Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2020

El dol del quetzal - Pius Alibek

Imatge
El dol del quetzal - Pius Alibek Són una minoria els que s’apropen a Déu i no cauen en la trampa de pensar que són uns privilegiats. La majoria comencen a sentir una mena de superioritat sobre els altres i es creuen amb més drets que ells. Els condemnen i, quan tenen poder, es pensen que les seves vides els pertanyen. Que poden decidir matar-los en nom de Déu. Però el més curiós, encara, és que la majoria de les persones que aspiren a tenir privilegis i poder comencen a apropar-se a Déu per assolir-los. La vida del nostre poble mai ha estat fàcil. Sempre hem hagut de buscar-nos algun aliat per sobreviure i sovint aquest aliat s’ha tornat en contra nostre un cop hem deixat de ser-li útils. Els kurds no tenim més amics que les muntanyes. Ens han oprimit els governs dels dos països i ara tots dos ens volen amb ells. No sé si estic al lloc correcte, però sé que he triat el que em corresponia, al costat dels meus. Síria n’estava plena, de refugiats iraquians. Per una banda, h

El nen que sabia parlar l'idioma dels gossos - Joanna Gruda

Imatge
. Traducció d'Isabel Obiols   A la vida, és millor fer el que ens sembla just sense preocupar-nos de la reacció dels nostres pares, perquè, de totes maneres, els adults són éssers imprevisibles. L’Stach és pretensiós i arrogant, i es creu que ho sap tot. És anarquista i s’ho passa la mar de bé insultant la meva mare per la seva obediència comunista. A mi no em diu res perquè em considera massa petit per rebaixar-se a parlar-me de política. Segons ell, l’anarquisme és l’únic sistema que ofereix una llibertat real al poble. Que discuteixi amb la meva mare, que s’hi baralli, rai. Però una vegada que anava completament pet el vaig veure donant una pallissa a l’Olga, la dona amb qui viu. Si tots els anarquistes són així, no em puc imaginar que la seva doctrina pugui conduir a la llibertat. Quan entro en aquesta casa càlida que fa olor de sopa i de pollastre rostit, quan veig aquestes persones que m’acullen amb un somriure immens i que corren a buscar-me un jersei gruixut

'A les baranes del cel', poema musicat per Jordi Albero

Imatge
Comparteixo un video d’un dels meus poemes musicat per Jordi Albero, cantautor, compositor i coach musical. Després de parlar amb en Jordi i veure diferents opcions sobre quins poemes eren més musicables ens vam decidir per ‘A les baranes del cel‘. Moltes gràcies Jordi per la feina feta. Instagram: @jordialbero

Cinquè fil | Lletres i fils

Imatge
  . Escriure un microrelat o poema, entre 50 i 150 paraules, que contingui les paraules que s’indiquen a la imatge. PROPOSTES REBUDES: · Laura T. Marcel · Carme Rosanas · Artur   Bona pensada Com que ara està molt de moda estudiar idiomes, la Susi va pensar que seria un bon futur per a ella, però quin? Ve decidir-se pel xinès, per més difícil que fos. Solució… A ella li agradaven molt els festucs… N’agafà un bon grapat i a cada un va dibuixar-hi un caràcter de l’abecedari xinès. Va començar, no sense esforç, a confegir paraules i cada vegada que ho aconseguia, és premiava menjant-se els festucs que la formaven, però ai las, era més difícil del què havia pensat i no en tenia ni per acontentar cap dent… Aleshores va enviar l’idioma xinès a pastar fang i es va anar cruspint tot el grapat de festucs que tenia damunt la taula, però primer va fer-ne un dibuix, com si fos la muralla xinesa… No la va recórrer, se la va menjar. Bon profit! M. Roser Algué