dimecres, d’abril 29, 2026

Dimecres de haikus | Abril

La Fageda d'en Jordà 

Sota les fulles
espessor que aixopluga
so que asserena.
(1/4/26)


Els mots em criden
algunes nits d'insomni.
Al matí creo.
(8/4/26)



Plomes a terra:
els ocells fan la muda,
també nosaltres.
(8/4/26)



Una parella
troba pau al jardí.
Als peus, la merla.

La merla cerca
aliment i refugi
prop de la casa.
(15/4/26)

Atalanta (Vanessa Atalanta)

On vas, bufona?
Vola Atalanta, vola!
Cerca més flors!
(22/4/26)

La papallona Atalanta, abans d'alçar el vol


Llac de Navarcles 

El llac m'explica
llegendes d'abans, d'ara.
Secrets dins l'aigua.
(29/4/26)

Haikus d'abril del repte #dimecresdehaikus.


dilluns, d’abril 27, 2026

Exposició de haikus a la Biblioteca de Collserola


Avui us presento una exposició que tindrà lloc el proper mes de maig a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola, a Barcelona, i que hem preparat el col·lectiu Nou Tastet de Haikus, del qual en formo part juntament amb Isabel Barriel, Sira Bekele, Miquel Palau i Annelie Tuengerthal. 
Cada un de nosaltres hem escrit cinc haikus a partir de cinc fotografies, per tant hi haurà un total de vint-i-cinc obres exposades. 
El dissabte 9 de maig a 2/4 d'una del migdia farem la inauguració de l'exposició, on serem tots els membres del col·lectiu i parlarem de la nostra experiència i relació amb el haiku. 

Per altra banda, els dimecres 6 i 13 de maig, de 2/4 de 7 a 8 del vespre oferirem un taller de haikus. Es farà una sortida a l'exterior (si el temps ho permet) per observar l'entorn i connectar amb la natura cercant allò que ens cridi l'atenció per a crear un haiku. 
Per a la inscripció al taller es pot trucar a la Biblioteca, al telèfon 93 406 91 11 o enviar un correu electrònic a la següent adreça: b.barcelona.co@diba.cat.

Esteu convidats a la inauguració, al taller i/o a visitar l'exposició del 4 al 31 de maig.

divendres, d’abril 24, 2026

Sant Jordi 2026


Un Sant Jordi més al sac el viscut ahir a Sant Vicenç de Castellet, en un dia en què el bon temps va acompanyar: fresqueta al matí, sol ben calent al migdia i també vam tenir força vent, especialment a partir de migdia i a la tarda, tot i així, en general bonança.

Parades de llibres i roses ens vam repartir per la plaça de l'Ajuntament, amb activitats a la mateixa plaça al llarg del dia i a altres punts del poble. A estones hi havia ambient, altres moments com el migdia menys moviment. 

Vaig ser-hi tot el dia en una parada amb exemplars del llibre 'Camins de vida', punts de llibre amb fotos de flors, ocells i papallones, fetes per mi mateixa i que formen part de l'exposició 'Natura endins', i cartells de les properes exposicions que faré, i que una d'elles anunciaré en breu.
 

Cada punt de llibre amb el nom de l'espècie corresponent

A nivell personal he de dir que va ser bastant fluix, almenys respecte l'any passat. Van ser poques les persones que es van acostar a la parada a comprar el llibre i/o a interessar-se per les exposicions i el que faig. Més que les vendes el que més valorem és això, que la gent vulgui conèixer una mica més la tasca que es fa. Sí que puc dir que qui em va comprar el llibre i/o alguns punts de llibre van preguntar i mostrar interès, així que ho agraeixo de cor.

I un parell d'agraïments més: als seguidors del blog que em llegiu i comenteu i a en Jordi López Pérez per publicar el text de 'Sant Jordi del Drac' al seu espai 'Històries compartides'. En Jordi em va demanar, fa uns dies, si podia compartir el relat perquè li havia agradat molt. Són detalls que fan il·lusió i que s'agraeixen.

