dimarts, d’agost 24, 2021

Pams | Els relats de la Carme


Abans de formar part de la nostra entitat llegeix aquesta història, si us plau, i decideix si vols unir-te a nosaltres.”

Aquest missatge, escrit a sota d'una il·lustració on es veu un grup de persones mirant embadalides cap amunt i amb uns nassos molt llargs, està penjada al vestíbul d'entrada del local de l'Associació PAMS. A sobre d'una taula, un fulletó explica el perquè d'aquesta imatge.

«L'Associació fotogràfica PAMS va néixer l'any 2015 després que un grup de fotògrafs aficionats vam decidir crear-la per oferir cursos i tallers de fotografia així com organitzar exposicions benèfiques a favor de diferents projectes d'ajuda humanitària i animalista. A més, l'esperit de l'entitat sempre ha estat la cooperació i mai ens hem plantejat competir, així que des d'un principi vam deixar per escrit en els nostres estatuts que no promouríem cap concurs on, per exemple, s'hagués d'escollir quina imatge és millor.

PAMS realitzem, cada trimestre, un taller d'iniciació a la fotografia per conèixer els aspectes principals i bàsics de la càmera i, un cop finalitzat, els participants trien una o dues imatges que hagin fet durant el curs per exposar-les al nostre local i posar-les a la venda. Així doncs, cada tres mesos té lloc una exposició els beneficis de la qual es destinen a una entitat concreta.

Quina va ser la nostra sorpresa quan, en l'exposició corresponent al tercer trimestre de l'any 2018, hi va haver persones que ens informaven que les fotografies exposades eren de la seva autoria i no dels qui havien fet el taller amb nosaltres. I ens ho van demostrar ja que estaven publicades a les seves pàgines web, blogs o xarxes socials. Evidentment el primer que vam fer va ser disculpar-nos i canviar els noms a cada fotografia. Però vam voler anar més enllà. Quan algú s'inscriu en un taller demanem una fotografia digital mida carnet, així que vam agafar les fotografies de tots els plagiadors i en vam fer una composició allargant-los el nas a cada un d'ells. La imatge es va exposar al vestíbul del nostre local explicant els motius d'aquell muntatge i amb els noms i cognoms de cada plagiador, a qui vam convidar i, en saber-se descoberts, la majoria van sentir vergonya, alguns van demanar perdó i algun altre encara es va fer el milhomes expressant “tampoc n'hi ha per tant, només per agafar unes fotos”. Quins nassos! La fotografia la vam tenir penjada fins la següent exposició i llavors la vam canviar per aquesta il·lustració.

Com pots comprovar, a la nostra entitat no acceptem ni lladres ni pedants. En cas de detectar qualsevol plagi o irregularitat, no podràs formar part del nostre projecte.

Com hem esmentat a l'inici d'aquest escrit, tenim ganes d'ajudar i millorar la societat en què vivim, ni que sigui una mica. Som conscients que no és una tasca fàcil i que no aconseguirem grans canvis però, com diuen, els petits canvis són poderosos. I això només ho podem fer des de la honestedat, la humilitat i la transparència.
Si vols contribuir a construir cada dia un pam més de solidaritat, les portes de la nostra associació i dels nostres cors són obertes. Pas a pas, pam a pam amb il·lusió i ganes d'aprendre volem fer un món una mica menys hostil per uns quants. Posant-hi pams d'empatia, de comprensió, de bondat i esperança. Aquests són els lemes de l'Associació PAMS. Gràcies per la teva col·laboració.»


Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: https://carmerosanas2.blogspot.com/2021/08/relats-de-la-carme-del-mes-dagost-un.html

10 comentaris:

  1. Els de l'Associació: "QUINSNASSOS" valdrà més que la dissolguin i s'apuntin a PAMS.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, la millor decisió que podrien prendre

      Elimina
  2. Molt ben resolt el conflicte ! Aquesta gent en saben ! :)
    Felicitats !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, amb personatges d'aquesta mena s'ha de saber com actuar! ;)
      Salut, Artur!

      Elimina
  3. M'ha agradat molt, Núria! Promou el bon rotllo i la bona manera de fer les coses. Trobo que ho han resolt molt bé. Enhorabona pel relat i moltes gràcies, per participar! M'enduc l'enllaç al meu post. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme! Ja hi ha prou mals rotllos a la vida i al món en general, així que és millor donar valor a allò ben fet i promoure bones maneres.
      I gràcies a tu per deixar-nos participar, una abraçada!

      Elimina
  4. M'encanta la manera com vau solucionar el problema, sense violència es poden arreglar les coses, amb la vergonya que devien passar, segur que no els va quedar ganes de fer més plagis i és que hi ha gent que té molt de morro...
    Petonets,. Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo no callar les injustícies i com bé dius intentar resoldre-les sense haver de recórrer a la violència, i en aquest cas fer passar vergonya va ser la manera encertada de resoldre-ho, així n'aprendran per una altra vegada...
      Petonets, Roser

      Elimina
  5. Sempre que veig una foto preciosa, penso que m'hagués agradat fer-la jo; però d'això a "robar-la" per quedar bé... Si ja ho diuen, s'atrapa abans a un mentider que un coix.

    Molt bon relat, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També ho penso cada cop que veig fotos precioses i ben fetes, però no se m'acudiria mai agafar-ne cap i dir que és meva. Si comparteixo alguna imatge que no he fet jo sempre en poso l'autoria.

      Gràcies, bonica, aferradetes per tu.

      Elimina