dijous, de desembre 30, 2021

La Veu de Torre Llobeta - Número 77



Un cop més col·laboro a una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta am una breu història. Us convido a llegir la revista on trobareu relats, poemes, informació sobe projectes que es porten a terme a Torre Llobeta, humor, passatemps... 
Comparteixo a continuació el relat publicat a l'edició número 77 i al final del text hi trobareu l'enllaç a la revista, amb aquesta portada tan maca.

ÀNIMA DE SOMRIURES
Arriba a casa i comença a treure’s el maquillatge del rostre. De fons li arriben les notícies a la televisió: conflictes polítics i bèl·lics, violència de gènere, incivisme, pandèmia, apunyalaments al mig del carrer a plena llum del dia... fets negatius i desesperançadors. Segurament, per això, en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i especialment fer riure. El món necessita més humor, i també més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot aniria millor, tot seria diferent. Per això, en els seus espectacles com a pallasso, a més de provocar somriures, li agrada transmetre valors com la generositat, l’empatia, l’ajuda mútua i la diversitat. A l’actuació que ha ofert aquesta tarda grans i petits s’han divertit escoltant amb atenció les seves històries i, sap que un dia més, ha fet gaudir i ha gaudit contemplant les cares d’alegria dels nens i els adults que els acompanyaven. Quan ha acabat l’espectacle són molts els qui s’han acostat a saludar-lo, i com en altres ocasions una nena li ha donat un tros de paper que ell s’ha guardat a la motxilla. 
Ara que ja s’ha tret el maquillatge s’asseu al llit i llegeix les paraules que li han dedicat:
“Gràcies per aquests bons moments, quan sigui gran vull fer el mateix que tu”.
Un gran somriure intern se li dibuixa, una flama d’emoció s’encén dins seu. Un senzill missatge que dona sentit a la seva tasca i l’empeny a continuar creient en els seus valors. Agafa la capsa de l’escriptori on guarda més notes que contenen frases similars. Retalls d’emocions, d’alegries, de felicitat. Retalls de vida.


Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu 77

dimecres, de desembre 08, 2021

Estels | Lletres i fils


Passegem, un cop més, per aquests carrers empedrats, solitaris i silenciosos. Fa una tarda freda de desembre però dins nostre l'escalfor ens acompanya. La nostra mirada es dirigeix a cada detall que no deixem escapar, tot i que coneixem cada racó d'aquest pintoresc poble que visitem tantes vegades. Contemplem també els tions que cada any llueixen per les festes nadalenques.
Enfilem el carrer de la Muntanya fins a dalt de tot, on seiem en un dels bancs de la placeta. Agafo la mà de la Mariona, l'altra me l'emporto a la panxa.
–La noto bellugar-se –dic a la Mariona.
–Està revolucionada –confirma posant-me la seva mà a la panxa.
Totes dues somriem. Comença a fosquejar i davant nostre el llum d'un fanal s'encén. I l'estel, present en aquestes dates, també. Després d'observar-lo fixament uns instants se m'il·luminen els ulls.
–I si li posem Estel? –proposo alegrament.
–Sí! Per què no?! –respon entusiasmada la Mariona sense pensar-s'ho gens.
–Aquí ens vam conèixer –recordo amb tendresa.
–I aquí ens vam fer el primer petó.
–Estel, un nom molt bonic
–Quina bona pensada has tingut, Gisela.
–Aquí sempre ens passen vivències màgiques.
La Mariona i jo ens quedem abraçades amb la llum de l'estel que, davant nostre, il·lumina el carrer. Dins meu un altre Estel creix i, d'aquí uns mesos, posarà més llum a les nostres vides.

 
Aquesta és la meva aportació a la proposta Lletres i fils de desembre. 

dijous, de desembre 02, 2021

Lletres i fils | Desembre 2021

L'Estel de Mura

Arribem a l'última proposta de Lletres fils d'enguany amb aquesta imatge de l'Estel de Mura. Per si voleu saber d'on ve i us serveix d'inspiració us deixo l'enllaç a una entrada d'un altre blog on s'explica: https://percaminsdelbages.blogspot.com/2010/12/lestel-de-mura.html
L'Estel de Mura doncs presideix els carrers del poble per les dates nadalenques i m'ha semblat adient per a la proposta d'aquest desembre. La fotografia és de fa uns anys. 
Dit això, què us inspira? Poema, relat, carta, reflexió, haiku, tanka... el que vulgueu.
 
Aprofito per donar les gràcies a tothom qui ha participat a la proposta al llarg de l'any, feta amb l'objectiu d'ajudar a trobar inspiració per imaginar històries, escriure-les i gaudir-ne, sense cap tipus d'obligació. L'any que ve continuem!
I si és el primer cop que passeu per aquí i voleu fer un cop d'ull a les propostes anteriors cliqueu aquí.
 
Us animeu a participar?

 
PROPOSTES REBUDES:  

· Salluna: Llumetes
· Núria: Estels