Bressol de sentiments | Els relats de la Carme

.

Des de la finestra de la petita i acollidora casa on passa uns dies de vacances mira el paisatge que s'obre davant dels seus ulls: el riu, ample i amb petites onades, on algunes persones van amunt i avall, travessant-lo en caiac; el cel blau, arbres, els xiscles i xipolleig d'aigua des de la piscina... i és així, mirant aquest paisatge, com nota que una pluja de sentiments comença a brollar dins seu. Agafa llibreta i ploma. Deixa anar.

Sota un cel tenyit
d'un blau intens
el riu s'eixampla
i creix l'enyor
que batega dins
la meva ànima.
Les meves mans
cerquen el tacte
d'aquelles mans
que ja mai més
s'agafaran vora
el riu en calma.

Avui la inspiració ha sorgit contemplant un gran riu; un dia qualsevol arriba passejant sota les fulles verdes d'un bosc espès, o des de l'espigó d'una platja solitària, admirant una posta... Els versos del poeta neixen en indrets plàcids i de gran bellesa, però el bressol on es gesten els poemes és dins seu, allà on els sentiments fan bategar la vida.


Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: https://carmerosanas2.blogspot.com/2021/07/els-relats-de-la-carme-quan-el-riu.html

Comentaris

  1. Una bona proposta !. Amb la teva descripció de com arriba el poema a fer-se realitat, desprès de fer una introspecció , contemplant un bell paisatge.
    Bon cap de setmana :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Artur! Tot hi ajuda, un entorn plàcid condueix a entrar a l'interior de cadascú i connectar-hi.
      Bon cap de setmana :)

      Elimina
  2. Quina bona combinació de poesia i prosa, això que ens has explicat és la gènesi del poema... una idea fantàstica. M'agrada molt. Una proposta diferent i ben encertada.

    Moltes gràcies, Núria! M'enduc l'enllaç de la teva participació, cap al post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme. La imatge és molt bonica i suggerent, i em va sortir la idea de descriure-la d'aquesta forma.
      Una abraçada!

      Elimina
  3. I és quan aquest "deixa anar" dóna el seus fruits.
    Una inspiració preciosa.

    Aferradetes, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan deixem anar, tot flueix millor.
      Gràcies, bonica.

      Aferradetes, Paula

      Elimina
  4. Un escrit preciós...El fet d' incloure un bell poema fa que les emocions es remoguin i l'enyor ens faci companyia...M'encantaria passar les vacances en un lloc bonic com aquest!!!
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaria passar uns dies en un lloc així de bonic, i deixar que les emocions vinguessin, segur que en sortirien més poemes!
      Petonets, Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada