diumenge, de maig 31, 2026

Tàrrec (Salvia verbenaca)





Tàrrec (Salvia verbenaca)

Quan surto a caminar per l'entorn del poble sovint em trobo amb plantes que encara no conec gaire. M'agrada aturar-me a observar-les, fotografiar-les i, després, intentar identificar-les. El tàrrec és una d'aquestes plantes que he descobert pel camí.
Les seves petites flors de color blau lila sempre em criden l'atenció i, quan en trobo algun exemplar, m'hi acosto per observar-lo de prop i olorar la seva aroma, suau i agradable.

El tàrrec és una planta herbàcia perenne de la família de les lamiàcies, la mateixa a la qual pertany la sàlvia comuna (Salvia officinalis). Pot arribar a fer uns 80 cm d'alçada, tot i que habitualment és més baix.
La major part de les fulles es concentren a la base de la planta. Són de color verd fosc, amb els marges dentats i irregularment dividits. Les tiges, de secció quadrangular, estan cobertes de pèls, alguns dels quals són glandulars.
Les flors són petites, de color blau violaci o lila, i s'agrupen en petits conjunts al llarg de la part superior de les tiges. També és una planta aromàtica, amb una olor suau i agradable.

Usos tradicionals
El tàrrec també ha estat una planta apreciada en la medicina popular. Tradicionalment, se li han atribuït propietats per afavorir la cicatrització de ferides i s'ha utilitzat en preparacions destinades a alleujar algunes afeccions de la pell i de les vies respiratòries.
Una de les curiositats més singulars és l'ús que antigament es feia de les seves llavors per netejar els ulls. Quan s'humitegen, desprenen una substància gelatinosa, anomenada mucílag, que pot retenir petites partícules de pols. Per aquest motiu, es feien servir tradicionalment per ajudar a retirar impureses dels ulls.
Aquests usos formen part de la tradició remeiera i del coneixement popular sobre les plantes, però no s'han de confondre amb tractaments mèdics demostrats. Tampoc no és recomanable aplicar llavors ni altres parts de la planta directament als ulls.


FONTS CONSULTADES:


dissabte, de maig 30, 2026

Romaní (Salvia rosmarinus)






Romaní - Salvia rosmarinus (abans Rosmarinus officinalis

Qui no coneix el romaní? La seva olor et fa dirigir-t'hi quan en trobes, almenys a mi em passa. Veig romaní florit i me n'hi vaig directa: m'agrada tocar les seves petites flors i sentir-ne l'aroma, que em revitalitza. Les olors de la natura ens fan sentir una connexió més autèntica i més propera amb ella.
El romaní és un arbust mediterrani molt conegut, tant pel seu ús a la cuina com per la seva presència en la medicina popular. Pot arribar a fer més d'un metre d'alçada. Les seves fulles són petites, estretes i allargades, de color verd fosc a la part superior i més blanquinoses al revers. Les flors, habitualment de color blau pàl·lid o violaci, són petites i apareixen durant bona part de l'any.
És una planta adaptada al clima mediterrani: li agraden els indrets assolellats i els sòls ben drenats, i suporta força bé la sequera. En canvi, les gelades intenses i prolongades poden perjudicar-la.

A la cuina s'utilitza com a condiment per aromatitzar una gran varietat de plats. Té una fragància intensa i característica, per això se n'acostuma a fer servir una quantitat moderada.
També és una planta molt present en la tradició remeiera i en l'elaboració d'olis essencials i preparats aromàtics.

Usos tradicionals

El romaní és una planta molt present en la medicina popular. Al llarg del temps, les seves fulles s'han utilitzat en preparacions tradicionals per alleujar algunes molèsties digestives, com ara les digestions pesades.
També s'ha fet servir en preparats d'ús extern, com ara banys i ungüents, per alleujar molèsties musculars i articulars lleus.
De les seves fulles se n'obté també l'oli essencial, molt apreciat per la seva aroma intensa i característica, i utilitzat en perfumeria, cosmètica i aromateràpia.


dijous, de maig 28, 2026

Farigola (Thymus vulgaris)





Farigola, timó
(Thymus vulgaris)

Com el romaní, m'agrada l'olor que desprèn la farigola, i quan floreix i els camins en són plens m'admira el goig que fa. Tant menudes les seves flors, però amb aquella olor tan característica i, totes juntes, fan un bon conjunt.

