Esperança | Relats conjunts

Un conte per anar a dormir - Fina Veciana

 

Papa, m'explicaràs un conte? demana l'Amal mentre mira per la finestra.

Sí, avui em toca a mi, perquè la mama treballa.
Aquesta nit no hi ha la lluna, però hi ha molts estels!
I a tu t'agraden molt oi, els estels també?
M'encanten! Quin conte toca, avui? Ja saps quin vull que m'expliquis fa la nena apartant-se de la finestra i anant cap al llit.
Aquell que t'he explicat tantes vegades i que no cal que busquem dins dels calaixos?
Sí!!! Torna-me'l a explicar, baba! (*) 
L'Amal es fica al llit, es tapa i, amb atenció, escolta... 
 
Hi havia una vegada un lloc on vivien molts nens. Allà hi menjaven, dormien i també hi estudiaven. De tant en tant alguns nens se n'anaven i ja no tornaven. I és que marxaven a viure amb una família a un altre lloc, a vegades ben lluny. Aquest era el desig per a cada un d'ells, tenir uns pares. Entre aquests nens hi havia una nena que es deia Amal, i per a ella també va arribar el dia en què va conèixer els seus nous pares. L'Amal estava molt contenta, però també una mica trista perquè deixaria molts amics. Però va marxar a un altre país, a una nova casa on tot era desconegut per a ella, amb uns pares que mai havia tingut i on hauria d'aprendre dos nous idiomes... però això no va ser cap problema, ja que a l'escola va aprendre de seguida i va fer nous amics. Els seus pares van aprendre l'idioma d'ella i a casa parlen tres llengües. 
A l'Amal li agrada molt aquesta casa on viu, el que més l'entusiasma és mirar per la finestra de la seva habitació i contemplar embadalida la lluna i els estels. I també li agrada molt que li expliquin un conte cada nit, tot i que alguns dies s'adorm sense saber el final... 
I fins aquí el conte sobre l'Amal, un nom que significa esperança. Esperança que tot infant tingui una casa i uns pares que li donin amor.

L'Albert es mira la seva filla, que té els ulls tancats però somriu. L'acaba de tapar i li fa un petó al front.

Leila saida, binti! (*)
Bona nit, baba!

(*) baba - Una de les maneres de dir pare en àrab.

(*) Leila saida - Literalment significa nit feliç. S'usa per desitjar bona nit. 
(*) binti - La meva nena / Nena meva

 
 
 

Comentaris

  1. Una tendra història, que porta a una realitat no tant dolça... la de la gent que ha de marxar d'un lloc a una altre, per tenir millor vida i amb la esperança de poder-ho aconseguir, com la Leila !. Passen molts anys i anys, però aquesta situació continua per una causa o altre, volguda o no.
    Una abraçada i bona castanyada, Núria !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament hi ha persones a qui els toca anar-se'n per tenir un futur millor, i no és gens fàcil, només ho sap qui s'hi troba.
      Moltes gràcies Artur i bona castanyada per tu també!

      Elimina
  2. No és gens fàcil partir d'un lloc, per molt malament que hi estiguis, és deixar la teva gent, les teves arrels i, de vegades, no troben allò que esperaven...
    Molt bonic i ben explicat el teu conte.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és una decisió ben difícil, perquè és molt el que es deixa enrere però a vegades, encara que el que es trobi no sigui ben bé el que s'esperava, és millor que no pas quedar-se...
      Moltes gràcies, bonica, aferradetes.

      Elimina
  3. És una història bonica o tendra. I feliç perquè, malgrat totes les dificultats, en aquest cas l'Amal ha trobat uns pares que l'estimen i els pares hsn trobat una filla per cuidar i estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, he preferit que acabés bé, almenys escriure una història que doni una mica d'esperança... en aquest cas l'Amal i els pares s'han trobat i tenen a qui estimar i que els estimi.
      Bona castanyada, Carme

      Elimina
  4. Una història molt bonica, i molt tendra, n'hi ha molts d'infants que estan esprant uns pares perquè no se sentin mai sols. L'Amal sembla que ha estat de sort amb els pares que l'hi han tocat...
    Leila Saida, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tant debò tots els nens que esperen uns pares en trobessin uns com els que ara té la protagonista de la història.
      Moltes gràcies, Roser. Leila saida ;)

      Elimina
  5. A mi també m'ha agradat molt! I trobo molt bonic que acabi bé. :-)

    Cada dia, a la vida real, hi ha històries que acaben bé i històries que acaben malament (en diferents sentits) i ens hem acostumat a fer notícia de tot allò que és dolent... Potser si coneguéssim més casos com el del teu relat, les coses ens anirien millor a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari, Assumpta, m'alegro que t'hagi agradat!
      Penso el mateix, les notícies dolentes, tràgiques fan molt soroll... i sembla que les bones (que també n'hi ha, per sort) passen desapercebudes i no hi hagi res que faci creure en un bri d'esperança.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada