Un cop més col·laboro a una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta am una breu història. Us convido a llegir la revista on trobareu relats, poemes, informació sobe projectes que es porten a terme a Torre Llobeta, humor, passatemps...
Comparteixo a continuació el relat publicat a l'edició número 77 i al final del text hi trobareu l'enllaç a la revista, amb aquesta portada tan maca.
ÀNIMA DE SOMRIURES
Arriba a casa i comença a treure’s el maquillatge del rostre. De fons li arriben les notícies a la televisió: conflictes polítics i bèl·lics, violència de gènere, incivisme, pandèmia, apunyalaments al mig del carrer a plena llum del dia... fets negatius i desesperançadors. Segurament, per això, en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i especialment fer riure. El món necessita més humor, i també més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot aniria millor, tot seria diferent. Per això, en els seus espectacles com a pallasso, a més de provocar somriures, li agrada transmetre valors com la generositat, l’empatia, l’ajuda mútua i la diversitat. A l’actuació que ha ofert aquesta tarda grans i petits s’han divertit escoltant amb atenció les seves històries i, sap que un dia més, ha fet gaudir i ha gaudit contemplant les cares d’alegria dels nens i els adults que els acompanyaven. Quan ha acabat l’espectacle són molts els qui s’han acostat a saludar-lo, i com en altres ocasions una nena li ha donat un tros de paper que ell s’ha guardat a la motxilla.
Ara que ja s’ha tret el maquillatge s’asseu al llit i llegeix les paraules que li han dedicat:
“Gràcies per aquests bons moments, quan sigui gran vull fer el mateix que tu”.
Un gran somriure intern se li dibuixa, una flama d’emoció s’encén dins seu. Un senzill missatge que dona sentit a la seva tasca i l’empeny a continuar creient en els seus valors. Agafa la capsa de l’escriptori on guarda més notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de felicitat. Retalls de vida.
Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu 77
Un gran somriure intern se li dibuixa, una flama d’emoció s’encén dins seu. Un senzill missatge que dona sentit a la seva tasca i l’empeny a continuar creient en els seus valors. Agafa la capsa de l’escriptori on guarda més notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de felicitat. Retalls de vida.
Quina història més bonica!.
ResponEliminaFer riure és un treball molt difícil i poc agraït en aquesta societat que tant ho necessita. Si tots fóssim una mica pallassos i repartíssim més amor, com canviaria aquest món.
Aferradetes, bonica.
Saber fer riure és màgic, les rialles són bones perquè ens proporcionen alegria i alleugeriment alhora. Segur que amb més somriures sincers i més amor el món seria molt millor.
EliminaAferradetes per a tu també, bonica
Retalls de vida , retalls d'esperança...de que no tot està perdut !.
ResponEliminaLes males notícies, sempre superen les bones, però també ni han i moltes ...encara que no siguin tan difoses !. El teu relat , és una d'elles ;)
Salut !!
Sí, les notícies més dolentes sempre destaquen per sobre d'aquelles més bones, que per sort també n'hi ha, són aquelles que ens fan creure en un bri d'esperança encara i, com bé dius, que no tot està perdut si cadascú hi posa de la seva part.
EliminaSalut, Artur!
Quin detall més bonic, només això ja li compensa la feina...No sé si és veritat, però diuen que els pallassos són persones més aviat tristes. Fan riure, però ells no riuen massa, trobo que això té molt valor...Una vegada vaig anar a veure una actuació de "Charli Rivel ", que recordo que vaig arribar tard i els seus fills em van deixar colar dins la seva tenda i ho vaig veure d'allò més bé i de gratis. Ell ja era força gran i va ser molt amable amb mi, em va sorprendre perquè estava molt esgotat i sembla una feina fàcil!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Hi ha detalls que alegren, petites grans recompenses...
EliminaTambé he sentit dir això que comentes, que els pallassos són persones tristes, i penso com tu, quan algú està apagat i amb els ànims per terra és un gest molt valent saber fer riure els altres.
Que bé que poguessis gaudir de l'actuació de "Charli Rivel" i que rebessis un bon tracte tot i l'esgotament que se li notava. Hi ha feines que semblen "fàcils" però cada feina té les seves coses.
Petonets, Roser