessita més humor, i també més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot aniria millor, tot seria diferent. Per això, en els seus espectacles com a pallasso, a més de provocar somriures, li agrada transmetre valors com la generositat, l’empatia, l’ajuda mútua i la diversitat. A l’actuació que ha ofert aquesta tarda grans i petits s’han divertit escoltant amb atenció les seves històries i, sap que un dia més, ha fet gaudir i ha gaudit contemplant les cares d’alegria dels nens i els adults que els acompanyaven. Quan ha acabat l’espectacle són molts els qui s’han acostat a saludar-lo, i com en altres ocasions una nena li ha donat un tros de paper que ell s’ha guardat a la motxilla. 
Ara que ja s’ha tret el maquillatge s’asseu al llit i llegeix les paraules que li han dedicat:
“Gràcies per aquests bons moments, quan sigui gran vull fer el mateix que tu”.
Un gran somriure intern se li dibuixa, una flama d’emoció s’encén dins seu. Un senzill missatge que dona sentit a la seva tasca i l’empeny a continuar creient en els seus valors. Agafa la capsa de l’escriptori on guarda més notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de felicitat. Retalls de vida.


Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu 77

dimecres, de desembre 08, 2021

Estels | Lletres i fils


Passegem, un cop més, per aquests carrers empedrats, solitaris i silenciosos. Fa una tarda freda de desembre però dins nostre l'escalfor ens acompanya. La nostra mirada es dirigeix a cada detall que no deixem escapar, tot i que coneixem cada racó d'aquest pintoresc poble que visitem tantes vegades. Contemplem també els tions que cada any llueixen per les festes nadalenques.
Enfilem el carrer de la Muntanya fins a dalt de tot, on seiem en un dels bancs de la placeta. Agafo la mà de la Mariona, l'altra me l'emporto a la panxa.
–La noto bellugar-se –dic a la Mariona.
–Està revolucionada –confirma posant-me la seva mà a la panxa.
Totes dues somriem. Comença a fosquejar i davant nostre el llum d'un fanal s'encén. I l'estel, present en aquestes dates, també. Després d'observar-lo fixament uns instants se m'il·luminen els ulls.
–I si li posem Estel? –proposo alegrament.
–Sí! Per què no?! –respon entusiasmada la Mariona sense pensar-s'ho gens.
–Aquí ens vam conèixer –recordo amb tendresa.
–I aquí ens vam fer el primer petó.
–Estel, un nom molt bonic
–Quina bona pensada has tingut, Gisela.
–Aquí sempre ens passen vivències màgiques.
La Mariona i jo ens quedem abraçades amb la llum de l'estel que, davant nostre, il·lumina el carrer. Dins meu un altre Estel creix i, d'aquí uns mesos, posarà més llum a les nostres vides.

 
Aquesta és la meva aportació a la proposta Lletres i fils de desembre. 

dijous, de desembre 02, 2021

Lletres i fils | Desembre 2021

L'Estel de Mura

Arribem a l'última proposta de Lletres fils d'enguany amb aquesta imatge de l'Estel de Mura. Per si voleu saber d'on ve i us serveix d'inspiració us deixo l'enllaç a una entrada d'un altre blog on s'explica: https://percaminsdelbages.blogspot.com/2010/12/lestel-de-mura.html
L'Estel de Mura doncs presideix els carrers del poble per les dates nadalenques i m'ha semblat adient per a la proposta d'aquest desembre. La fotografia és de fa uns anys. 
Dit això, què us inspira? Poema, relat, carta, reflexió, haiku, tanka... el que vulgueu.
 
Aprofito per donar les gràcies a tothom qui ha participat a la proposta al llarg de l'any, feta amb l'objectiu d'ajudar a trobar inspiració per imaginar històries, escriure-les i gaudir-ne, sense cap tipus d'obligació. L'any que ve continuem!
I si és el primer cop que passeu per aquí i voleu fer un cop d'ull a les propostes anteriors cliqueu aquí.
 
Us animeu a participar?

 
PROPOSTES REBUDES:  

· Salluna: Llumetes
· Núria: Estels

dissabte, de novembre 20, 2021

Paraules que ajuden | Lletres i fils


Els llibres sempre han estat per a ell més que una passió, doncs gràcies a la lectura va trobar una forma de fer més suportable el món hostil en què estava immers. Va ser aquella època en què va estar malvivint en una barraca enmig d'uns horts, sense aigua calenta ni llum. Durant el dia anava a la biblioteca i llegia. Fins que unes pluges torrencials el van deixar sense sostre i va acabar al carrer, suportant les inclemències del temps, robatoris, desesperança...

