L'Aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor, és un d'aquells espais on ve de gust passejar sense presses, observar l'entorn i, amb una mica de sort, descobrir algun ocell.
Feia temps que no hi anava, i em venia de gust tornar-hi, gaudir d'una estona de natura, passejar i escoltar els ocells.
Abans, però, us explicaré una mica la història d'aquest indret.
Antigament, aquesta zona havia estat ocupada per horts i camps de conreu. Les característiques argiloses del terreny van afavorir que, a partir de principis del segle XX, s'hi instal·lessin forns per fabricar teules, totxanes i rajoles. L'any 1924 s'hi va inaugurar una bòbila que va industrialitzar aquesta activitat, i que va funcionar fins al 1982.
Després del tancament, l'espai va patir una important degradació a causa de l'abocament de residus de diferents procedències. No va ser fins al 1992 que es va iniciar un procés de sanejament i restauració que va permetre recuperar progressivament aquest entorn natural.
Avui, l'Aiguamoll de la Bòbila és una zona humida de dimensions modestes, però amb un gran valor ambiental. Situat al Pla de Bages, és un bon exemple de recuperació d'un espai degradat i de la importància de preservar els petits espais naturals, que també tenen molt a oferir a la biodiversitat.
FONT: Panell informatiu de l'Aiguamoll de la Bòbila - Santpedor
I així, fa uns dies, hi vaig tornar amb ganes de passejar, observar i escoltar. Durant el recorregut vaig sentir el cant de diferents ocells, tot i que es van deixar veure ben poc.
Però, de vegades, la natura ens reserva alguna petita sorpresa. Pocs metres abans d'arribar a l'aiguamoll, un trist em va cridar l'atenció damunt d'uns cables. Sí, sí, el nom de l'espècie és trist! Esperem que ell no n'estigui...
Us deixo algunes fotografies d'aquella passejada i de l'entorn de la Bòbila.
Quin goig veure l'Aiguamoll ple després de les pluges de les últimes setmanes! I com he dit abans, vaig sentir diferents espècies d'ocells, però van ser més difícils de trobar. Tot i així, en vaig poder retratar alguns.
I també em vaig emportar alguna sorpresa agradable: una papallona que volava prop meu i uns conills.
Feliç d'haver passat una estona bonica, amb tranquil·litat enmig de la natura, vaig anar-me'n amb bones sensacions fent el camí de tornada fins a la parada de l'autobús. Si una cosa bona té l'Aiguamoll de la Bòbila és que es troba als afores de Santpedor, però no gaire lluny del nucli urbà, i en transport públic s'hi pot arribar bé. Abans de tornar a entrar al poble, vaig seure una estona en un banc per tornar a admirar-la:
Temps de fer-los les fotos i llavors sí, ja se'n van anar volant. Un últim regal abans d'agafar l'autobús i tornar cap a casa havent gaudit de l'energia i els regals que ens ofereix la natura.
