Mil bocins | Escribir jugando
Contemplo, amb un somriure, la meva col·lecció d'ampolletes de perfum. Totes diferents, cada una amb un detall especial. N'agafo una, la que em va regalar la besàvia.
–Ja
hi som –pronuncio
en veu alta– el
nebodet l'ha tocat deixant-hi totes les ditades.
Vaig
a la cuina a netejar-la i, de l'ensurt que m'enduc en entrar, faig un
crit i l'ampolleta se m'escapa de les mans. Al costat de la nevera,
un escarbat i una serp. Són de joguina, ho sé, però semblen tan
reals... Em comencen a caure llàgrimes. Escampats per terra, mil
bocins de vidres d'una ampolleta molt especial.
Proposta per a ‘Escribir jugando’ del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb les empremtes dactilars.
Proposta per a ‘Escribir jugando’ del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb les empremtes dactilars.
Mil llàgrimes les que divies plorar , una per cada bocinet de vidre...És una pena quan se't fa malbé alguna cosa que més que valor mmonetari té molt de valor sentimental.
ResponEliminaJa tinc preparat el text de la tardor!!!
Petonets, Núria.
Sí, tot allò que té un valor sentimental entristeix molt més, en alguna ocasió he perdut algun objecte que m'ha sabut molt de greu, aquest del text és totalment fictici.
EliminaMolt bé Roser, quan vulguis ja compartiràs el teu text de la tardor perquè el puguem llegir!!
Petonets.
Bon relat, tant curt i tant intens... a mi també em fan molt mal efecte aquestes bestioles de joguina... potser jo també hauria trencat l'ampolleta de l'ensurt.
ResponEliminaA mi tampoc no m'agraden gens, encara que siguin de joguina, imagina si són de veritat... m'escapo a córrer! Gràcies pel teu comentari, Carme, una abraçada!
EliminaOstres, ho has descrit tan real que fins i tot he sentit l'ensurt i la llàstima per perdre l'ampolleta d'aquesta manera. Més valia deixar-hi les ditades 😬 Molt bon relat, Núria. T'agraeixo l'aportació al repte d'aquest mes. I espero que et tornis a a animar 😉 Una abraçada. Fins aviat!
ResponEliminaEncara que hi haguessin les ditades almenys conservaria l'ampolleta. Gràcies pel teu comentari i pel repte. A veure si torno a agafar el fil, més que desànims estic bastant enfeinada i costa treure temps a vegades, però vull buscar estones per l'escriptura, que també m'agrada. Una abraçada :)
EliminaÉs com si es trenqués el fil d'unió i, amb ell, el cor.
ResponEliminaUn relat trist però preciós.
Aferradetes, nina.
No ho podies expressar millor, no és l'ampolleta sola que s'ha trencat sinó un sentiment molt més profund.
EliminaMoltes gràcies nina, aferradetes per tu també.
Molt ben escrit !. Les lletres, transmeten la pena per la pèrdua amb força intensitat.
ResponEliminaUna abraçada !.
Moltes gràcies, Artur! Les lletres sempre ajuden a expressar sentiments, alguns de bons i d'altres no tant.
EliminaUna abraçada!