Trobar aquella associació on podia dutxar-se, menjar i dormir va ser la seva salvació. Des d'allà van buscar-li feina i un pis, petit i acollidor, al costat d'una escola, la qual li va fer entrega d'un pupitre i una cadira que té a la seva habitació i on cada dia s'asseu per llegir i ara també per escriure. S'ha animat a narrar la seva pròpia història, a explicar les seves vivències. Vol que el seu testimoni serveixi d'ajuda i trencar estereotips sobre les persones que viuen al carrer.


La meva participació a Lletres i fils de novembre. És un text que havia escrit fa temps i que he modificat per ajustar-lo a la proposta. 


dimarts, de novembre 02, 2021

Lletre i fils | Novembre 2021


Arriba un nou fil de Lletres i fils, proposta d'escriptura que trobareu en aquest espai el dia 2 de cada mes. Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí.

En aquesta ocasió es tracta d'escriure un text, o més d'un si teniu inspiració i us ve de gust, que contingui les tres paraules de la imatge, podent utilitzar també els seus plurals. Relat, carta, reflexió, poema... el que vulgueu, de l'extensió que vulgueu també. 

Us animeu a participar-hi? 


 
PROPOSTES REBUDES:  

· Artur: Amors tímids
· Carme: Associacions
· Salluna: Ser pagès

dissabte, d’octubre 30, 2021

Esperança | Relats conjunts

Un conte per anar a dormir - Fina Veciana

 

–Papa, m'explicaràs un conte? –demana l'Amal mentre mira per la finestra.

–Sí, avui em toca a mi, perquè la mama treballa.
–Aquesta nit no hi ha la lluna, però hi ha molts estels!
–I a tu t'agraden molt oi, els estels també?
–M'encanten! Quin conte toca, avui? Ja saps quin vull que m'expliquis –fa la nena apartant-se de la finestra i anant cap al llit.
–Aquell que t'he explicat tantes vegades i que no cal que busquem dins dels calaixos?
–Sí!!! Torna-me'l a explicar, baba! (*) 
L'Amal es fica al llit, es tapa i, amb atenció, escolta... 
 
Hi havia una vegada un lloc on vivien molts nens. Allà hi menjaven, dormien i també hi estudiaven. De tant en tant alguns nens se n'anaven i ja no tornaven. I és que marxaven a viure amb una família a un altre lloc, a vegades ben lluny. Aquest era el desig per a cada un d'ells, tenir uns pares. Entre aquests nens hi havia una nena que es deia Amal, i per a ella també va arribar el dia en què va conèixer els seus nous pares. L'Amal estava molt contenta, però també una mica trista perquè deixaria molts amics. Però va marxar a un altre país, a una nova casa on tot era desconegut per a ella, amb uns pares que mai havia tingut i on hauria d'aprendre dos nous idiomes... però això no va ser cap problema, ja que a l'escola va aprendre de seguida i va fer nous amics. Els seus pares van aprendre l'idioma d'ella i a casa parlen tres llengües. 
A l'Amal li agrada molt aquesta casa on viu, el que més l'entusiasma és mirar per la finestra de la seva habitació i contemplar embadalida la lluna i els estels. I també li agrada molt que li expliquin un conte cada nit, tot i que alguns dies s'adorm sense saber el final... 
I fins aquí el conte sobre l'Amal, un nom que significa esperança. Esperança que tot infant tingui una casa i uns pares que li donin amor.

L'Albert es mira la seva filla, que té els ulls tancats però somriu. L'acaba de tapar i li fa un petó al front.

–Leila saida, binti! (*)
–Bona nit, baba!

(*) baba - Una de les maneres de dir pare en àrab.

(*) Leila saida - Literalment significa nit feliç. S'usa per desitjar bona nit. 
(*) binti - La meva nena / Nena meva

 

dissabte, d’octubre 23, 2021

Mil bocins | Escribir jugando


Contemplo, amb un somriure, la meva col·lecció d'ampolletes de perfum. Totes diferents, cada una amb un detall especial. N'agafo una, la que em va regalar la besàvia.

