dimecres, d’abril 01, 2026

Ales d'aprenentatge | Lletres i fils



Ja tenim la merla per aquí! exclama l’Andreu. 
Es nota que el nostre jardí li agrada expressa somrient la Conxita. 
Aquest és un mascle, oi? On deu ser la parella?  
Segur que no és gaire lluny fa la Conxita i afegeix– recordes la setmana passada, mentre preparàvem el dinar i la merla, insistent, picava als vidres de la cuina? 
Sí, quina gràcia! I en obrir la finestra... va marxar volant! 
Qui tenim per aquí també és una mallerenga carbonera. El seu so és inconfusible, però no es deixa veure diu encuriosida la Conxita. 
Se sent en aquest arbre més proper, deu estar enmig de les fulles. 
El que em fa il·lusió és el retorn de les orenetes! Quan elles arriben, la primavera ja és aquí assenyala la Conxita.
Aviat en tindrem al niu, fa molta il·lusió que vinguin cada any afirma l’Andreu. 
Les que venen al niu són les orenetes cuablanques, oi? També hi ha les orenetes comunes i les cua-rogenques i... me’n deixo alguna crec rumia la Conxita. 
L’oreneta de ribera i el roquerol afegeix l’Andreu consultant el llibre que sosté a les mans. 
Jo crec que el que em costarà aprendre és a diferenciar les gavines i els gavians... diu resignada la Conxita. 
Ha ha! Ja veuràs com sí que al final en sabrem. A veure hi ha la gavina riallera, la gavina corsa, la gavina capblanca, el gavià argentat de potes grogues, el gavià fosc... ja en són uns quants ja! exclama amb admiració l’Andreu. 
Saps què em ve a la memòria? Aquell pardal que va venir a la nostra taula, mentre fèiem el vermut en aquell restaurant davant del mar, l’estiu passat a Roses. 
Sí, ho recordo perfectament. Cada cop n’hi ha menys de pardals... 
Cada cop hi ha més asfalt. Per cert, de pardals també n’hi ha uns quants de diferents. 
Sí, el pardal comú, el xarrec, el de passa... 

Amb la merla a prop dels seus peus, la Conxita i l’Andreu continuen conversant sobre ocells. Els ha agafat de grans, la passió per conèixer-los, però mai no és tard per aprendre. Al seu jardí els en visiten uns quants, i mica en mica, ja en van sabent els noms. Ara que estan jubilats han trobat una afició entretinguda descobrint i reconeixent les aus que visiten el seu entorn, i cada dia, en volen anar aprenent més.


La meva aportació a Lletres i fils de primavera.


diumenge, de març 29, 2026

A Tota Veu - Dia Mundial de la Poesia 2026

Participants a l'A Tota Veu a Manresa

El passat divendres 20 de març es va celebrar una nova edició de l'A Tota Veu a Manresa, activitat organitzada per la delegació d'Òmnium Bages-Moianès. L'A Tota Veu és un recital poètic en què per parelles es llegeixen poemes, un en llengua catalana i l'altre en la llengua d'origen de la parella lingüística. Fins ara se celebrava per Sant Jordi però enguany s'ha canviat, traslladant-se al Dia Mundial de la Poesia, que és el dia 21 de març.

Aquest any hi hem participat tretze parelles i es van llegir poemes en les següents llengües: àrab, bambara, bielorús, castellà, català, francès, italià, persa, polonès, romanès, rus, ucraïnès i wolof, 
Una edició més he tingut el plaer de participar-hi, en aquesta ocasió llegint amb en Philippe Pardesus, ell en francès i jo en català un poema de Verlaine: Il pleure dans mon coeur.


Agrair a la Òmnium que un any més m'hagin tingut en compte per participar a aquest recital poètic. Conèixer poesia d'arreu i escoltar-la en diferents idiomes sempre és enriquidor.

dimecres, de març 25, 2026

Dimecres de haikus | Març

Jaqui (1/5/96 - 6/10/14)

Un raig de llum
il·lumina els records
que dins meu viuen.
(4/3/26)


Argelaga a Sant Vicenç de Castellet (11/3/26)

Quin groc tan viu!
Si la toques, et punxes.
És l'argelaga.
(11/3/26)


Parc de la Devesa - Girona (13/3/26)

Ben amunt s'alcen.
Branques nues, encara.
El cel és sostre.
(18/3/26)


Fotografia del blog de Sa lluna

Olor d'espigol
s'alça damunt la roca.
Arreu s'escampa.
(25/3/26)

