Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2020

Avançant d'esma | Relats d'estiu de la Carme

Imatge
Fotografia de l’Instagram: montseunamicadetot Avançant d’esma els peus cansats se m’enfonsen dins les aigües d’una mar en calma. A les mans el pes feixuc de la solitud que m’acompanya, i dels ulls degoteig de llàgrimes que creen remolins de nostàlgia dins l’ànima solitària.   Participació a la proposta ‘Relats d’estiu de la Carme’, del blog Col·lecció de moments – http://carmerosanas2.blogspot.com/2020/07/els-relats-destiu-de-la-carme-juliol.html

El refugi | Escribir jugando

Imatge
. Avui et trobaràs com cada dia davant del monstre de les teves pors. Intentaràs lluitar-hi mentre una remor de confiança t’envaeix interiorment. Saps que pots vèncer però incapaç un dia més retornaràs al teu refugi, dins la torre on sobrevius protegint-te del món exterior. Proposta per al repte ‘Escribir jugando’ , del blog de Lídia Castro Navas: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi apareguin els noms de la persona i el drac. https://lidiacastronavas.wordpress.com/2020/07/01/escribir-jugando-julio-3/  

La filla estrangera - Najat El Hachmi

Imatge
. . He anat a veure un pis i ho he fet sola. No puc portar la mare perquè en veure-la amb mi, amb el mocador, els que lloguen pisos solen canviar d’opinió. Solen canviar d’opinió de totes maneres, però quan hi vaig amb la mare ja queda clar des del primer moment que no tenim cap possibilitat que considerin agafar-nos de llogateres. Al començament m’indignava i m’agafaven ganes de cridar, d’acusar-los de racistes, però el racisme és indemostrable pels que no l’han patit mai ni se saben, com diuen les dones marroquines, « a casa seva » . A l’avinguda del Marquès de l’Argentera la delegació del Govern està encerclada de persones en fila. Gent de tots colors, de totes les parles, vestits de totes les maneres possibles, fan una cua tan llarga que fa la volta a l’enorme edifici. Penso, aquest sí que és el nostre país, el dels immigrants que, a tot arreu del món, deuen viure aquestes mateixes cues. La meva mare no ha treballat mai per pagar-se els capritxos sinó per sobreviu