 |
| El pati blau, 1913 - Santiago Rusiñol |
“A partir d'ara aquest serà el nostre lloc especial, lluny de totes les mirades, el nostre punt de trobada... el nostre pati blau. Envoltats de flors, arbres i d'aquest color que predomina a les parets i al cel d'avui, et prometo que t'estimaré sempre” ...i en el proper capítol...
–Quines cosetes que es diuen més dolces i quin amoooor tan tendre! –exclama en to de burla la Cinta mentre s'acaba el cafè amb llet– No sé com pots seguir aquestes sèries, Andreu!
Un
cop l'Andreu se n'ha anat la Cinta s'asseu al sofà i obre el llibre
que està llegint. Al cap de sis pàgines el tanca. “Ai,
no m'agrada, no l'entenc, el deixo per un altre moment”,
pronuncia en veu alta. Llavors agafa l'ordinador, obre el buscador.
L'últim dia es va quedar al capítol 109. N'hi falten uns quants per posar-se al dia i conèixer el passat dels personatges.
Feia molt de temps que no participava a Relats conjunts, aquest pati m'ha inspirat: https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/09/el-pati-blau.html
He, he, he... es fa la desmenjada, però recupera capítols a tot drap! Encara li queda molta feina. Porta dues temporades senceres de retard. Ah! Però quan se la puguin mirar tots dos amb al mateix interès, s'ho passaran molt millor.
ResponEliminaBona aportació, Núria. Una abraçada.
Ella fa veure que no li agrada ni l'interessa però quan es queda sola va mirant capítols. I quan se la puguin mirar junts podran comentar, aventurar què passarà... hehe.
EliminaUna abraçada, Carme
A la fi, la Cinta s'enganxarà a la sèrie ... ho veig a venir ! hahaaha , però també vull dir que l'Andreu podria donar-li el gust a la Cinta, de veure algun coloret mes per la casa ! :)
ResponEliminaJa va millor el peu ? o també està "blau" ?? hehehe..... (és broma, eh !! ). Una abraçada !.
La Cinta fa veure que no és del seu gust però quan l'Andreu no hi és busca la sèrie a Internet, hehe.
EliminaA mi també m'agrada molt el color blau però penso com tu, és més maco tenir més colors.
I el meu peu sí que està un mica blau, sí, hehe. M'ha sortit tot el cop, ja m'ho va dir el fisio. Ja he començat a caminar una mica, a prop de casa i a poc a poc, i vaig fent uns exercicis que m'han recomanat per anar agafant força. L'important és que no em fa mal i cada cop va millor, gràcies Artur!
Una abraçada!
Si la sèria és bonica és molt agradable segui-la, però de vegades en un capitol passen moltes coses i d'altres gairebé són iguals...A mi m'agrada que l'Andreu doni una repassada a les prets del pati, que estàn una mica escrostonades...
ResponEliminaM'agradaria tenir un patí així, és tan romàntic...Ai!!!
Petonets Núria.
Quan són tan llargues les sèries acostuma a passar que alguns capítols són més interessants que d'altres, passen més o menys coses... i si un dia no la pots veure al següent t'hi enganxes de seguida sense perdre el fil.
EliminaA mi també m'agrada molt aquest pati, és preciós. Amb una repassada encara ho seria molt més!
Petonets Roser
Beautiful 😍
ResponEliminaThank you :)
EliminaCom li explicarà l'interès per la sèrie quan ja estigui al dia?. Això em preocupa bastant, tant com el color que haurà triat per pintar el pati. 😉
ResponEliminaMolt bon relat, Núria. 👏
Aferradetes.
Doncs sí, a veure com li explica... si ell la veu cada dia li pot dir que al final s'hi ha aficionat també, hehe. O qui sap, potser continua mirant-la sense que ell ho sàpiga, però vaja, si ho fan tots dos, molt millor compartir.
EliminaI qui sap, potser ens sorprèn amb el color del pati, cadascú que hi posi la seva imaginació.
Aferradetes, nina, gràcies.
Maravilloso!!! Saludos desde Cantabria.
ResponEliminaMuchas gracias por tu comentario Germán! Saludos desde Barcelona.
Elimina