El pati blau | Relats conjunts

El pati blau, 1913 - Santiago Rusiñol

“A partir d'ara aquest serà el nostre lloc especial, lluny de totes les mirades, el nostre punt de trobada... el nostre pati blau. Envoltats de flors, arbres i d'aquest color que predomina a les parets i al cel d'avui, et prometo que t'estimaré sempre” ...i en el proper capítol...

–Quines cosetes que es diuen més dolces i quin amoooor tan tendre! –exclama en to de burla la Cinta mentre s'acaba el cafè amb llet– No sé com pots seguir aquestes sèries, Andreu!

–Doncs a mi m'agrada, què vols que et digui! –replica l'Andreu– Bons actors, cançons que fan posar la pell de gallina i uns paisatges preciosos. No em diràs que no és maco aquest pati tan blau?
–Tu ets un friqui del color blau, Andreu. Si només fos per tu tindríem tota la casa blava.
–És el color del mar, del cel... un color que transmet calma, pau...
–Tot el que tu vulguis, però a la vida s'hi han de posar més colors.
–Sí, dona, és clar que sí –fa l'Andreu mentre acaba d'esmorzar i es prepara per anar a la feina.
–I quants capítols porten ja de la sèrie aquesta? Falta gaire per acabar? –demana la Cinta desinteressadament.
–Aquesta és la quarta temporada, n'hi ha dues més de gravades.
–Mare meva! Això serà més llarg que un dia sense pa!
–Bé, me'n vaig a treballar Cinta. Abans d'anar a l'oficina aniré a comprar pintura per a la galeria, li fa falta una repassada, i el cap de setmana m'hi puc posar.
–I per casualitat no voldràs pas canviar el color, oi?
–Quines preguntes, Cinta! És clar que no canviarem de color! Tot i que podríem canviar la tonalitat i agafar un blau més fosc, com el del pati de la sèrie.

Un cop l'Andreu se n'ha anat la Cinta s'asseu al sofà i obre el llibre que està llegint. Al cap de sis pàgines el tanca. “Ai, no m'agrada, no l'entenc, el deixo per un altre moment”, pronuncia en veu alta. Llavors agafa l'ordinador, obre el buscador. L'últim dia es va quedar al capítol 109. N'hi falten uns quants per posar-se al dia i conèixer el passat dels personatges.

Segona temporada. El pati blau – Capítol 110”.
 

Feia molt de temps que no participava a Relats conjunts, aquest pati m'ha inspirat: https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/09/el-pati-blau.html

Comentaris

  1. He, he, he... es fa la desmenjada, però recupera capítols a tot drap! Encara li queda molta feina. Porta dues temporades senceres de retard. Ah! Però quan se la puguin mirar tots dos amb al mateix interès, s'ho passaran molt millor.

    Bona aportació, Núria. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella fa veure que no li agrada ni l'interessa però quan es queda sola va mirant capítols. I quan se la puguin mirar junts podran comentar, aventurar què passarà... hehe.

      Una abraçada, Carme

      Elimina
  2. A la fi, la Cinta s'enganxarà a la sèrie ... ho veig a venir ! hahaaha , però també vull dir que l'Andreu podria donar-li el gust a la Cinta, de veure algun coloret mes per la casa ! :)
    Ja va millor el peu ? o també està "blau" ?? hehehe..... (és broma, eh !! ). Una abraçada !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cinta fa veure que no és del seu gust però quan l'Andreu no hi és busca la sèrie a Internet, hehe.
      A mi també m'agrada molt el color blau però penso com tu, és més maco tenir més colors.
      I el meu peu sí que està un mica blau, sí, hehe. M'ha sortit tot el cop, ja m'ho va dir el fisio. Ja he començat a caminar una mica, a prop de casa i a poc a poc, i vaig fent uns exercicis que m'han recomanat per anar agafant força. L'important és que no em fa mal i cada cop va millor, gràcies Artur!
      Una abraçada!

      Elimina
  3. Si la sèria és bonica és molt agradable segui-la, però de vegades en un capitol passen moltes coses i d'altres gairebé són iguals...A mi m'agrada que l'Andreu doni una repassada a les prets del pati, que estàn una mica escrostonades...
    M'agradaria tenir un patí així, és tan romàntic...Ai!!!
    Petonets Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan són tan llargues les sèries acostuma a passar que alguns capítols són més interessants que d'altres, passen més o menys coses... i si un dia no la pots veure al següent t'hi enganxes de seguida sense perdre el fil.
      A mi també m'agrada molt aquest pati, és preciós. Amb una repassada encara ho seria molt més!
      Petonets Roser

      Elimina
  4. Com li explicarà l'interès per la sèrie quan ja estigui al dia?. Això em preocupa bastant, tant com el color que haurà triat per pintar el pati. 😉

    Molt bon relat, Núria. 👏
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, a veure com li explica... si ell la veu cada dia li pot dir que al final s'hi ha aficionat també, hehe. O qui sap, potser continua mirant-la sense que ell ho sàpiga, però vaja, si ho fan tots dos, molt millor compartir.
      I qui sap, potser ens sorprèn amb el color del pati, cadascú que hi posi la seva imaginació.

      Aferradetes, nina, gràcies.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Muchas gracias por tu comentario Germán! Saludos desde Barcelona.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada