dimarts, de març 02, 2021

Lletres i fils | Març 2021

Tercer fil de Lletres i fils, proposta mensual d'escriptura que trobareu, el dia 2 de cada mes, en aquest espai. Podeu consultar les bases i propostes anteriors clicant aquí.

En aquesta ocasió proposo la frase amb què s'ha d'acabar la vostra creació. Pot ser un poema, relat o microrelat, carta...


 
PROPOSTES REBUDES:  
 
· Artur

dissabte, de febrer 27, 2021

Jugar és salut: Tautogrames

 
 
Al racó de sa lluna hi vaig descobrir, fa uns dies, un nou concepte: Tautograma, que és un text, en vers o en prosa, on les paraules comencen per la mateixa lletra. 
Sa lluna ho va veure en un altre blog on va participar i alhora ens va animar a jugar-hi. Un bon joc i un bon descobriment. He pensat que algun mes ho proposaré al Lletres i fils.

Deixo la meva proposta al blog de Sa lluna amb la lletra 'F':  

Ferotges fogueres fumegen, famolenques flames fiten flors fredoliques. Fatídic foc... fereix febles fades frisoses.

dilluns, de febrer 22, 2021

Momoko y la gata - Mariko Koike

Traducció del japonès de Gabriel Alvárez Martínez
 

Momoko tenía algo que apaciguaba a la gente. Aunque fuese fría y tendiese a marcar la distancia con la otra persona, nunca me dolió que no se encariñara más conmigo. Me bastaba con que estuviera ahí. Era una niña que, sin necesidad de palabras, hacía entender a los adultos hasta qué punto era inútil exigirle algo más.


Aquella niña tenía algo de péndulo que se aleja y se acerca de nuevo. Cuanto más disminuía la amplitud de su oscilación, más me invadía una serena felicidad. Esperé pacientemente a que el péndulo que había en su interior se detuviera. Ansié el momento en el que, por iniciativa propia, me abriese las puertas de su corazón, sin necesidad de imponerle mi cariño ni recurrir a tretas.


La gente nunca pierde la ocasión de decirme que soy una trabajadora nata, que he nacido bajo la estrella venturosa de la persona cuyos esfuerzos siempre fructifican, pero nadie mejor que yo sabe que eso no ha sido siempre así. Aquel invierno perdí mi pasión por la pintura. Jamás lograré volver a pintar cuadros con el fervor de antes. Sería absurdo dármelas de artista y esforzarme en vano para intentar recuperar esa sensibilidad a sabiendas de que la he perdido para siempre y no podré volver a hacerme con ella.

divendres, de febrer 19, 2021

Llibertat | Escribir jugando

 

Alço el vol

amb la llibertat per companyia.
Viatjo lluny de les opinions alienes
i m'acosto cada cop més a mi.
Com si el meu cos fos un imant
m'adhereixo, amb força i seguretat,
al refugi indestructible que m'he construït,
llar dels meus somnis i esperances.
Estiro i empenyo, cada cop més amunt,
i amb una força imparable
alço el vol lliure de pors i recances.


Proposta per a ‘Escribir jugando’, del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui la paraula aeròstat

divendres, de febrer 12, 2021

Vaig dormir al carrer - Joan Roqueta

Joan Roqueta, converses | Juan Lemus, fotografies



Retalls de les converses de cinc persones que han dormit al carrer: Manel N., Lute, Valerior, Manel G., Gema. Primer uns retalls de la presentació del llibre, a càrrec de Ferran Busquets, director d'Arrels i una introducció a càrrec de Joan Roqueta, qui ha portat a terme les converses. Un llibre de la Fundació Arrels.

Acceptar que hi ha gent dormint al carrer comporta una vulneració de drets en cadena de la qual tots i totes tenim part de responsabilitat. La primera és la vulneració del dret a l'habitatge. A partir d'aquí, segueixen molts altres drets vulnerats: el dret a la seguretat, perquè la majoria ha rebut algun tipus d'agressió; el dret a la intimitat, perquè la seva vida està tot el dia sota la mirada de tothom; o el dret a la salut, ja que les persones que han estat al carrer viuen fins a vint anys menys que la resta de la població. I també el dret a la veritat, perquè la mirada que tenim sobre aquestes persones està condicionada per molts prejudicis que, en certa manera, perpetuen l'acceptació del fet de veure gent dormint als carrers.
Ferran Busquets - Director d'Arrels Fundació
 

Explicar la teva vida a algú que no coneixes de res, i més quan has de burxar en moments o records que potser no ve massa de gust reviure, tenia una dificultat evident i objectiva. Per això els agraeixo que ho hagin fet, conscients que les seves vivències i el seu exemple han de servir per sensibilitzar i conscienciar les persones, i evidenciar que és possible recuperar la il·lusió de viure un cop s'ha tocat fons, que hi ha esperança en uns moments on, a més, el sentiment d'intolerància cap el diferent, el perdedor, augmenta de forma inexorable, fet que ho fa encara tot més complicat.
Joan Roqueta


Sempre dic que ja no em queden llàgrimes per plorar. Ja he plorat prou. He patit i he begut oli... això només ho sap qui ho passa. Trobar-te al carrer, no tenir un lloc on anar a dormir. Pluja, fred. Posar-te en un portal i venir un veí i 'eh, eh, fora d'aquí'.
Manel N.