Un altre mes seguint amb el repte #dimecresdehaikus, aquest març a partir d'aquestes quatre fotografies: la primera la tinc al meu escriptori, la imatge del Jaqui que m'acompanya cada di. Just quan els raigs de sol il·luminaven la foto, se'm van il·luminar els moments compartits al seu costat. El segon haiku inspirat per aquesta argelaga que destaca als camins, per l'entorn n'hi ha molta i amb el seu groc intens i viu és impossible no portar-hi l'atenció. La tercera fotografia podria ser la d'uns arbres qualsevol, però aquests són al parc de la Devesa de Girona. I l'últim haiku inspirat gràcies a aquesta fotografia del blog de Sa lluna


divendres, de març 20, 2026

Lletres i fils - Primavera 2026


Comença la primavera, una estació plena de colors, olors, sons... la natura es desperta i a nosaltres ens desperta els sentits si hi posem atenció i presència.
I l'inici d'estació anuncia la proposta corresponent de Lletres i fils, aquesta vegada amb una il·lustració del llibre 'Tino, un mirlo en mi jardín', de Nicolas Jolivot, on l'autor explica la història d'una merla que visita el seu jardí, al llarg d'un any coneixem el seu dia a dia així com les coses senzilles de cada estació, allò que el sorprèn. Un llibre preciós acompanyat d'unes il·lustracions magnífiques. I m'he decantat per aquesta per a la proposta d'aquesta primavera. 
Es pot escriure el que es vulgui: relat, poema, reflexió, diàleg... podent-hi participar fins al proper canvi d'estació.
Us animeu a participar-hi? Que aquesta primavera ens porti molta inspiració :)

PD: Si passeu per la pàgina de Lletres i fils veureu que he canviat el logo de la proposta, què us sembla?


PROPOSTES REBUDES:

· Carme Rosanas: Lletres i fils primavera


dimecres, de març 18, 2026

Foixarda (Globularia alypum)




Nom en català: Foixarda, coroneta de frare, coroneta blava
Nom científic: Globularia alypum

La foixarda és una planta perenne arbustiva que pot arribar als 60 cm d'alçada. Les seves tiges són erectes i llenyoses. Floreix a finals d'hivern, amb flors de color blavós violaci disposades al capdamunt de les tiges. Creix en llocs secs, pedregosos i assolellats.
Té diferents aplicacions medicinals, les més conegudes són com a purgant suau i antireumàtica. També s'utilitza contra l'acidesa d'estómac i va bé en casos en què es presenti sucre, gota i dolors articulars, 
Les fulles es recol·lecten a finals d'hivern o principis de primavera.

En les caminades de les últimes setmanes per l'entorn, en què la natura ja ha començat a despertar, he trobat força foixarda. Coneixíeu aquesta planta? N'heu vist pel vostre entorn?


FONTS D'INFORMACIÓ:

diumenge, de març 15, 2026

Era primavera a l'hivern - Eulàlia Comas


Quan raonem busquem realment la veritat? O ens expliquem a nosaltres mateixos el que volem explicar als altres, és a dir, una versió de la veritat sense la part de mal o de bé que conté l'autèntica veritat?

Menorca era el seu racó de món, l'illa l'acollia en tots els sentits. Després de l'estada a l'Índia necessitava més que mai el bressol de Menorca. Amb els llocs passa igual que amb les persones; de vegades tenim la sort de trobar un lloc en el món que ens sedueix. Ens sedueixen les olors, el paisatge, el parlar, les cases, la gent, la història, les postes de sol i les albades.

Quan vivim a fons tot se simplifica, en el millor sentit del terme. Vull dir que no hi ha revolts innecessaris, ni dubtes ni obstacles. No cal buscar explicacions ni justificar-se. Viure a fons és percebre el pols de la vida i bategar al mateix ritme, és deixar-se endur per un corrent que fa que tot s'harmonitzi. I llavors el que sentim, el que ens passa i el que vivim és una sola cosa.


dilluns, de març 09, 2026

Inauguració 'Natura endins' i Taller d'escriptura a La Figaflor

El passat dijous 5 de març vaig inaugurar 'Natura endins' a la La Figaflor - Llibreria Espai Cultural d'Abrera, exposició de fotografies d'espècies que podem trobar per l'entorn i poemes relacionats amb la natura. 