–Ja hi som –pronuncio en veu alta– el nebodet l'ha tocat deixant-hi totes les ditades.
Vaig a la cuina a netejar-la i, de l'ensurt que m'enduc en entrar, faig un crit i l'ampolleta se m'escapa de les mans. Al costat de la nevera, un escarbat i una serp. Són de joguina, ho sé, però semblen tan reals... Em comencen a caure llàgrimes. Escampats per terra, mil bocins de vidres d'una ampolleta molt especial.


Proposta per a ‘Escribir jugando’ del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb les empremtes dactilars. 
 

diumenge, d’octubre 10, 2021

Somnis de tardor | Lletres i fils

Tardor a Sant Vicenç de Castellet

Sola i abandonada damunt d'un banc transcorren els minuts, les hores... una tardor més he tornat a caure i un fil de nostàlgia i recança s'apoderen de mi. Penso en totes les vegades que m'han trepitjat, que m'han apartat sense miraments i m'han fet miques fins acabar en qualsevol racó, que s'han burlat de mi o, simplement, no m'han sabut veure i m'han ignorat... però també tinc present com he après a aixecar-me i anar-me'n dels llocs on no soc benvinguda, com he après a allunyar-me de qui no em valora ni m'accepta com soc, i sé que totes aquests experiències formem part del meu procés de transformació.

Aquesta nit la pluja m'ha netejat, com en tantes altres ocasions i, exhausta pel pes de les gotes, ara em costa moure'm. Però ho faré i serà gràcies a l'ajuda d'un amic amb qui sempre puc comptar: el vent. Amb la seva força i la que surt del meu interior continuaré el meu viatge. El vent m'empeny a aixecar-me i a dansar tot escoltant les seves melodies, ell permet que em mostri amb tota la meva autenticitat i també em fa parar quan vull córrer massa.

Volaré en un cel sempre canviant i em retrobaré amb velles companyies: el sol, la lluna, el fred i la foscor, els estels... aniré a parar al terra sec d'un bosc immens i, després d'un temps de recolliment, acabaré tornant de nou a la meva estimada llar: les branques d'un arbre on, juntament amb més fulles, restarem plenes de vida fins a la pròxima tardor, quan tornarem a caure, sabent que aquesta és una nova oportunitat per reposar, mirar dins nostre i cercar nous somnis.

 

Aquesta és la meva proposta al Lletres i fils d'octubre, en què s'ha d'escriure un text que porti per títol 'Somnis de tardor'. Vols participar-hi?

dissabte, d’octubre 02, 2021

Lletres i fils | Octubre 2021


Som a plena tardor, aquesta estació de paisatges que es tenyeixen de colors grocs, ataronjats, vermells... i la vuitena proposta de Lletres i fils gira entorn aquesta estació. Es tracta d'escriure un text que porti per títol "Somnis de tardor". Poema, relat, diàleg, reflexió... el que cadascú vulgui i l'inspiri aquest títol. I si voleu acompanyar el text amb alguna fotografia, dibuix, música... endavant!

Us animeu a somiar i a expressar els vostres somnis? Endavant doncs amb les propostes! 
Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí
 
HI HAN PARTICIPAT:
· Carme 
· Artur  
· Roser
 

divendres, d’octubre 01, 2021

El pati blau | Relats conjunts

El pati blau, 1913 - Santiago Rusiñol

“A partir d'ara aquest serà el nostre lloc especial, lluny de totes les mirades, el nostre punt de trobada... el nostre pati blau. Envoltats de flors, arbres i d'aquest color que predomina a les parets i al cel d'avui, et prometo que t'estimaré sempre” ...i en el proper capítol...

–Quines cosetes que es diuen més dolces i quin amoooor tan tendre! –exclama en to de burla la Cinta mentre s'acaba el cafè amb llet– No sé com pots seguir aquestes sèries, Andreu!

–Doncs a mi m'agrada, què vols que et digui! –replica l'Andreu– Bons actors, cançons que fan posar la pell de gallina i uns paisatges preciosos. No em diràs que no és maco aquest pati tan blau?
–Tu ets un friqui del color blau, Andreu. Si només fos per tu tindríem tota la casa blava.
–És el color del mar, del cel... un color que transmet calma, pau...
–Tot el que tu vulguis, però a la vida s'hi han de posar més colors.
–Sí, dona, és clar que sí –fa l'Andreu mentre acaba d'esmorzar i es prepara per anar a la feina.
–I quants capítols porten ja de la sèrie aquesta? Falta gaire per acabar? –demana la Cinta desinteressadament.
–Aquesta és la quarta temporada, n'hi ha dues més de gravades.
–Mare meva! Això serà més llarg que un dia sense pa!
–Bé, me'n vaig a treballar Cinta. Abans d'anar a l'oficina aniré a comprar pintura per a la galeria, li fa falta una repassada, i el cap de setmana m'hi puc posar.
–I per casualitat no voldràs pas canviar el color, oi?
–Quines preguntes, Cinta! És clar que no canviarem de color! Tot i que podríem canviar la tonalitat i agafar un blau més fosc, com el del pati de la sèrie.