I fins aquí el resum del que ha estat Sant Jordi aquest 2026, espero que passéssiu una bona diada i seguim endavant.

diumenge, d’abril 19, 2026

Lliri blau (Iris germanica)





Lliri blau (Iris germanica) 

El lliri blau és una d'aquelles plantes que m'agrada trobar en les meves caminades. Les seves flors grosses i de color blau violaci destaquen entre la vegetació i es poden distingir des de força lluny. Quan m'hi acosto, m'agrada observar-ne la forma tan particular: els pètals semblen treure la llengua! És una flor ben curiosa i vistosa.
El lliri blau és una planta herbàcia perenne de la família de les iridàcies. Té un rizoma gruixut i allargat, del qual neixen les fulles, planes i estretes, d'un color verd blavós. Poden fer uns 50 cm de llargada i uns 3 cm d'amplada.
Les tiges florals poden arribar als 60-90 cm d'alçada i acaben en grups de tres a sis flors grosses. Aquestes tenen sis peces florals de color blau violaci: tres de més externes, que s'obren cap avall, i tres d'interiors, que es mantenen més dretes. La floració té lloc principalment durant la primavera.

És una planta molt resistent, capaç de créixer en sòls secs, prims, pobres i pedregosos. Sovint es troba en indrets assolellats, prop de masos, murs i antigues construccions rurals. També es cultiva en jardins com a planta ornamental.
Antigament, al rizoma del lliri blau se li atribuïen diverses propietats medicinals, però aquests usos han anat quedant en desús. Actualment, el rizoma d'algunes espècies d'iris, després d'un procés d'assecat i preparació, s'ha aprofitat sobretot en perfumeria per la seva aroma característica i també en l'elaboració d'alguns licors.

Una curiositat: a la comarca del Bages antigament es plantava el lliri blau damunt les barraques de vinya. Les seves arrels ajudaven a retenir la terra que cobria els sostres, i les flors hi posaven una nota de color. Una manera ben enginyosa d'aprofitar les qualitats d'aquesta planta!


FONTS CONSULTADES:

divendres, d’abril 10, 2026

Sant Jordi del Drac | Relats conjunts

Picaporta de la Casa Ardiaca - Museu del Cau Ferrat, Sitges

A Sant Jordi del Drac, un poble de poc més de cinc-cents habitants, es preparen per viure un dels caps de setmana més especials de l’any. El segon dissabte d’abril se celebra la ‘Festa dels dracs i els llibres’, fent honor al nom del poble i als prop de seixanta picaportes que tenen algunes cases: un drac amb la boca ben oberta, el símbol de Sant Jordi del Drac que apareix al seu escut. 

La nit anterior a la celebració, en un total de trenta picaportes s’hi han amagat uns papers on es poden llegir versos de poemes o fragments de novel·les i contes. L’endemà al matí els veïns poden començar la recerca dels papers ficant la mà a les boques dels dracs. Tothom qui en troba un es dirigeix tot seguit cap a la llibreria ‘Els Dracs de Sant Jordi’, situada a la plaça del Centre, i és obsequiat amb la novel·la, conte o poemari que hi ha al paper que ha trobat.
Hi ha dues condicions en aquesta celebració: qui hagi guanyat un llibre no pot participar-hi en la següent edició, i cada família pot portar un paper com a màxim. D’aquesta manera es donen opcions a més persones.

La ‘Festa dels dracs i els llibres’ no acaba aquí: quan s’han trobat els trenta papers i els guanyadors tenen els seus llibres, a la mateixa llibreria, i si el  temps acompanya a la plaça del Centre, hi té lloc una lectura pública dels textos amagats a les boques dels dracs i, com a cloenda final, es llegeix ‘La llegenda de Sant Jordi del Drac’, una història que emociona a petits i grans, la història d’un poble que dels seus dracs en surten paraules que escalfen cors i ànimes, paraules que els empenyen a mantenir viva la cultura d'un poble. 


La meva aportació a Relats conjunts del mes de març: Picaporta de la Casa de l'Ardiaca

dimecres, d’abril 08, 2026

Haikus | El Breny


El riu s'eixampla
i al cel, núvols de vent.
Que tot s'ho emportin.
(El Breny - Número 510)


Com arracades
rodones i vermelles
porten les branques.
(El Breny - Número 511)



Creixen valentes
adaptant-se a l'entorn.
Arreu, natura.
(El Breny - Número 512)

Comparteixo tres haikus sorgits a partir d'aquestes fotografies i publicats a la revista El Breny, en les tres primeres edicions d'aquest any (gener, febrer i març). Gràcies també a tots els membres del col·lectiu Nou Tastet de Haikus per fer possible aquesta col·laboració.

