dimecres, de gener 28, 2026

Dimecres de haikus | Gener

Plaça de la Independència - Girona 

Sota les voltes
la ciutat es desperta 
mandrosament.
(7/1/26)


Vinca 

La vinca plora
amb llàgrimes de pluja.
Segueix ben viva!
(14/1/26)


La Canya - Estadi de Montilivi - Girona 

Dolça mirada
a tothom enamora.
Pacient, la Canya.
(21/1/26)


Sant Vicenç de Castellet 

Rius de deixalles
formen part del paisatge.
Vergonya humana.
(28/1/26)


L'any passat em va sorgir la idea d'escriure un haiku tots els dimecres, altres dies de la setmana també n'escric, però aquest dia és com un repte personal, una forma de comprometre'm amb l'escriptura, tenir "l'obligació" d'escriure alguna cosa. De moment aquest primer mes he complert i vull anar seguint, els compartiré aquí al blog l'últim dimecres de mes, amb aquesta etiqueta de #dimecresdehaikus.


divendres, de gener 23, 2026

La Ploma: presentació projecte 28 de gener


El pròxim dimecres 28 de gener faré la presentació de La Ploma, un projecte en què s'uneixen l'escriptura, la natura i l'educació ambiental. El projecte és el resultat final del programa formatiu 'Acompanyar amb l'escriptura i les narratives', de Narrativas y otras lunas.

A la presentació explicaré en què consisteix el projecte i quines activitats vull oferir, la meva trajectòria i experiència amb l'escriptura, la relació i el vincle amb la natura i com ho he unit amb un enfocament ambiental. Al final farem un tastet d'escriptura i natura amb una proposta per a escriure.

La presentació serà el proper dimecres 28 de gener a les 6 de la tarda, dos dies després del Dia Mundial de l'Educació Ambiental, i és oberta a tothom qui vulgui, inscrivint-se en el següent enllaç: https://narrativasyotraslunas.myflodesk.com/ploma-escritura-naturaleza.

Em fa molta il·lusió presentar aquest projecte, que ha sorgit després de diferents formacions que m'han permès revisar tots els coneixements que ja tenia i unir allò que em mou: l'estima per les paraules i la natura. Però sobretot el projecte sorgeix des del cor, amb el desig de fer volar la ploma cap a altres cors que tinguin ganes de transformar(se). Qui pugui i vulgui assistir-hi serà molt benvingut. 

divendres, de gener 16, 2026

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

Jardins de Torre Girona, Barcelona (setembre 2024)

Jardins de Torre Girona, Barcelona (setembre 2024)

Navarcles (novembre 2025)

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)

La polla d'aigua és un ocell que he tingut ocasió de veure poques vegades, però sempre m'ha cridat l'atenció. Em sembla simpàtic i curiós, sobretot pels seus colors tan particulars. Té el cos fosc, gairebé negre, que contrasta amb el vermell de la cara i el bec, acabat en una punta groga, i el color verd oliva de les potes.
També m'agrada observar com es mou, tant quan camina arran de l'aigua com quan neda. Té una manera de desplaçar-se ben característica, i sempre que en trobo alguna m'agrada aturar-me, observar-la i intentar captar-la amb la càmera.

Com és i on viu
La polla d'aigua és un ocell aquàtic de mida mitjana, amb el cos fosc, el bec vermell amb la punta groga i un escudet frontal vermell que li cobreix part del front. Als costats del cos té unes franges blanques molt visibles i, sota la cua, unes taques també blanques que destaquen quan es mou.
Les seves potes són llargues, de color verd oliva, amb uns dits molt allargats que li faciliten caminar sobre la vegetació aquàtica i moure's pels marges fangosos.
La podem trobar en estanys, aiguamolls, basses i altres zones humides, sobretot allà on hi ha vegetació abundant que li ofereix refugi. És una bona nedadora, però també camina amb facilitat per la vora de l'aigua i entre les plantes.

De què s'alimenta?
La seva alimentació és força variada. Menja plantes aquàtiques, llavors, brots i fruits, però també petits invertebrats, com insectes, cucs i cargols. Sovint busca aliment entre la vegetació o a la superfície de l'aigua.

Altres noms populars
La polla d'aigua també és coneguda amb altres noms populars, com ara gallineta d'aigua, gallineta, polleta d'aigua, polleta de riu i fotgera. Aquestes denominacions poden variar segons la zona geogràfica.


FONTS CONSULTADES:



dilluns, de gener 05, 2026

En obrir la porta | Lletres i fils


En obrir la porta del balcó al matí he contemplat un cel pel de núvols i boira, notant el fred d'aquest dia d'hivern a la pell del rostre i les mans. Ben a la vora he sentit el so d'algun ocell que no he reconegut, mentre a la teulada de davant, la gata de la veïna estava ajaguda amb els ulls tancats. He tornat a entrar a casa, fins a la cuina, on se sentia l'olor de farigola de la infusió que m'havia preparat i que he anat bevent a poc a poc. Tot seguit, he sortit al carrer amb una bossa d'escombraries buida. Segur que l'ompliré, m'he dit a mi mateixa. 

M'he dirigit fins a la zona del riu, a prop d'on visc, i en arribar-hi el paisatge era desolador. En el camí més proper a l'aigua un munt de deixalles s'hi acumulaven: llaunes, gots, ampolles de vidre, paquets de tabac... he tret la bossa d'escombraries i he començat a recollir tota aquella brutícia. La bossa ha quedat gairebé plena. I en acabar m'ha arribat el seu crit característic: "craag, craag", m'he girat cap al riu i, efectivament, era allà: un bernat pescaire. Semblava que m'agraís que hagués netejat el seu espai, el nostre, l'espai de tothom. L'he observat uns minuts, quiet a sobre d'una pedra, atent a l'entorn. Llavors m'he assegut en un banc, deixant-me embriagar pel so de l'aigua i observant com dos pardals avançaven amb els seus salts pel camí.

Tornant a casa he llençat el que duia als contenidors corresponents: els envasos de plàstic al groc, el vidre al verd, i altres residus al gris. Ja a casa he anat a l'habitació i he tornat a sortir al balcó, volia entrar una planta per protegir-la del fred. En obrir la porta la gata de la veïna seguia allà, a sobre de la teulada. Ha aixecat el cap i ha pronunciat "miaau" un parell de vegades. Tenen molta intuïció els animals, reconeixen les persones que fan bones accions, he pensat. Potser ella també m'ha agraït que hagi deixat un espai natural com sempre hauria d'estar.


La meva aportació a Lletres i fils de desembre de 2025.