Un cop l'Andreu se n'ha anat la Cinta s'asseu al sofà i obre el llibre que està llegint. Al cap de sis pàgines el tanca. “Ai, no m'agrada, no l'entenc, el deixo per un altre moment”, pronuncia en veu alta. Llavors agafa l'ordinador, obre el buscador. L'últim dia es va quedar al capítol 109. N'hi falten uns quants per posar-se al dia i conèixer el passat dels personatges.

“Segona temporada. El pati blau – Capítol 110”.
 

Feia molt de temps que no participava a Relats conjunts, aquest pati m'ha inspirat: https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/09/el-pati-blau.html

dimecres, de setembre 08, 2021

Em parlen de llibertat | Lletres i fils



Em parlen de llibertat
les teves ales esteses.
M'ensenyen
que també puc volar.
Però jo soc l'altra,
aquella que passeja
per les aigües encalmades,
a vegades remogudes,
del seu llac interior.
Solitària i atenta,
contemplo com els altres
alcen el vol.
No em sento preparada,
encara, per obrir les meves ales,
tot i que cada cop 
hi soc més a prop.
I a poc a poc vaig fent camí
confiant que hi ha un lloc
per a mi a l'exterior del llac.

La meva participació al Lletres i fils del mes de setembre: https://nurialaroca.blogspot.com/2021/09/lletre-i-fils-setembre-2021.html

dijous, de setembre 02, 2021

Lletre i fils | Setembre 2021


Després del descans durant els mesos de juliol i agost, retorna el Lletres i fils amb la setena proposta de l'any. Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí.

Aquesta vegada amb una fotografia, que vaig fer al llac de Graugés, al Berguedà, ja fa uns quants anys. Veient aquesta imatge podeu escriure el que us inspiri: poema, relat, diàleg, reflexió... us hi animeu? Endavant amb les propostes!


 
PROPOSTES REBUDES:  

· Carme: En Potesfortes
· Salluna: Aparellar-se 
· Carme: Trobades matineres 



Il·lustració de la fotografia feta per Carme Rosanas, gràcies!

dimarts, d’agost 24, 2021

Pams | Els relats de la Carme


“Abans de formar part de la nostra entitat llegeix aquesta història, si us plau, i decideix si vols unir-te a nosaltres.”

Aquest missatge, escrit a sota d'una il·lustració on es veu un grup de persones mirant embadalides cap amunt i amb uns nassos molt llargs, està penjada al vestíbul d'entrada del local de l'Associació PAMS. A sobre d'una taula, un fulletó explica el perquè d'aquesta imatge.

«L'Associació fotogràfica PAMS va néixer l'any 2015 després que un grup de fotògrafs aficionats vam decidir crear-la per oferir cursos i tallers de fotografia així com organitzar exposicions benèfiques a favor de diferents projectes d'ajuda humanitària i animalista. A més, l'esperit de l'entitat sempre ha estat la cooperació i mai ens hem plantejat competir, així que des d'un principi vam deixar per escrit en els nostres estatuts que no promouríem cap concurs on, per exemple, s'hagués d'escollir quina imatge és millor.

PAMS realitzem, cada trimestre, un taller d'iniciació a la fotografia per conèixer els aspectes principals i bàsics de la càmera i, un cop finalitzat, els participants trien una o dues imatges que hagin fet durant el curs per exposar-les al nostre local i posar-les a la venda. Així doncs, cada tres mesos té lloc una exposició els beneficis de la qual es destinen a una entitat concreta.