dilluns, d’abril 06, 2026

Pel Pla de Bages

Comencem pel Bosquet del Coll de l'Om

Des del Bosquet, aquestes vistes

Sortint del Bosquet continuem fent camí

Ja ho diu el nom: Pla de Bages, amb camins ben planers

L'herba s'enfila ben amunt, ella també vol admirar la muntanya màgica

La colza tenyeix de groc el paisatge

La colza, de ben a prop

Ningú no es vol perdre aquestes vistes

Verd de primavera, arbres amb el vestit d'hivern, encara

Camins per recórrer sense pressa, gaudint de cada pas

A l'Aiguamoll de la Bòbila, un mascle d'ànec collverd (Anas platyrhynchos)

I aquí una femella d'ànec collverd, amb un ànec mandarí (Aix galericulata) darrera seu

Un cabusset (Tachybaptus ruficollis), primer cop que l'he vist i fotografiat

I aquestes vistes com a comiat

Avui comparteixo aquest recull de fotografies d'una de les últimes caminades que he fet. El recorregut va començar al costat del camí de la Sèquia, entre Balsareny i Manresa, al terme municipal de Sant Fruitós de Bages; va continuar pel Bosquet del Coll de l'Om i va acabar a l'Aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor, del qual ja vaig fer una publicació: Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor.

Una de les alegries d'aquesta caminada va ser veure i fotografiar, per primera vegada, un cabusset. És un ocell que no sempre és fàcil d'observar, tot i que sentir-lo és molt més habitual: té un cant ben peculiar i força escandalós! Em va fer molta il·lusió que es deixés veure.

En resum, camins planers i vistes esplèndides, mentre admirem com la primavera ja es fa notar, la natura reneix i ens desperta els sentits.


dimecres, d’abril 01, 2026

Ales d'aprenentatge | Lletres i fils



–Ja tenim la merla per aquí! –exclama l’Andreu. 
–Es nota que el nostre jardí li agrada –expressa somrient la Conxita. 
–Aquest és un mascle, oi? On deu ser la parella?  
–Segur que no és gaire lluny –fa la Conxita i afegeix– recordes la setmana passada, mentre preparàvem el dinar i la merla, insistent, picava als vidres de la cuina? 
–Sí, quina gràcia! I en obrir la finestra... va marxar volant! 
–Qui tenim per aquí també és una mallerenga carbonera. El seu so és inconfusible, però no es deixa veure –diu encuriosida la Conxita. 
–Se sent en aquest arbre més proper, deu estar enmig de les fulles. 
–El que em fa il·lusió és el retorn de les orenetes! Quan elles arriben, la primavera ja és aquí –assenyala la Conxita.
–Aviat en tindrem al niu, fa molta il·lusió que vinguin cada any –afirma l’Andreu. 
–Les que venen al niu són les orenetes cuablanques, oi? També hi ha les orenetes comunes i les cua-rogenques i... me’n deixo alguna crec –rumia la Conxita. 
–L’oreneta de ribera i el roquerol –afegeix l’Andreu consultant el llibre que sosté a les mans. 
–Jo crec que el que em costarà aprendre és a diferenciar les gavines i els gavians... –diu resignada la Conxita. 
–Ha ha! Ja veuràs com sí que al final en sabrem. A veure hi ha la gavina riallera, la gavina corsa, la gavina capblanca, el gavià argentat de potes grogues, el gavià fosc... ja en són uns quants ja! –exclama amb admiració l’Andreu. 
–Saps què em ve a la memòria? Aquell pardal que va venir a la nostra taula, mentre fèiem el vermut en aquell restaurant davant del mar, l’estiu passat a Roses. 
–Sí, ho recordo perfectament. Cada cop n’hi ha menys de pardals... 
–Cada cop hi ha més asfalt. Per cert, de pardals també n’hi ha uns quants de diferents. 
–Sí, el pardal comú, el xarrec, el de passa... 

Amb la merla a prop dels seus peus, la Conxita i l’Andreu continuen conversant sobre ocells. Els ha agafat de grans, la passió per conèixer-los, però mai no és tard per aprendre. Al seu jardí els en visiten uns quants, i mica en mica, ja en van sabent els noms. Ara que estan jubilats han trobat una afició entretinguda descobrint i reconeixent les aus que visiten el seu entorn, i cada dia, en volen anar aprenent més.


La meva aportació a Lletres i fils de primavera.