La farigola és una planta aromàtica mediterrània molt coneguda. És una mata petita, d'uns 10 a 30 cm d'alçada, llenyosa i molt ramificada. Creix en terrenys assolellats, sovint secs i pedregosos, i és habitual trobar-la en matollars i a les vores dels camins.
Les fulles són molt petites, estretes i de color verd grisós. Les flors, també menudes, poden ser de color rosat, blanquinós o violaci, i s'agrupen formant petits conjunts. La floració té lloc principalment durant la primavera, tot i que pot variar segons la zona i l'altitud.

Un dels components més característics de l'oli essencial de farigola és el timol, una substància aromàtica a la qual s'han atribuït propietats antimicrobianes i que ha estat estudiada per la seva activitat davant de bacteris i fongs.

Usos tradicionals

La farigola és una planta molt apreciada tant a la cuina com en la medicina popular. Tradicionalment s'ha utilitzat en infusions per alleujar les molèsties digestives i els símptomes dels refredats, especialment la tos amb mucositat.
També s'ha fet servir en preparacions d'ús extern per les seves propietats antisèptiques tradicionals.

Pel que fa a la cuina, és un condiment molt habitual en la gastronomia mediterrània. Una de les preparacions més tradicionals és la sopa de farigola, un plat senzill i antic que forma part de la nostra cultura gastronòmica.


FONTS CONSULTADES:

dimecres, de maig 27, 2026

Dimecres de haikus | Maig

Gafarró (Serinus serinus) 

Des de la branca
la seva veu ressona
a ple pulmó.
(6/5/2026)

Sant Vicenç de Castellet 

Creixen els núvols
com les flors als camins.
És primavera!
(13/5/26)


Girona Temps de flors

Maleta plena
d'il·lusions que floreixen.
Comença el viatge.
(20/5/26)


Bruna de bosc (Pararge aegeria)  

Sobre la fulla
la bruna de bosc troba
un jaç ben còmode.
(27/5/26)

Haikus de maig del repte #dimecresdehaikus.

dimarts, de maig 26, 2026

Borratja (Borago officinalis)





Borratja - (Borago officinalis)

La primera vegada que em vaig fixar en la borratja va ser vora el riu. Em va sorprendre trobar-me aquella planta amb unes flors tan boniques de color blau i amb forma d'estrella. És d'aquelles flors on la mirada es dirigeix i et fan aturar.
La seva floració no s'allarga gaire, i per això m'agrada aprofitar els dies en què està florida per observar-la i gaudir-la. 

La borratja és una planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies. Pot arribar als 60 cm d'alçada i creix habitualment en camps, herbassars i vores de camins. Té un creixement ràpid i una tija ramificada.
Les fulles són amples, de forma ovalada i amb una textura aspra, perquè tant les fulles com les tiges estan cobertes de pèls rígids. Les flors són la seva característica més vistosa: tenen cinc pètals blaus disposats en forma d'estrella i, al centre, uns estams foscos que formen una mena de petita punta. La floració té lloc principalment entre el final de l'hivern i la primavera.

Tradicionalment, la borratja també s'ha utilitzat a la cuina. Les fulles tendres s'han incorporat a diferents plats de verdura i les flors s'han fet servir com a element decoratiu. 

De vegades hi ha plantes que ens ofereixen petits espectacles que duren poc.



FONTS CONSULTADES:
Gastronomia Salvatge


diumenge, de maig 24, 2026

Argelaga (Genista scorpius)





Argelaga - (Genista scorpius)

Quan arriba la primavera hi ha camins que s'omplen de groc gràcies a la floració de l'argelaga. És una planta que sempre m'agrada veure, el color intens de les seves flors destaca entre la vegetació i és difícil que passi desapercebuda.
A vegades es pot confondre amb la ginesta, perquè totes dues tenen unes flors grogues molt vistoses. Però, si ens hi fixem una mica, podem veure que són força diferents. L'argelaga té una forma més compacta i, sobretot, està plena d'espines. Cal anar amb compte quan ens hi acostem, perquè punxa de valent!