Uno está como abstraído. Llega un momento que a uno no le importa que pase gente, que mire... Yo, por lo menos, iba higienizado, me cambiaba la ropa, trataba de cuidar mi aspecto, pero ya llega un momento que uno no busca trabajo ni nada. Ya es imposible. Qué dirección voy a dar, dónde voy a ir, nada...
Lute  

Es una situación inaceptable la de nuestra sociedad... el comercio con las personas. Lo que no puedes hacer es que a una persona que ha estado muy mal, que ha dormido en la calle... y ya ha mejorado su autoestima y sale a buscar trabajo, que tiene almenos otro aspecto, y que se le niegue la oportunidad... que se encuentre con las puertas cerradas. Es una situación que no entiendo. No sé por qué ocurre eso.
Valerio

Això de compartir la pròpia experiència a mi em dóna autoestima. Mentalitzes a la joventut, els poses en alerta, per si un dia cauen en la beguda, de les conseqüències que pot tenir. M'agrada explicar-ho perquè la joventut reflexioni, que ara ho tenen tot, però que s'imaginin com canviaria la seva vida si, d'un dia per un altre, deixessin de tenir-ho. A vegades, només queda el carrer.
Manel G.

Este verano escuché en la radio que mueren más personas por suicidarse que por accidentes de tráfico, que en el mundo, cada cuatro minutos alguien se quita la vida. No conviene hablar de esto. Yo creo que eso se tendría que hablar abiertamente. Siéndote sincera, yo, cuando la depresión, me quería morir. Me despertaba viva y me enfadaba. Y ya fue una vez que venía de un sitio y estaba haciendo el transbordo en Plaça Catalunya, y me entraron ganas de tirarme al metro. No lo hice y fue cuando pensé 'Necesitas ayuda'.
Gema
 

divendres, de febrer 05, 2021

Emblanquinada | Lletres i fils


Emblanquinada
la pell se'm glaça. Closos,
els ulls somien
que la neu es desfaci
  per obrir-se a la vida.


 
La meva participació a la proposta Lletres i fils de febrer, en aquesta ocasió amb una tanka. 

dimarts, de febrer 02, 2021

Lletres i fils | Febrer 2021

 
Segon fil de Lletres i fils, proposta mensual d'escriptura que trobareu, el dia 2 de cada mes, en aquest espai. Es poden consultar les bases clicant aquí.

Creeu un text a partir de la imatge proposada. Correspon a una nevada a Sant Vicenç de Castellet que va tenir lloc el dia 28 de febrer de 2018, aquest mes farà tres anys doncs. Vaig fer la foto des de casa, si voleu veure més imatges les trobareu en aquest enllaç: https://nurialaroca.blogspot.com/2018/02/nevada-sant-vicenc-de-castellet.html
 
Fet aquest apunt, què us inspira aquesta fotografia?


 
PROPOSTES REBUDES:
 
BLOGS:
 
· Carme 

FACEBOOK:
 
Tancaràs els ulls. La neu i el fred t'abraçaran amb força. Et mossegaran les galtes i et deixaran sense alè.
Però, quan menys t'ho esperis, aquella mà invisible vindrà del no res a espolsar-te els flocs blancs i gèlids per mostrar-te l'escalfor dels raig de sol, que et tornaran a la vida.
Àngels R.

dissabte, de gener 30, 2021

El gos que corria cap a un estel - Henning Mankell

Traducció de Francesc Miralles

Sovint es pregunta què passa en realitat quan un s'adorm. De vegades s'imagina que hi ha una petita criatura que dóna voltes al seu interior i es dedica a apagar totes les espelmes. Quan tot és a les fosques, llavors s'adorm. És algú que pertany a la gent de la nit, pensa.


Ser adult potser sigui no dir el que es pensa. O potser sigui saber quines mentides no són perilloses. Aprendre a evitar les mentides que es descobreixen massa fàcilment.

Res és tan solitari per a una persona solitària com dormir en un llit solitari d'una casa solitària. Per això m'assec al camió i començo a voltar. Mentre condueixo vaig cantant. Penso en tots els anys que he passat a l'hospital i allunyo els mals pensaments cantant. Es poden allunyar les penes cantant. 
No s'és idiota pel sol fet de tenir un defecte físic. Sé què murmura la gent. Sé que molts creuen que no hauria d'anar pel carrer, com la resta de gent. És que volen que em tanqui en una gàbia per exhibir-me com un animal estrany? Durant deu anys no he estat capaç de mirar-me al mirall. Ara sí.