Quina va ser la nostra sorpresa quan, en l'exposició corresponent al tercer trimestre de l'any 2018, hi va haver persones que ens informaven que les fotografies exposades eren de la seva autoria i no dels qui havien fet el taller amb nosaltres. I ens ho van demostrar ja que estaven publicades a les seves pàgines web, blogs o xarxes socials. Evidentment el primer que vam fer va ser disculpar-nos i canviar els noms a cada fotografia. Però vam voler anar més enllà. Quan algú s'inscriu en un taller demanem una fotografia digital mida carnet, així que vam agafar les fotografies de tots els plagiadors i en vam fer una composició allargant-los el nas a cada un d'ells. La imatge es va exposar al vestíbul del nostre local explicant els motius d'aquell muntatge i amb els noms i cognoms de cada plagiador, a qui vam convidar i, en saber-se descoberts, la majoria van sentir vergonya, alguns van demanar perdó i algun altre encara es va fer el milhomes expressant “tampoc n'hi ha per tant, només per agafar unes fotos”. Quins nassos! La fotografia la vam tenir penjada fins la següent exposició i llavors la vam canviar per aquesta il·lustració.

Com pots comprovar, a la nostra entitat no acceptem ni lladres ni pedants. En cas de detectar qualsevol plagi o irregularitat, no podràs formar part del nostre projecte.

Com hem esmentat a l'inici d'aquest escrit, tenim ganes d'ajudar i millorar la societat en què vivim, ni que sigui una mica. Som conscients que no és una tasca fàcil i que no aconseguirem grans canvis però, com diuen, els petits canvis són poderosos. I això només ho podem fer des de la honestedat, la humilitat i la transparència.
Si vols contribuir a construir cada dia un pam més de solidaritat, les portes de la nostra associació i dels nostres cors són obertes. Pas a pas, pam a pam amb il·lusió i ganes d'aprendre volem fer un món una mica menys hostil per uns quants. Posant-hi pams d'empatia, de comprensió, de bondat i esperança. Aquests són els lemes de l'Associació PAMS. Gràcies per la teva col·laboració.»


Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: https://carmerosanas2.blogspot.com/2021/08/relats-de-la-carme-del-mes-dagost-un.html

dissabte, de juliol 31, 2021

Bressol de sentiments | Els relats de la Carme



Des de la finestra de la petita i acollidora casa on passa uns dies de vacances mira el paisatge que s'obre davant dels seus ulls: el riu, ample i amb petites onades, on algunes persones van amunt i avall, travessant-lo en caiac; el cel blau, arbres, els xiscles i xipolleig d'aigua des de la piscina... i és així, mirant aquest paisatge, com nota que una pluja de sentiments comença a brollar dins seu. Agafa llibreta i ploma. Deixa anar.

Sota un cel tenyit
d'un blau intens
el riu s'eixampla
i creix l'enyor
que batega dins
la meva ànima.
Les meves mans
cerquen el tacte
d'aquelles mans
que ja mai més
s'agafaran vora
el riu en calma.

Avui la inspiració ha sorgit contemplant un gran riu; un dia qualsevol arriba passejant sota les fulles verdes d'un bosc espès, o des de l'espigó d'una platja solitària, admirant una posta... Els versos del poeta neixen en indrets plàcids i de gran bellesa, però el bressol on es gesten els poemes és dins seu, allà on els sentiments fan bategar la vida.


Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: https://carmerosanas2.blogspot.com/2021/07/els-relats-de-la-carme-quan-el-riu.html


dimecres, de juliol 28, 2021

La Veu de Torre Llobeta - Número 76



Una vegada més col·laboro a la revista La Veu de Torre Llobeta, projecte coordinat per l'Associació de Dones en Forma amb el suport del Centre Cívic Torre Llobeta.
A principis de mes vaig anar al Centre Cívic a buscar les tres últimes revistes en paper ja que amb la pandèmia no hi havia pogut passar abans. I tot i que es poden llegir en format digital també m'agrada guardar-les en paper. 

Us deixo la meva aportació d'aquesta darrera edició, la número 76, narrada per un protagonista ben especial. I us animo a llegir la revista ja que conté poemes, haikus, relats, humor i articles interessants sobre diferents temes.