L'argelaga és un arbust perenne de la família de les fabàcies, que habitualment fa al voltant d'un metre d'alçada, tot i que pot créixer més. Té un aspecte verd grisenc, amb moltes branques i nombroses espines rígides i punxegudes. Les fulles són petites i escasses, i apareixen sobretot durant la primavera.
Les flors són d'un groc intens, amb tonalitats ataronjades, i s'agrupen en petits conjunts al llarg de les branques. La floració es produeix principalment entre el final de l'hivern i la primavera. Després, les flors donen lloc a uns fruits en forma de llegum, de color verd i d'uns 2 a 4 cm de llargada.

És una planta pròpia dels ambients mediterranis. Creix en llocs assolellats, sovint en terrenys secs, calcaris i pedregosos. Resisteix bé la sequera i té una gran capacitat de rebrotar després dels incendis.

Antigament, les flors de l'argelaga s'aprofitaven per obtenir un tint groc amb què es tenyien la llana i altres teixits. També és una planta que ofereix aliment als insectes pol·linitzadors, especialment durant la seva floració.


FONTS CONSULTADES:

divendres, de maig 22, 2026

Haikus exposició Tastet de Haikus

Comença la Setmana de la Natura i com ja vaig anunciar ho faig compartint els haikus de l'exposició col·lectiva a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola. Cadascuna de les cinc persones que formem part del grup Tastet de Haikus hem escrit cinc haikus a partir de cinc fotografies, tots ells escrits amb lletra de cal·ligrafia sobre paper plantable del Molí Paperer de Capellades. La lletra als meus haikus és de Sira Bekele, companya del grup.

I aquests són els meus haikus amb la fotografia corresponent:


Montserrat des de Can Padró, Castellbell i el Vilar (abril 2025)

Embadalida
miro els verds, la muntanya.
Els ulls s'hi queden.



Roses (juliol 2024)

A cau d'orella
els pins senten murmuris
de les onades.



Parc de la Devesa, Girona (setembre 2025)

Núvol de llum
s'obre pas entre fulles.
És cel, és vida.



La Fageda d'en Jordà (octubre 2023)

Contemplo els arbres:
del dret, o del revés?
Al bosc hi ha màgia.



Vall de Núria (setembre 2024)

Un banc on seure
admirar una vall única
respirar calma.

Doncs aquests són els cinc haikus que em van inspirar cada una d'aquestes fotografies.
Gràcies a tothom qui va venir a la inauguració, als qui es van apuntar el taller de haikus que vam oferir els dimecres 6 i 13 de maig i als qui han passat a veure l'exposició, que es pot visitar fins el 31 de maig.


dimecres, de maig 20, 2026

Del 22 de maig al 5 de juny de 2026: Setmana de la Natura


Un any més torna la Setmana de la Natura, campanya organitzada per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) que busca implicar la ciutadania en la conservació del territori natural i paisatgístic. Des del 22 de maig, Dia Internacional de la Diversitat Biològica, al 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, es porten a terme diferents activitats com tallers, xerrades, exposicions i jornades de voluntariat ambiental amb l'objectiu d'acostar la natura a petits i grans, sensibilitzar sobre la pèrdua de biodiversitat i promoure accions per conservar el medi natural. 

Des d'aquest blog, i com ja vaig fer l'any passat, portaré a terme algunes propostes que detallo tot seguit:

· 22 de maig: Tret de sortida a la Setmana de la Natura compartint els haikus que he escrit per a l'exposició que hem creat el col·lectiu Nou Tastet de Haikus i que es pot visitar a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola fins el 31 de maig.

· Entre el 24 i el 31 de maig: Difusió de les següents plantes:
24/5 - Argelaga
26/5 - Borratja
28/5 - Farigola
30/5 - Romaní
31/5 - Tàrrec

· 27 de maig: #dimecresdehaikus. Com cada últim dimecres de mes compartiré els haikus escrits cada dimecres, en aquest cas els del mes de maig.

