Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2021

La Veu de Torre Llobeta - Número 77

Imatge
Un cop més col·laboro a una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta am una breu història. Us convido a llegir la revista on trobareu relats, poemes, informació sobe projectes que es porten a terme a Torre Llobeta, humor, passatemps...  Comparteixo a continuació el relat publicat a l'edició número 77 i al final del text hi trobareu l'enllaç a la revista, amb aquesta portada tan maca. ÀNIMA DE SOMRIURES Arriba a casa i comença a treure’s el ma quillatge del rostre. De fons li arriben les notícies a la televisió: conflictes polítics i bèl·lics, violència de gènere, incivisme, pandèmia, apunyalaments al mig del carrer a plena llum del dia... fets nega tius i desesperançadors. Segurament, per això, en Narcís va escollir la seva feina. A ell li agrada repartir felicitat i espe cialment fer riure. El món necessita més humor, i també més amor. L’ésser humà hauria d’estimar més en lloc d’odiar tant; està convençut que si fos així tot aniria millor, tot se

M'assec vora el foc i... | Escriptura i els Quatre Elements

Imatge
Imatge extreta de la web Pixabay M'assec vora el foc i penso en la seva màgia, en la seva escalfor, en tot allò que em cal cremar i convertir en cendres. M'assec vora el foc i sento que la seva escalfor em recomforta,  em fa passar el fred de la pell i també de l'ànima. M'assec vora el foc i escolto els desitjos del meu cor, els somnis que tinc guardats i que esperen ser encesos. M'assec vora el foc i celebro que estic viva, que dins meu encara hi ha una flama d'il·lusió que crema. M'assec vora el foc i penso en tot allò que voldria fer, en tots els projectes que tinc. M'assec vora el foc i sento que puc fer-ho, que les llàgrimes, tot i que hi són, no són suficients per apagar aquesta foguera tan alta, tan valenta, tan plena de passió. M'assec vora el foc i escolto la meva veu rondinaire, però també la meva veu amable, dolça i plena de somnis per complir. M'assec vora el foc i celebro que les paraules m'acompanyin, que siguin elles les qui m&

El silenci - 21 claus japoneses de la felicitat

Imatge
Shizukesa - El silenci El silenci és un dels tresors personals, un dels millors regals que ens podem fer. En un món de soroll constant, de màquines que emeten sons sense pausa, d'aparells electrònics sempre connectats, de cotxes i sirenes, de contaminació acústica i converses sense fi, buscar la quietud sembla cosa de gent estranya o inadaptada. Sí, el silenci té mala fama, però és una font de riquesa personal i de plenitud. I el soroll és font segura d'angoixes i desequilibri. En els darrers anys, moltes universitats i institucions han elaborat estudis científics sobre els avantatges que ens aporta el silenci. En ells s'hi destaca que el soroll alt provoca ansietat, tensió i estrès, i augmenta la pressió de la sang, la qual cosa malmet el cor. Davant d'això, el silenci ens calma, fa descansar el cervell, augmenta la concentració i la creativitat, i ajuda a reforçar el sistema immunològic.   Immersos en un món en què cal omplir-ho tot, també ens sentim obligats a omplir

Humilitat i modèstia - 21 claus japoneses de la felicitat

Imatge
Kenkyo - Humilitat i modèstia   Quan som nens al Japó ens expliquen fàbules que trasnmeten valors tradicionals. Si hagués de definir les principals característiques de l'esperit japonès, sens dubte una d'elles seria el comportament humil. Això no vol dir que tots els japonesos siguin modestos ni que, al llarg del temps, aquesta virtut hagi perdut part de la seva influència per l'empenta dels nous costums i la globalització. El que està clar és que actuar de forma modesta, comportar-se amb humilitat, ens ajuda a assolir tranquil·litat a la vida, quelcom fonamental per ser més feliços. N'hi ha prou en pensar que l'origen del comportament humil va sorgir per garantir la pau als pobles. Expliquen alguns sociòlegs que la modèstia al Japó va aparèixer a les societats rurals, com a forma d'evitar conflictes als llocs on hi havia nombrosa població, que vivia molt propera i en contacte diari amb els altres. Si tothom es comportava amb humilitat, sense presumir de les te

Escoltar i entendre | 21 claus japoneses de la felicitat - Miyuki Yoshimura

Imatge
Haragei - Escoltar i entendre Si hi ha una idea japonesa que resulti estranya i incomprensible als occidentals, aquesta és el haragei. És a dir, l'intercanvi d'opinions i sentiments sense expressar-los amb paraules evidents. A Japó estem acostumats a escoltar els altres abans d'emetre una opinió clara o rotunda, tant en l'àmbit familiar i en les relacions socials com a la feina. « Llegir l'aire » abans de parlar i dir les coses de forma indirecta i subtil forma part de la nostra cultura.  Qui no ha assistit, a la televisió, a una reunió amb amics o a un sopar, a discussions que no porten enlloc, on els participants tenen les seves idees clares i, en lloc d'escoltar les opinions de l'altre, repeteixen a crits, una vegada i una altra, la seva pròpia? Per més satisfets que estiguem del nostre coneixement d'un tema, escoltar altres punts de vista i altres plantejaments sempre és enriquidor. Potser aprenguem i descobrim alguna cosa que no sabíem. Potser, si

Estels | Lletres i fils

Imatge
Passegem, un cop més, per aquests carrers empedrats, solitaris i silenciosos. Fa una tarda freda de desembre però dins nostre l'escalfor ens acompanya. La nostra mirada es dirigeix a cada detall que no deixem escapar, tot i que coneixem cada racó d'aquest pintoresc poble que visitem tantes vegades. Contemplem també els tions que cada any llueixen per les festes nadalenques. Enfilem el carrer de la Muntanya fins a dalt de tot, on seiem en un dels bancs de la placeta. Agafo la mà de la Mariona, l'altra me l'emporto a la panxa. – La noto bellugar-se – dic a la Mariona. – Està revolucionada –conf irma posant-me la seva mà a la panxa. Totes dues somriem. Comença a fosquejar i davant nostre el llum d'un fanal s'encén. I l'estel, present en aquestes dates, també. Després d'observar-lo fixament uns instants se m'il·luminen els ulls. – I si li posem Estel? – proposo alegrament. – Sí! Per què no?! –re spon entusiasmada la Mariona sense pensar-s'ho

Lletres i fils | Desembre 2021

Imatge
L'Estel de Mura Arribem a l'última proposta de Lletres fils d'enguany amb aquesta imatge de l'Estel de Mura. Per si voleu saber d'on ve i us serveix d'inspiració us deixo l'enllaç a una entrada d'un altre blog on s'explica: https://percaminsdelbages.blogspot.com/2010/12/lestel-de-mura.html L'Estel de Mura doncs presideix els carrers del poble per les dates nadalenques i m'ha semblat adient per a la proposta d'aquest desembre. La fotografia és de fa uns anys.  Dit això, què us inspira? Poema, relat, carta, reflexió, haiku, tanka... el que vulgueu.   Aprofito per donar les gràcies a tothom qui ha participat a la proposta al llarg de l'any, feta amb l'objectiu d'ajudar a trobar inspiració per imaginar històries, escriure-les i gaudir-ne, sense cap tipus d'obligació. L'any que ve continuem! I si és el primer cop que passeu per aquí i voleu fer un cop d'ull a les propostes anteriors cliqueu aquí.   Us animeu a particip