ARBRE UFANÓS
El meu despertar comença amb el silenci trencat per un rajolí d'aigua. Davant meu un extens camp d'espígol vesteix el paisatge d'una calma incandescent. Coneixedor de les anècdotes que observo des del meu privilegiat indret i espectador de moltes vivències. Coneixedor de secrets inconfessables i testimoni de més d'una promesa.
Refugi d'escriptors que busquen inspiració, pintors que s'esforcen a plasmar la meva essència i fotògrafs que volen contemplar-me a través d'una pantalla o en un àlbum, al costat d'altres fotos revelades en paper.
Molt més que un tronc arrelat, hi ha qui m'abraça per impregnar-se de la meva energia i sentir l'afecte de la naturalesa. A la primavera i en temps càlid els ocells reposen damunt les meves branques. El vent mou les meves fulles, d'un verd intens a l'estiu i de colors ocres a la tardor. A l'hivern, completament nu, més d'una nevada m'ha glaçat el cor.
Alçat ufanosament, els dies transcorren entre sol o pluja, el xiuxiueig del vent i les veus que s'atansen al meu entorn. I sempre amb el murmuri constant d'aigua que, amb més o menys força, baixa de la font que em fa companyia eterna.

Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu número 76

divendres, de juny 18, 2021

Tautograma: Lletra S | Lletres i fils


Sols. Solitaris.
Sota salzes seiem.
Soledat sorollosa,
sanglots salivats.
 
Sense samarreta,
sense sabates,
sense sandàlies,
sense somnis...
sense sostre seguim.
Sol·licituds silenciades,
sacrificis sense sort.
 
Saciats, sadolls,
sospirem: sorpresa!
Sabó. Sarró. Sucre. Sal.
Sucs. Sopes. Síndries.
Sardines. Salsitxes.
Safates saboroses.
Santuari sagrat.
Saludem. Somriem.
 
Salvats, 
sota sostre,
sargim sacs,
sembrem solidaritat.
Sostenim, sempre,
sense sostres.

Un altre tautograma, aquest amb la lletra S, per al Lletres i fils de juny. Vols participar-hi? https://nurialaroca.blogspot.com/2021/06/lletres-i-fils-juny-2021.html
 

dimarts, de juny 15, 2021

Tautograma: Lletra N | Lletres i fils


Nusos nostàlgics
neguen nostre niu,
nefastes nafres negres
naufraguen neguitoses.
Núvols netejadors neixen
navegant nítidament.
Necessària naturalesa nova.


Tautograma amb la lletra N per al Lletres i fils de juny. T'animes a participar-hi? https://nurialaroca.blogspot.com/2021/06/lletres-i-fils-juny-2021.html
 

dimecres, de juny 09, 2021

Salvavides | Escribir jugando


 
Fa goig obrir els ulls cada matí i contemplar l'habitació endreçada. Els quaderns, creats artesanalment i classificats per dates, ocupen part dels prestatges al costat dels objectes, com la meva primera màquina d'escriure, regal de reis dels pares o la col·lecció familiar de plomes estilogràfiques, records d'un gran valor sentimental.
Amb la tecnologia tot ha canviat, però alguns encara apreciem escriure a mà, i especialment aquells que tenim una ment dispersa i que dona voltes a molts temes alhora com si fos una atracció de fira, omplir llibretes amb els nostres pensaments és un salvavides..


Proposta per a ‘Escribir jugando’ (d'abril de 2021) del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb la màquina d'escriure.

dissabte, de juny 05, 2021

Tautograma: Lletra A | Lletres i fils


Arbres, aixopluc acollidor.
Acaricien, abracen
agradablement.
Alleugereixen absències,
alimenten ànimes.
Arbres, amics acollidors
acompanyen amb acceptació.


Un tautograma, amb la lletra A, per al Lletres i fils de juny. T'animes a participar-hi?

dimecres, de juny 02, 2021

Lletres i fils | Juny 2021


Sisè fil de Lletres i fils, proposta mensual d'escriptura que trobareu, el dia 2 de cada mes, en aquest espai. Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí.

Fa uns mesos vaig conèixer, a través del racó de sa Lluna, la paraula Tautograma. Un tautograma és un text, en vers o en prosa, on les paraules comencen per la mateixa lletra. Doncs bé, per al Lletres i fils d'aquest mes us proposo escriure un tautograma, amb la lletra que vulgueu. I si en voleu escriure més d'un amb diferents lletres, endavant les atxes!

Us animeu amb els Tautogrames? Benvingudes totes les propostes! 


 
PROPOSTES REBUDES:  

Esperançats en encàrrec èpic,
els enamorats, enganxats, esperen.
Emanen entusiasme,
entre esplèndides estrelles ...
(l')etern elixir encastat en elles.  
 
* * * 
 
Arbres, aixopluc acollidor.
Acaricien, abracen
agradablement.
Alleugereixen absències,
alimenten ànimes.
Arbres, amics acollidors
acompanyen amb acceptació.
 
* * * 

Mumarona me mima molt, mans màgiques maneguen malalties, 
malbaratant moltes manies meves... maniàtica Mariona!
 
* * * 
 
Ara, arriba amb avió 
aquella ànima anhelada
amic, amor, amant,
abastament abrandada.
Abans, anava afligida
avui anirà amb ales
arreplegant abraçades
apaivagant ansietats
agraint acolliments
abastant afinitats alliberades.
 
* * *
 
Tema tres: Tautograma
T'ha tocat!
«Tautograma», temari tres -t.
Treballa, treballa!
Tenaç, tramo temes.
Torbat, treno trames.
Trio, trio... treball taquicàrdic,
tautograma traïdor!
Tururut, tururut!
Temo tanta tragèdia...
Trista temptativa,
torna-hi, torna-hi!
.............................
Tet! Tabaler, tabaleres!
Tum-tum-tum-tururum!!
Tenim triomf!
Tautograma trobat!
................................
Torna-hi:
Tema tres: Tautograma.
 
* * *
 
Nusos nostàlgics
neguen nostre niu,
nefastes nafres negres
naufraguen neguitoses.
Núvols netejadors neixen
navegant nítidament.
Necessària naturalesa nova.
 
* * *
 
Mentre movien màquines malmeses,
miraven mobles manipulats.
Morien monstres massegats,
mestres maleïts, mans maldestres.
 
Mentre minvaven misèries menudes,
mil marrecs mudats modelaven miratges,
menjaven maduixes marinades, madalenes...
 
Marxàvem mig marejats.
Murmuràvem molts mots mesurats.
Moríem moments, mai merescuts. 


* * *

Naus nafrades navegant,
neòfits necessitaven neutralitzar
nombroses nebulositats.
Nissagues negaren naufragis.
Negligència nefasta.
 
* * *
 
Sols. Solitaris.
Sota salzes seiem.
Soledat sorollosa,
sanglots salivats.
 
Sense samarreta,
sense sabates,
sense sandàlies,
sense somnis...
sense sostre seguim.
Sol·licituds silenciades,
sacrificis sense sort.
 
Saciats, sadolls,
sospirem: sorpresa!
Sabó. Sarró. Sucre. Sal.
Sucs. Sopes. Síndries.
Sardines. Salsitxes.
Safates saboroses.
Santuari sagrat.
Saludem. Somriem.
 
Salvats, 
sota sostre,
sargim sacs,
sembrem solidaritat.
Sostenim, sempre,
sense sostres.
 

* * * 
 
Petit polsim pedregós perdut
podria pertorbar pusil•lànims
pensaments pretèrits
punxant pètals pàbul pobrica
pintant pacientment
podràs pagar peatge
pel pot poruc pudent.
 
Escrit per qui sap si...



diumenge, de maig 09, 2021

Pàgines matineres | Lletres i fils



9 de maig de 2021

La primavera, la sang altera. Com més alt, més animal... ai, no me'n venen més, i no puc aixecar el bolígraf del paper, i és que al taller d'escriptura terapèutica que vaig començar ahir ens han proposat aquest exercici: escriure cada matí només llevar-te i omplir tres pàgines amb el primer que et passi pel cap. I si no saps què dir pots posar: no sé què escriure. I això estic fent, escrivint sense sentit, sense solta ni volta. I no sé perquè, només obrir aquesta llibreta que estreno avui, m'han vingut al cap aquests refranys. M'he comprat una llibreta, bé, de fet me n'he comprat dues, ben boniques i enquadernades a mà: una d'elles serà per a les activitats específiques del taller i aquesta per la proposta de les pàgines matineres, així s'anomena l'activitat, que surt en un llibre que es titula “El camino del artista”, que també m'he descarregat a l'ebook. Escriure cada matí tres pàgines només llevar-te va bé per desbloquejar, per treure el que faci ràbia, allò que molesta, fer un inventari del teu dia... l'important és escriure i omplir tres fulls. No sé perquè em servirà això, i si ho llegís segons qui, aquests entesos que es creuen superiors als altres, dirien que això no és literatura... Ara em ve a la memòria que fa un parell d'anys vaig anar a un club de lectura a la biblioteca, i l'encarregat de portar el club, un escriptor d'aquests que ha guanyat uns quants premis i que ha estat publicat per editorials de “prestigi” es va mofar de mi quan vaig comentar que, en aquells moments, feia un taller d'escriptura creativa en un centre cívic. “Ah, en un centre cívic” va deixar anar, amb menyspreu, i va afegir: “em pensava que feies un curs a l'Escola d'Escriptura de...” Ai, però què es pensen alguns, que tothom té diners per estudiar a segons quins llocs? Hi vaig anar un parell de mesos, al club de lectura, i ja no hi vaig tornar. Tampoc no en sé, de comentar llibres, m'agrada molt llegir, subratllar frases i fragments, però fer-ne un anàlisi o una ressenya no està fet per mi.