· 3 de juny: 'Natura endins'. Exposició que faré durant el mes de juny a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet.

· 5 de juny: Lletres i fils especial Setmana de la Natura a partir de la següent proposta:


Doncs en aquesta ocasió es tracta d'escriure un text, del gènere i l'extensió que es vulgui, on surti una d'aquestes cinc plantes: argelaga, borratja, farigola, romaní o tàrrec. Si se'n vol mencionar més d'una, endavant, però com a mínim una d'elles. El text es pot publicar entre el 22 de maig i el 5 de juny. 

Fins aquí doncs el que serà la Setmana de la Natura en aquest espai. Comencem d'aquí un parell de dies ;-)

PROPOSTES REBUDES LLETRES I FILS:


diumenge, de maig 17, 2026

Inauguració exposició Tastet de Haikus


Ahir dissabte vam fer la inauguració de l'exposició de haikus i fotografies a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola a càrrec del col·lectiu Tastet de Haikus, del qual en formo part. La data inicial de la inauguració estava prevista per al 9 de maig, però a causa de la vaga del personal de les biblioteques es va ajornar. Per aquest motiu no vam poder ser-hi tots els membres del grup, hi vam anar l'Annelie, la Isabel i jo. L'Annelie va conduir la inauguració explicant breument una mica d'història del haiku, la mètrica que ha de tenir i com havia sorgit la idea d'aquesta exposició. 

El col·lectiu Tastet de Haikus som un grup de cinc persones a qui ens agrada la literatura en general, la natura i som uns "frikis" dels haikus. Fa temps publiquem haikus a les revistes El Brogit, de Castellbell i el Vilar, i El Breny, de Sant Vicenç de Castellet, inspirats sempre per una fotografia. De tant en tant fem alguna trobada presencial, però principalment ens comuniquem a través d'un grup de whatsapp. I un dia va sorgir la idea de crear una exposició conjunta amb haikus i fotografies. A partir d'aquí vam començar a moure fils i la Biblioteca de Collserola ens va obrir les portes per a poder exposar.

Alguns dels haikus de l'exposició, als vidres de la Biblioteca de Collserola

Els haikus els hem escrit a mà, ja que vam pensar que ressaltarien més. Com que en el grup hi ha persones a qui la cal·ligrafia els surt millor, són tres les persones que han posat la seva lletra als haikus de tots. Els meus han sortit de la ploma de la Sira Bekele, a qui li agraeixo la seva feina.
La Biblioteca de Collserola a més està en un entorn privilegiat, amb unes vistes fantàstiques i els haikus hi queden molt bé. Recordar que fins a finals de mes es pot visitar l'exposició.


Amb la Isabel Barriel i la Carme Rosanas

Finalment comentar que a la inauguració va venir la Carme Rosanas i el seu home, l'Enric, i em va fer molta il·lusió que ens poguéssim conèixer personalment i parlar més enllà de les pantalles. Gràcies, Carme, per venir a visitar l'exposició i desvirtualitzar-nos. 

PD: Compartiré els meus haikus d'aquesta exposició el següent divendres 22 de maig, data en què comença la Setmana de la Natura i per la qual he preparat algunes propostes al blog, entre elles un Lletres i fils extra com l'any passat. En els propers dies publicaré tota la informació al respecte.

divendres, de maig 08, 2026

Canvi data inauguració exposició de haikus


Comentar que hi hagut un canvi de data en la inauguració de l'exposició de haikus col·lectiva a la Biblioteca de Collserola. La setmana passada vaig anunciar que seria demà dissabte dia 9 de maig, però a causa de la vaga del personal de les biblioteques no podrà ser. S'ha traslladat al dissabte següent, dia 16 a les 11 del matí. 

L'exposició, a càrrec del col·lectiu Nou Tastet de Haikus, ja està muntada a la Biblioteca de Collserola i es pot visitar fins el 31 de maig.

PD: D'aquí un parell de setmanes compartiré els haikus, per a tots aquells que no pugui anar a veure l'exposició presencialment.