La Veu de Torre Llobeta - Número 76
Una vegada més col·laboro a la revista La Veu de Torre Llobeta, projecte coordinat per l'Associació de Dones en Forma amb el suport del Centre Cívic Torre Llobeta.
A principis de mes vaig anar al Centre Cívic a buscar les tres últimes revistes en paper ja que amb la pandèmia no hi havia pogut passar abans. I tot i que es poden llegir en format digital també m'agrada guardar-les en paper.
Us deixo la meva aportació d'aquesta darrera edició, la número 76, narrada per un protagonista ben especial. I us animo a llegir la revista ja que conté poemes, haikus, relats, humor i articles interessants sobre diferents temes.
ARBRE UFANÓS
El meu despertar comença amb el silenci trencat per un rajolí d'aigua. Davant meu un extens camp d'espígol vesteix el paisatge d'una calma incandescent. Coneixedor de les anècdotes que observo des del meu privilegiat indret i espectador de moltes vivències. Coneixedor de secrets inconfessables i testimoni de més d'una promesa.
Refugi d'escriptors que busquen
inspiració, pintors que s'esforcen a plasmar la meva essència i
fotògrafs que volen contemplar-me a través d'una pantalla o en un
àlbum, al costat d'altres fotos revelades en paper.
Molt més que un tronc arrelat, hi ha
qui m'abraça per impregnar-se de la meva energia i sentir l'afecte
de la naturalesa. A la primavera i en temps càlid els ocells reposen
damunt les meves branques. El vent mou les meves fulles, d'un
verd intens a l'estiu i de
colors ocres a la tardor. A l'hivern, completament nu, més d'una
nevada m'ha glaçat el cor.
Alçat ufanosament, els dies
transcorren entre sol o pluja, el xiuxiueig
del vent i les veus que s'atansen al meu entorn. I sempre amb el
murmuri constant d'aigua que, amb més o menys força, baixa de la
font que em fa companyia eterna.
Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu número 76
Una preciosa aportació.
ResponEliminaEnhorabona, nina!
Aferradetes.
Moltes gràcies, bonica!
EliminaAferradetes per tu.
Un arbre amic que ens arriba al cor i l'aigua que ens acompanya tant a nosaltres com a ell. Enhorabona! Una abraçada.
ResponEliminaEls arbres, l'aigua... la natura, tota ella, és una bona companyia. Gràcies, Carme!
EliminaPer cert, ja tinc el relat d'estiu, ahir tenia aquesta entrada programada, el compartiré els propers dies.
Una abraçada!
Un arbre que és un bon escriptor i ens regala part de la seva vida, que és molt plaent...
ResponEliminaBon vespre, Núria.
És bonic conèixer part de la vida d'un arbre, un regal que ens arriba perquè el tinguem sempre present.
EliminaBon vespre, Roser