Ostres tu, ja he omplert un full i la meitat d'un altre, qui ho havia de dir. I què faré quan acabi d'escriure? Doncs em posaré amb la pràctica de txi kung, com cada matí quan em llevo. Bé, ara abans del txi kung primer tocarà escriure. De txi kung en faig cada matí des de fa temps, és una activitat física suau, i va bé per la ment i les emocions. Com sempre començaré amb els exercicis d'escalfament, o desbloqueig d'articulacions millor dit, i després faré els exercicis de les vuit joies de seda i els cinc elements, aquests darrers m'agraden molt, són moviments senzills però que equilibren tot el cos. Quan acabi aniré a la dutxa i tot seguit a preparar l'esmorzar, i me l'emportaré a l'estació, on treballa el meu company. Esmorzem tots dos i em quedo una estona amb ell, així podem estar junts. Jo treballo de tarda, i quan ell fa el torn de matí ens veiem molt poc.
I després de tota aquesta parrafada que no interessa a ningú, però que de fet tampoc no llegirà ningú més que jo, resulta que ja arribo a les últimes línies de les meves primeres pàgines matineres. Espero ser constant, perquè si una cosa em caracteritza és la meva inconstància moltes vegades, començar moltes coses i no continuar. Si aquesta proposta, com el txi kung, m'ajuda a mantenir un hàbit, serà un bon benefici. 
Miro per la finestra, el dia està ennuvolat, això em fa pensar en un altre refrany, com quan he començat el text: Al maig, cada dia un raig. No és que s'hagi complert el refrany, almenys aquí. I ara sí, últimes paraules per omplir els tres fulls de les pàgines matineres.

La meva participació al Lletres i fils de maig, amb aquesta proposta en forma de dietari, aquestes pàgines matineres i que, com comento en el text, l'he extret del llibre "El camino del artista" de Julia Cameron. Aquesta setmana he començat la lectura d'aquest llibre i descriu aquesta proposta que, ves per on, m'ha servit com a font d'inspiració. 
PD: Evidentment, aquestes pàgines matineres són del tot fictícies.

diumenge, de maig 02, 2021

Lletres i fils | Maig 2021



Cinquè fil de Lletres i fils, proposta mensual d'escriptura que trobareu, el dia 2 de cada mes, en aquest espai. Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí.

Som a la primavera, al mes de maig i el cinquè mes de l'any, així que en aquesta ocasió he triat cinc paraules que s'han d'incloure al vostre text. Podeu escriure un relat, un poema, una tanka, una carta, una reflexió... de l'extensió que vulgueu.


 
PROPOSTES REBUDES:  
 
- El mes de maig és al bell mig de la primavera. - afirma Pereira.
- Sí - li respon en Lionel.
- L'hivern ja queda enrere i l'estiu comença a escalfar a la banda - segueix afirmant.
- Per a mi la primavera és la millor estació de les 5 que hi ha.
- Però què dius animal? Hi ha 5 elements, però només 4 estacions.- gairebé renyant.
- L'hivern és metall. La primavera és terra. L'estiu és foc. La tardor és fusta i...
- Segueix- Ordena Pereira
- El maig és aigua.
Xavier Pujol
 
Som al mes de maig al bell mig de la primavera. Si em passejo per la natura , em fixo amb els elements característics, d'aquesta estació de l'any...He vit cinc animals: dos ocellets cantaires , dues papallones que voleiaven a l'entorn del meu cap i un esquirol enfilat dalt d'un pi. 
La natura
és una meravella.
És primavera.
M. Roser Algué
 
Enllaços a blogs: 
· Salluna: Llegenda 

divendres, d’abril 09, 2021

Ampolles buides | Lletres i fils


Ampolles buides
damunt fulls plens de mots.
Ment i cor s'omplen
embriacs d'altres vides
  folls de literatura.

La meva participació al Lletres i fils d'abril, amb aquesta tanka. Vols participar-hi?