A la inauguració vaig explicar què m'havia motivat a fer aquesta exposició i per a què, vaig parlar d'algunes característiques i curiositats de les espècies fotografiades (ocells, flors i papallones), i vaig acabar amb una presentació del llibre 'Camins de vida', parlant de la meva trajectòria en el món de l'escriptura i la natura i llegint, entre altres, els textos que he inclòs a 'Natura endins'.

Vull donar les gràcies a La Figaflor per obrir-me les portes del seu espai i als poquets que es van acostar dijous a la inauguració, gràcies per l'atenció i l'interès. L'exposició es pot veure fins el 30 d'abril en l'horari de la llibreria.



Per altra banda, per al mes següent busquem grup per fer un taller d'escriptura i natura a La Figaflor, la setmana del 13 al 17 d'abril. Qui hi estigui interessat pot omplir el següent formulari amb les dates i horaris que millor li vagin, a veure si entre totes les persones interessades podem concretar una data. 

Inscripcions taller: clicant aquí

El taller serà de dues hores i farem un tastet d'escriptura i natura, inspirant-nos per les fotografies exposades i també en sons, olors i altres elements de la natura. 

diumenge, de març 01, 2026

'Natura endins' a la Llibreria La Figaflor


Arriba la primera activitat que faig amb el projecte La Ploma i que serà a la La Figaflor, Llibreria Espai Cultural d'Abrera (plaça Rafael Casanova, 4). Es tracta de 'Natura endins', una exposició de fotografies de natura (ocells, flors i papallones), i poemes del llibre 'Camins de vida'. 

L'exposició l'he pensada i preparada amb l'objectiu de divulgar espècies que es poden trobar en l'entorn més proper, i també és una invitació a passejar per un espai natural amb respecte i cura, posant-hi atenció amb tots els sentits, despertant interès per aprendre a conèixer i reconèixer allò que veiem, ja que "només s'estima allò que es coneix". 
Els textos que acompanyen l'exposició, inclosos en el llibre 'Camins de vida', fan referència a la natura també, compartint haikus, tankes, acròstics i un parell de poemes breus.

El pròxim dijous 5 de març a les 6 de la tarda hi haurà la inauguració, on explicaré algunes característiques principals de les espècies fotografiades i parlaré del llibre 'Camins de vida'.

L'exposició es podrà visitar fins el 30 d'abril en l'horari habitual de la llibreria:
Dilluns - de 16 a 20 hores
Dimarts, dimecres i dijous - De 10 a 13 i de 16.30 a 20 hores
Divendres - De 10 a 20 hores
Dissabte . De 10 a 13 hores.

Quedeu convidats a la inauguració el proper dijous o a visitar l'exposició qualsevol altre dia. 

dimecres, de febrer 25, 2026

Dimecres de haikus | Febrer

Dibuix de Carme Rosanas

Menudes, blaves,
ufanoses destaquen
les campanetes.
(4/2/26)

Gavià argentat - Girona (gener 2026)

Obre les ales
alça el vol des de l'aigua
sol i veloç.

Es remou l'aigua
mentre les ales s'obren
amb energia.
(11/2/26)

Paper fet a mà, del Molí Paperer de Capellades

Paper plantable:
el rego amb paraules
creixen els versos.
(18/2/26)

Sant Vicenç de Castellet (novembre 2025)

El seu refugi
és entre dues tiges
fins que desperti.
(25/2/26)

Seguint amb el repte que em vaig proposar d'escriure un haiku cada dimecres, comparteixo els escrits aquest mes de febrer. Gràcies Carme per la inspiració del primer d'ells amb el dibuix d'aquestes campanetes. El segon dimecres aquest gavià em va inspirar per escriure'n un parell. El tercer dimecres estava cercant una foto i al meu costat, damunt la taula de l'escriptori, tenia aquest paper del Molí Paperer de Capellades quan em van sortir aquestes paraules, així que ja vaig tenir l'haiku. Aquest és un paper fet a mà, sense additius, s'hi pot escriure o bé plantar-lo en una torreta, regar-lo i al cap d'uns dies en naixeran les flors; encara no ho he provat, de moment el faré servir per imprimir-hi uns poemes per a una exposició que faré pròximament. I l'últim haiku ha sorgit gràcies a aquest cargolet que vaig captar el mes de novembre passat.


diumenge, de febrer 22, 2026

Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis)

Gavià argentat adult - Empuriabrava (juliol 2024)

Gavià argentat adult - Girona (gener 2026)

Gavià argentat adult - Girona (gener 2026)

Gavià argentat jove - Pineda de Mar (juliol 2024)

Una parella de gavians argentats - Pineda de Mar (juliol 2024)

Gavià argentat jove sobrevolant el mar a Pineda de Mar (juliol 2024)


Nom en català: Gavià argentat de potes grogues
Nom científic: Larus michahellis

Ja havia compartit informació i algunes imatges del gavià argentat en una altra publicació, en què vaig mostrar les diferències amb la gavina riallera i la gavina corsa i explicar una mica les característiques de cadascun. Podeu trobar la publicació aquí: Gavines i gavians

En aquesta entrada publico algunes fotografies més de gavians argentats, tant d'exemplars adults, amb les potes i el bec de color groc, com d'exemplars joves, que com es pot veure són bruns. 

diumenge, de febrer 08, 2026

Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (II)

Traducció d'Ariadna Pous

Arreu del món, cada any es llencen 931 milions de tones de menjar, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Fins a un terç del menjar que es produeix al món acaba a les escombraries sense que s'hagi arribat a consumir. Això vindria a ser l'equivalent a un bilió de dòlars en menjar cada any, prou per alimentar dos milions de persones, o quatre vegades totes les persones que passen fam al món.
El malbaratament alimentari no és només una tragèdia humana, sinó també ambiental. Segons el Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, fins a un 10 per cent de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle es poden atribuir al malbaratament d'aliments.

Al voltant del 80 per cent dels deu milions de carabasses que es conreen al Regne Unit es fan servir com a decoració per a la festivitat de Halloween i després es llencen sense menjar-les, cosa que es calcula que genera unes 18.000 tones de residus alimentaris. (Als Estats Units, amb aquesta estranya obsessió que tenen pel Halloween, se n'arriben a llençar 900.000 tones.) La fruita i hortalissa que no es ven i que els espigoladors tampoc no agafen es descarta i es torna a enterrar al sòl. «Mires els camps, i et preguntes: com pot ser?».

La gent no entén que som part de la natura, i que això és un cicle natural. com més aviat entenguem que ens cal encaixar amb la natura en comptes de dominar-la, millor.

Més aviat del que es tracta és de ser conscients dels residus inherents en tot allò que fem i consumim, molt sovint de manera despreocupada, perquè d'aquesta manera com a mínim podrem tenir un debat honest sobre els residus, i sobre la veritable escala del nostre malbaratament. Quan ens comprem un mòbil nou, els residus no només són la capsa on ens arriba, ni el mòbil mateix. També són les terres arrasades per extreure'n les matèries primeres, els boscos talats i destrossats per fer-ne l'embalatge, els químics tòxics abocats als rius per fabricar els plàstics que conté. També el dany a les persones i els llocs a qui encolomem aquests residus.


Més fragments d'aquest llibre aquí: Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I) 

divendres, de febrer 06, 2026

Un món de deixalles - Oliver Franklin-Wallis (I)

Traducció d'Ariadna Pous

Una cosa que sí que fa el reciclatge és mitigar el sentiment de culpa dels consumidors respecte els residus que generen. Si un producte es percep com a reciclat o reciclable, això fa que ens sentim millor quan el comprem, però el cas és que no tenim gaire manera de saber si el que anuncien les etiquetes és veritat o no.

Hem de començar a explicar la veritat sobre el reciclatge: què rutlla i què no. Aquest hauria de ser l'inici d'un debat de debò, que demana de nosaltres que afrontem els efectes del nostre sistema econòmic, i la manera com promou el consum i la generació de residus. Però el problema és complex, i poques vegades és una qüestió de blanc o negre; qualsevol intent de transformar aquest sistema ha d'implicar tots els actors afectats, siguin on siguin. Tot plegat vol temps i voluntat política, coses que de vegades fa l'efecte que no són precisament gaire abundants. Fins que això no passi, la muntanya de brossa no pararà de créixer. I de cremar. 

Donem les nostres coses per evitar que acabin en un abocador, i sense ser-ne conscients acaben en un abocador encara pitjor a milers de quilòmetres de distància. Aquesta és la conseqüència del nostre sistema de residus globalitzat: no és un defecte, sinó la manera com funciona el sistema avui dia. I no es tracta de colonialisme en matèria de residus, sinó més aviat del vell colonialisme de sempre: la reapropiació de les terres i la vida dels altres per al nostre benefici personal. Simplement hem desviat la mirada per no veure-ho.