Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2019

Un cor aixanti - Jordi Tomàs

Imatge
- . Per a tu, tenia molt més valor, si és que els humans es podien mesurar amb la vara d’alguna virtut, una persona amb poques paraules i una mirada densa que no pas un bon orador carregat de frases boniques però d’ulls inquiets, falsos o dubitatius. Ell, com ella, voldria saber els secrets ara mateix. Però els secrets els transmet qui els té, quan vol i com vol. I un ha de saber dominar la seva curiositat i saber esperar el moment. La vida és com una gran partitura, en la qual tothom té el seu lloc. La seva durada. En la qual cadascú interpreta una melodia que cal escoltar. Molts ens acompanyen durant molt de temps, i formen part de la nostra vida, però arriba un moment en què la majoria desapareixen, sense que per això haguem d’oblidar la bellesa que ens va provocar sentir aquella tonada, sense menystenir, doncs, aquell so que va definir la nostra vida. En Kofi, estoic, no li té en compte les paraules malsonants. La tempesta amainarà i la Clara tornarà a deixar-se s

La Veu de Torre Llobeta - Número 72

Imatge
El pasat dijous 20 de juny es va celebrar al Centre Cívic Torre Llobeta la festa d’estiu amb presentació d’una nova edició de la revista La Veu , dedicada en aquesta ocasió a la poesia. Així doncs, en aquest número, el 72, s’hi poden llegir versos escrits per alguns dels integrants del Consell Editorial, el Grup de Dones en Forma i col·laboradors de La Veu. També es fa un esment a poetes com Mario Benedetti o Joan Brossa, de qui enguany se celebra el centenari del seu naixement. Des que vaig començar la col·laboració a La Veu de Torre Llobeta, el desembre de l’any 2017, hi he publicat relats curts. Comparteixo doncs el text publicat en aquesta edició, que vaig escriure en un taller d’escriptura de relats fet al Centre Cívic de Torre Llobeta el passat any 2018 amb Isabel del Río.   PRIMERA VEGADA Arribem a la platja, solitària en aquest capvespre. Em trec la samarreta mentre observo la Martina i em pregunto: seré capaç de fer com ella i quedar-me nu? Puc intentar-ho, em rep

(In)somnis | Escribir jugando

Imatge
. A l’ampit de la finestra una granota mandreja. La nit s’atansa i un quart de lluna ens pren els somnis. Amb els ulls ben oberts comptarem estrelles i pintarem d’insomnis la nit més curta de l’any. Quan el dia neixi i el sol ens pentini les il·lusions, el rauc de la granota serà la melodia que acompanyarà els nostres somnis. Proposta per al repte ‘Escribir jugando’ , del blog de Lídia Castro Navas: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que la història passi durant el solstici d’estiu. https://lidiacastronavas.wordpress.com/2019/06/01/escribir-jugando-junio/  

El Brogit - Número 444

Imatge
Primavera a Sant Vicenç de Castellet   El roig maquilla  el rostre de les herbes. Sense vergonya vistosament llueixen vestits de primavera.     Tanka publicada al número 444 de la revista El Brogit, de Castellbell i el Vilar, dins la secció ‘Fotografia i Tanka’.  

Poemes per a Helen - Llibre d'encàrrec

Imatge
Portada del llibre Fa uns dies em van fer un encàrrec per una persona que s’acaba de jubilar; els seus companys de feina han escollir poemes i cançons i una companya ha pintat unes cobertes per regalar un llibre artesà. Em van entregar els fulls impresos, la portada i contraportada i després de parlar de les diferents opcions d'enquadernació ho he cosit amb la tècnica japonesa.   Contraportada del llibre Un bonic regal dels qui han estat companys de la Helen, a qui dono les gràcies per confiar en mi per fer aquesta enquadernació.   . .