Mil bocins | Escribir jugando

.

Contemplo, amb un somriure, la meva col·lecció d'ampolletes de perfum. Totes diferents, cada una amb un detall especial. N'agafo una, la que em va regalar la besàvia.

Ja hi som pronuncio en veu altael nebodet l'ha tocat deixant-hi totes les ditades.
Vaig a la cuina a netejar-la i, de l'ensurt que m'enduc en entrar, faig un crit i l'ampolleta se m'escapa de les mans. Al costat de la nevera, un escarbat i una serp. Són de joguina, ho sé, però semblen tan reals... Em comencen a caure llàgrimes. Escampats per terra, mil bocins de vidres d'una ampolleta molt especial.


Proposta per a ‘Escribir jugando’ del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui alguna cosa relacionada amb les empremtes dactilars. 
 

Comentaris

  1. Mil llàgrimes les que divies plorar , una per cada bocinet de vidre...És una pena quan se't fa malbé alguna cosa que més que valor mmonetari té molt de valor sentimental.
    Ja tinc preparat el text de la tardor!!!
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tot allò que té un valor sentimental entristeix molt més, en alguna ocasió he perdut algun objecte que m'ha sabut molt de greu, aquest del text és totalment fictici.
      Molt bé Roser, quan vulguis ja compartiràs el teu text de la tardor perquè el puguem llegir!!
      Petonets.

      Elimina
  2. Bon relat, tant curt i tant intens... a mi també em fan molt mal efecte aquestes bestioles de joguina... potser jo també hauria trencat l'ampolleta de l'ensurt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc no m'agraden gens, encara que siguin de joguina, imagina si són de veritat... m'escapo a córrer! Gràcies pel teu comentari, Carme, una abraçada!

      Elimina
  3. Ostres, ho has descrit tan real que fins i tot he sentit l'ensurt i la llàstima per perdre l'ampolleta d'aquesta manera. Més valia deixar-hi les ditades 😬 Molt bon relat, Núria. T'agraeixo l'aportació al repte d'aquest mes. I espero que et tornis a a animar 😉 Una abraçada. Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que hi haguessin les ditades almenys conservaria l'ampolleta. Gràcies pel teu comentari i pel repte. A veure si torno a agafar el fil, més que desànims estic bastant enfeinada i costa treure temps a vegades, però vull buscar estones per l'escriptura, que també m'agrada. Una abraçada :)

      Elimina
  4. És com si es trenqués el fil d'unió i, amb ell, el cor.
    Un relat trist però preciós.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho podies expressar millor, no és l'ampolleta sola que s'ha trencat sinó un sentiment molt més profund.
      Moltes gràcies nina, aferradetes per tu també.

      Elimina
  5. Molt ben escrit !. Les lletres, transmeten la pena per la pèrdua amb força intensitat.
    Una abraçada !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur! Les lletres sempre ajuden a expressar sentiments, alguns de bons i d'altres no tant.
      Una abraçada!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada