divendres, d’agost 28, 2020

La filla del Nord - M. Dolors Millat

 

Avanço, sento que em moc. El moviment em produeix sensació de canvi. Durant anys m'ha perseguit aquest anhel: despertar-me lluny i no tenir por.


Són els seus costums i són molt antics. Els hem de respectar encara que no ho entenguem. La nostra manera de fer no és l'única del món, ni la millor.  


Em sentia egoista. Vaig abandonar la persona que més m'havia estimat, la que més m'havia ensenyat, la que em va salvar. La que em va donar les ales per sobreviure.


Només sóc feliç del tot a la forest. Llargues caminades sobre la neu, entre els arbres i la malesa. Busco menjar, refugi i descans per al cos, aliment per a l'esperit. A la forest no penso, sento.

dilluns, d’agost 24, 2020

Parc de Vallvidrera

Seguint el blog Som de pícnic em vaig animar a fer aquesta passejada per conèixer aquest espai. http://somdepicnic.blogspot.com/2018/09/area-de-picnic-taula-dels-bisbes.html 

 

 
 
 
 
 
 
 
Taula dels Bisbes
 
 
 
 
 
 
 
 
 

dijous, d’agost 20, 2020

Punts de llibre, capses i roses

Fa unes setmanes un col·leccionista em va encarregar uns punts de llibre amb roses. Com que les circumstàncies no van permetre celebrar la diada de Sant Jordi al carrer, aquest any no vaig fer ni punts ni altre material específic per aquest dia. Així que vaig comprar roses i tot el necessari per poder dissenyar diferents punts i també un parell de capses on guardar-los.

En un dels punts de llibre, a més de la rosa, hi he afegit una tanka que vaig escriure per al dia de Sant Jordi de l'any 2019.

Llibres i roses
omplen carrers i places
de Catalunya.
Paraules perfumades
diada de Sant Jordi. 

 




 

Els punts i les capses ja estan en mans d’en Josep que afegirà a la seva col·lecció, que per ara és d’uns dos-cents punts de llibre, tots amb motius de roses creats amb diferents tècniques: aquarel·la, ganxet, punt de creu, llapis…

 

Punts de la col·lecció del Josep, aquests de la Fundació Arrels, que atén les persones més vulnerables que viuen als carrers de Barcelona

dimarts, d’agost 11, 2020

La Veu de Torre Llobeta - Número 74

 

Col·laboració al número 74 de La Veu de Torre Llobeta, corresponent al mes de juny. Cada cop que surt un nou exemplar de la revista se celebra una festa de presentació al Centre Cívic Torre Llobeta, enguany a causa de la crisi sanitària no ha estat possible.

Comparteixo el text publicat en aquest número (enviat abans del confinament).


DIA ONZE

Avui amb en Marc hem quedat per anar al Parc del Llac. Ell farà fotos i gaudirem de l’entorn. En aquesta època el terra està cobert de fulles ocres que adoro trepitjar mentre noto el tacte que em produeix als peus. Amb una mica de sort potser també hi haurà algun salt d’aigua on em refrescaré les mans i la cara. Quina sensació tan revitalitzant notar l’aigua freda a la pell!

Mentre espero en Marc, asseguda en un banc del Parc de la Font Vella, recordo les últimes sortides que hem fet. A ell li va agafar la dèria d’anar a retratar llocs abandonats. Redéu, hem visitat indrets realment tètrics; l’últim fa dues setmanes a l’antic balneari de la Puda. Quina experiència més angoixant i incòmoda! Allà dins, entre passadissos i sales en estat ruïnós, semblava que ens estiguessin observant en tot moment, fins i tot notàvem com si algú o alguna cosa es refregués contra els nostres cossos. Vam sortir d’allà esperitats cap al cotxe perquè a més començava a fosquejar.
De tornada i quan passàvem per l’aeri de Montserrat vam contemplar aquella muntanya, imponent i màgica. Com que hi havia poc trànsit en Marc va reduir la velocitat per observar unes llums molt estranyes que s’apreciaven a dalt el santuari, semblava que es calés foc. Jo vaig entrar a les xarxes socials per si es feien ressò d’algun incendi, però res. L’endemà també vam estar pendents de les notícies però no semblava que hi hagués hagut cap catàstrofe a la muntanya màgica. Què era allò que havien vist els nostres ulls?

–Hola Alícia, som-hi? –la veu del Marc em retorna al present. Ens fem dos petons i emprenem el camí mentre ens expliquem les anècdotes del dia.
–Abans pensava que l’onze del mes que ve podríem anar a Montserrat, aquest dia s’hi poden veure ovnis –proposa en Marc– Recordes quan vam anar a la Puda i en tornar vam veure aquelles llums a la muntanya? Doncs era dia 11 –afirma convençut.
La meva cara és de circumstàncies però li segueixo la corrent.
–I possiblement aquell foc que vam veure era un ovni que havia xocat contra la muntanya, oi? –remato aguantant-me el riure.
Finalment deixem anar una gran riallada. Tot seguit ens mirem i, tots dos alhora, exclamem:
–El dia onze cap a Montserrat!


Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu número 74

dimecres, d’agost 05, 2020

De mitja a plena

Fotografiant la lluna des de quart creixent fins a plena.


27 de juliol

29 de juliol

30 de juliol
30 de juliol
 
30 de juliol
30 de juliol

1 agost
1r d'agost
1 agost
1r d'agost

1 agost
1r d'agost

2 agost
2 d'agost


3 agost
3 d'agost - Lluna plena

3 agost
3 d'agost - Lluna plena