Camins de vida

. . El tap d’aquell nou silenci va propiciar una caixa anaeròbica on els bacteris dels rancors i el llevat dels records van fer créixer una nova massa que tots notaven com creixia però cap d’ells no gosava tastar. Davant de tota aquella fotuda realitat, el seu voluntariat representava una fugida. Una alienació dels problemes i de la presó on se sentia reclosa quan era a casa. L’amor també pot ser una esclavitud. Es pot estimar a algú que no et convé. O, fins i tot, estar enamorada d’algú que no et fa feliç. Es va acotar davant d’aquell nano encara embadalit a qui tenia totalment seduït, i el tibava, aferrant-lo de les mans. Sense saber-ho, estaven començant una aventura que els marcaria per sempre.  

  John Gilroy, dècada dels anys 30   Sobresaltat, en Tomàs fa un bot del llit. Al seu costat, el Tom comença a bordar i remena la cua. –Quin somni més angoixant, Tom! Resulta que, cervesa en mà, sortia corrents del bar de l’Enric mentre em perseguia un lleó. Estava a punt d’atrapar-me, sort que m’he despertat! Al cap d’uns minuts i més calmat, en Tomàs es lleva de la llarga migdiada, agafa una cervesa de la nevera i se’n va cap al menjador. Comença a fullejar el diari per darrera: la secció de fotografies dels lectors, el temps, l’horòscop… –Ai Tom, no n’encerten ni una aquests! Segons l’astròleg, avui els Bessons rebrem bones notícies pel que fa a l’aspecte laboral. I a nivell sentimental, ens retrobarem amb la persona que fa tant de temps que esperem –en Tomàs riu, en to burleta, i fa un glop a la cervesa quan sona el mòbil. –Hola Enric! Què passa tio ? –en Tomàs s’aguanta el riure. –(…) –Sí, buscant feina encara. Amb la mà de currículums que he deixat, i no em truquen