Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2020

La roda de l'oblit - Cari Ariño

Imatge
. La roda de l'oblit - Cari Ariño   Tenia por i no volia matar ningú. Potser ara el seu enemic també s’estava llevant del llit i guaitava, com havia fet ell, una filla adormida sense saber si mai més la tornaria a veure. Qui sap si, a l’altra banda, hi hauria un pobre home que, com ell, anava a la guerra contra la seva voluntat. Els veterans reien mentre contemplaven aquells cossos joves que havien crescut i madurat sota les bombes i l’artilleria. El Biel va desitjar que en algun racó dels seus cors quedés amagat un bri d’esperança en la humanitat, per algun dia, somriure de nou a la vida. De vegades no es pot fer cap altra cosa que fugir cap endavant per sobreviure. Nou anys seguits de guerra, camps de concentració, treballs forçats… Arriba un dia que tot el que havies estat fins aleshores ja només són records embolicats de melangia. Et converteixes contra la teva voluntat en un apàtrida i, al final, acabes pertanyent al grup que t’accepta com un dels seus. Jo era

El noi de Sarajevo - Jordi Cussà

Imatge
El noi de Sarajevo - Jordi Cussà   Totes les guerres tenen dos fronts (l’exterior i l’interior), i en tots dos comença com una lluita entre el bé i el mal, i en tots dos, gairebé sense excepció, la batalla acaba entre dos mals. Per a un supervivent, una guerra no s’acaba mai. L’exterior sí, probablement, però la interior et persegueix fins a la fi dels dies. Boban Minic al pròleg Es preguntava si, quan fos gran, perdria aquell biaix de por que l’esverava o si seria una mica covard tota la vida. Això, algunes nits, el preocupava fins al punt de no saber agafar el son, perquè la covardia enfront del perill era el defecte pitjor en un home. Les guerres, sempre i a tot arreu, responen a la voluntat d’acaparar riquesa i poder. Poder i riquesa que algú té i algú altre ambiciona. Van parlar de pobles saquejats, no un ni tres sinó molts i alguns de grans; van parlar de veïns i coneguts, vells i joves, separats per ètnies i assassinats sense contemplacions; van parlar amb parau

Quart fil | Lletres i fils

Imatge
. Escriure un microrelat o poema, entre 50 i 150 paraules, que contingui les paraules que s’indiquen a la imatge. PROPOSTES REBUDES: · Artur · Carme Rosanas · Laura T. Marcel   Una Icona especial La Laia i els seus amics, els Sonors, es van apuntar a un concurs de cant organitzat per la radio del poble. La Berta seria la solista… Van guanyar i van decidir fer-li un petit present a la Berta perquè, havien guanyat gràcies a la seva fantàstica veu. D’això se’n va encarregar la Laia, perquè tenia molta traça a l’hora de fer petites escultures. Però, ai las, se li havia acabat la matèria prima… Aleshores va recordar que li havien regalat un sabó molt especial que tenia ben guardat. Ara li faria servei. Va fer un bust d’una noia, que es va convertir en la Icona del grup, fins i tot si assemblava, a la Berta! No cal dir que va ser molt original, perquè era feta amb un sabó de llet, civada i mel…Potser a partir d’ara haurien de dir-se els Sonors, Ecològics!!!   M. Roser Algu