Un conte per anar a dormir - Fina Veciana
–Papa, m'explicaràs un conte? –demana l'Amal mentre mira per la finestra.
–Sí,
avui em toca a mi, perquè la mama treballa.
–Aquesta
nit no hi ha la lluna, però hi ha molts estels!
–I
a tu t'agraden molt oi, els estels també?
–M'encanten!
Quin conte toca, avui? Ja saps quin vull que m'expliquis –fa la nena
apartant-se de la finestra i anant cap al llit.
–Aquell
que t'he explicat tantes vegades i que no cal que busquem dins dels
calaixos?
–Sí!!!
Torna-me'l a explicar, baba! (*)
L'Amal
es fica al llit, es tapa i, amb atenció, escolta...
Hi
havia una vegada un lloc on vivien molts nens. Allà hi menjaven,
dormien i també hi estudiaven. De tant en tant alguns nens se
n'anaven i ja no tornaven. I és que marxaven a viure amb una família a un altre lloc,
a vegades ben lluny. Aquest era el desig per a cada un d'ells, tenir uns
pares. Entre aquests nens hi havia una nena que es deia Amal, i per a ella
també va arribar el dia en què va conèixer els seus nous pares. L'Amal
estava molt contenta, però també una mica trista perquè deixaria
molts amics. Però va marxar a un altre
país, a una nova casa on tot era desconegut per a ella, amb uns
pares que mai havia tingut i on hauria d'aprendre dos nous idiomes...
però això no va ser cap problema, ja que a l'escola va aprendre de
seguida i va fer nous amics. Els seus pares van aprendre l'idioma
d'ella i a casa parlen tres llengües.
A l'Amal li agrada molt
aquesta casa on viu, el que més l'entusiasma és mirar per la finestra de la
seva habitació i contemplar embadalida la lluna i els estels. I
també li agrada molt que li expliquin un conte cada nit,
tot i que alguns dies s'adorm sense saber el final...
I fins aquí el conte sobre l'Amal, un nom que significa esperança. Esperança que
tot infant tingui una casa i uns pares que li donin amor.
L'Albert es mira la seva filla, que té els ulls tancats però somriu. L'acaba de tapar i li fa un petó al front.
–Leila
saida, binti! (*)
–Bona
nit, baba!
(*) baba - Una de les maneres de dir pare en àrab.
(*) Leila saida - Literalment significa nit feliç. S'usa per desitjar bona nit.
(*) binti - La meva nena / Nena meva
La meva aportació a Relats conjunts: https://relatsconjunts.blogspot.com/2021/10/un-conte-per-anar-dormir.html
Una tendra història, que porta a una realitat no tant dolça... la de la gent que ha de marxar d'un lloc a una altre, per tenir millor vida i amb la esperança de poder-ho aconseguir, com la Leila !. Passen molts anys i anys, però aquesta situació continua per una causa o altre, volguda o no.
ResponEliminaUna abraçada i bona castanyada, Núria !!
Malauradament hi ha persones a qui els toca anar-se'n per tenir un futur millor, i no és gens fàcil, només ho sap qui s'hi troba.
EliminaMoltes gràcies Artur i bona castanyada per tu també!
No és gens fàcil partir d'un lloc, per molt malament que hi estiguis, és deixar la teva gent, les teves arrels i, de vegades, no troben allò que esperaven...
ResponEliminaMolt bonic i ben explicat el teu conte.
Aferradetes, nina.
Sí que és una decisió ben difícil, perquè és molt el que es deixa enrere però a vegades, encara que el que es trobi no sigui ben bé el que s'esperava, és millor que no pas quedar-se...
EliminaMoltes gràcies, bonica, aferradetes.
És una història bonica o tendra. I feliç perquè, malgrat totes les dificultats, en aquest cas l'Amal ha trobat uns pares que l'estimen i els pares hsn trobat una filla per cuidar i estimar.
ResponEliminaSí, he preferit que acabés bé, almenys escriure una història que doni una mica d'esperança... en aquest cas l'Amal i els pares s'han trobat i tenen a qui estimar i que els estimi.
EliminaBona castanyada, Carme
Una història molt bonica, i molt tendra, n'hi ha molts d'infants que estan esprant uns pares perquè no se sentin mai sols. L'Amal sembla que ha estat de sort amb els pares que l'hi han tocat...
ResponEliminaLeila Saida, Núria.
Sí, tant debò tots els nens que esperen uns pares en trobessin uns com els que ara té la protagonista de la història.
EliminaMoltes gràcies, Roser. Leila saida ;)
A mi també m'ha agradat molt! I trobo molt bonic que acabi bé. :-)
ResponEliminaCada dia, a la vida real, hi ha històries que acaben bé i històries que acaben malament (en diferents sentits) i ens hem acostumat a fer notícia de tot allò que és dolent... Potser si coneguéssim més casos com el del teu relat, les coses ens anirien millor a tots!
Gràcies pel teu comentari, Assumpta, m'alegro que t'hagi agradat!
EliminaPenso el mateix, les notícies dolentes, tràgiques fan molt soroll... i sembla que les bones (que també n'hi ha, per sort) passen desapercebudes i no hi hagi res que faci creure en un bri d'esperança.