Escoltar i entendre | 21 claus japoneses de la felicitat - Miyuki Yoshimura

.


Haragei - Escoltar i entendre

Si hi ha una idea japonesa que resulti estranya i incomprensible als occidentals, aquesta és el haragei. És a dir, l'intercanvi d'opinions i sentiments sense expressar-los amb paraules evidents. A Japó estem acostumats a escoltar els altres abans d'emetre una opinió clara o rotunda, tant en l'àmbit familiar i en les relacions socials com a la feina. «Llegir l'aire» abans de parlar i dir les coses de forma indirecta i subtil forma part de la nostra cultura. 

Qui no ha assistit, a la televisió, a una reunió amb amics o a un sopar, a discussions que no porten enlloc, on els participants tenen les seves idees clares i, en lloc d'escoltar les opinions de l'altre, repeteixen a crits, una vegada i una altra, la seva pròpia?
Per més satisfets que estiguem del nostre coneixement d'un tema, escoltar altres punts de vista i altres plantejaments sempre és enriquidor. Potser aprenguem i descobrim alguna cosa que no sabíem. Potser, simplement, descobrim els motius que impedeixen als altres arribar al vertader assumpte que es tracta.
Escoltar els atres enlloc de parlar sense pausa, a més d'evitar-nos estrès i ensenyar-nos alguna cosa, és una forma de respectar els altres. Si un crida, l'altre crida més; si algú no escolta, l'altra part es torna més sorda. 
Escoltar és una forma de respecte. I respectar els qui ens envolten ens ajuda a comprendre'ls i a ser més empàtics. I fa que millorem les relacions amb els altres, cosa que ens genera tranquil·litat. Quan cridem, el cor s'accelera, quan callem, descansa.
Escoltar és el primer pas per comprendre. I comprendre és el primer pas per aprendre.

Escoltem, obrim la nostra oïda i les nostres orelles de l'ànima i de la ment. Sentim el que la vida ha d'explicar-nos: el món. És a dir, les persones i allò que ens envolta. La natura ens parla cada dia, però a vegades no volem posar-hi atenció. Ens parlen la pluja i l'aire, el riu i les muntanyes, els arbres i els deserts. I fins i tot les ciutats: un edifici que brilla al capvespre, un aparadodr cuidat, un forat a l'asfalt.
Escoltar al mitjà que ens envolta ens fa sentir millor i ens ajuda cada dia: si estem oberts a la seva veu, aquest esvoranc no farà que caiguem; si escoltem la nostra companya de feina, podrem descobrir un lloc preciós que ha visitat.

Si posem atenció cada dia en llevar-nos i en sortir de casa, veurem la vida d'una altra manera. Siguem receptius, siguem sensibles a tot allò que el món ens ofereix, de forma gratuïta.
Cada cop que despertem, pensem en la fortuna de poder descobrir tot allò que el dia vol ensenyar-nos i entregar-nos.


Primer dels conceptes que he triat del llibre '21 claus japoneses de la felicitat', de Miyuki Yoshimura. 
Bàsic i necessari portar a la pràctica el haragei si volem ser millors persones i mostrar respecte i empatia cap als altres i les diferents formes d'opinió i de veure les coses.
De les 21 claus n'he triat tres, a les següents publicacions compartiré les altres dues.

Comentaris

  1. Molt bonic i molt cert, tot plegat… ja tenim feina! 😁😃

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sempre hi ha feina per poder millorar, cada dia es pot aprendre, de cada situació o experiència :)

      Elimina
  2. No podem entendre i aprendre, si abans no escoltem.
    Tan necessari com saber parlar fluix i poc.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, tancar-se en banda i quedar-se només amb una opinió o coneixement sense voler aprendre res més no és una bona opció.
      Es tracta d'escoltar més i parlar menys.

      Aferradetes, bonica

      Elimina
  3. Està molt bé aquesta filosofia, primer de tot hem d'escoltar bé i després ja hi direm la nostra...
    petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és bo escoltar, potser tenim altres punts de vista o opinions diferents, tot i així és possible que al final hi hagi punts en comú, si ens tanquem en banda o ens neguem a escoltar mai no ho descobrirem.
      Petonets, Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada