Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2019

No parlaràs - Esteve Llitrà

Imatge
No parlaràs - Esteve Llitrà Per dissimular la parla es comunicava en castellà, com si en lloc d’haver nascut a la Franja ho hagués fet a la part més interior de la província. Curiosament ara es comença a adonar de com s’havia equivocat en allunyar-se tant de la seva terra, i com de ridícul havia estat amagant la seva llengua materna i el seu lloc de naixença. Al llarg de la seva vida ha anat prescindint de massa coses. S’ha dedicat a fugir del passat mentre perseguia delinqüents. Potser ha trobat, després de tanta fugida, un cert equilibri, una certa calma, però a canvi de renunciar a qualsevol il·lusió. Només s’interessa per la seva feina i per mantenir la calma. A poc a poc, ha anat embotint dins seu una ànima buida que l’incomoda de tant en tant. Que ràpid que s’oblida la gent de gairebé tot, inclosos el dolor i l’amor! Com si l’ideal a perseguir fos viure adormit, anestesiat, anorreat, inconscient, allunyats dels sentiments intensos que fan que valgui la pena viure

La música del silenci - Patrick Rothfuss

Imatge
: Traducció de Neus Nueno El Dotze era un dels pocs indrets canviants del Món Amagat. Era prou savi per conèixer-se ell mateix, prou valent per ser ell mateix, i prou salvatge per canviar-se tot sol sense deixar de ser autèntic. Alguns llocs tenien nom. Alguns llocs canviaven, o eren discrets pel que feia al seu nom. Alguns llocs no tenien nom, i això sempre resultava dolorós. Una cosa era ser reservat. No tenir nom? Que horrorós. Que solitari. No podia estar enfadada. L’engranatge feia tot el que podia. La culpa era d’ella, que no sabia quin era el lloc que li pertocava. Les respostes sempre eren importants, però no acostumaven a ser fàcils. Alguns dies s’estenien a sobre teu com si fossin pedres. Alguns eren volubles com gats, s’allunyaven de tu quan necessitaves consol i tornaven després, quan no els volies, per clavar-te empentes i robar-te l’alè. Retall nota final de l’autor La veritat és que tinc molt d’afecte a l’Auri. Al meu cor hi ha un lloc especial per a

No tornarà a passar - Inge Schilperoord

Imatge
. Traducció de Laia Fàbregas Si feia memòria, no es podia recordar d’altra manera que amb aquella por borrosa, la por de no saber com passar el dia, com omplir les hores. Tan bon punt tornava de la feina, el temps que li quedava fins que podria anar a dormir li semblava un buit impossible d’omplir. Els pensaments i les creences tenien conseqüències emocionals que conduïen a una conducta determinada. I després encara hi havia els esdeveniments, les coses que et passaven. Els esdeveniments no es podien controlar. Però es podia triar la manera de gestionar-los. Res d’alcohol. Sota la influència de begudes alcohòliques podria perdre les inhibicions. Si bevia, hi havia moltes més possibilitats de fer coses que realment no volia fer. Coses que no eren bones. Els seus pensaments no van cooperar. No corrien, com feien de vegades, sinó que saltaven amunt i avall. De vegades, s’aturaven i es quedaven en silenci, perquè ell els pogués veure, però n’hi havia tants, i no tenia ni i

Llocs amb màgia | Lletres i fils

Imatge
  . Vermelles, marrons… cap de les llimones que hi ha sobre la taula és groga, així com la resta de peces de fruita, amb colors diferents al seu: hi ha cireres blaves, taronges verdes, plàtans roses… –Tinc el poder de canviar el color dels aliments –crida una veu de fons. El grup d’amics surt de la sala i continua travessant la “Llar Màgica” fins arribar al tub que els condueix a la sortida. Ara volen anar al Passatge Embruixat, però la cua per entrar-hi és molt llarga, i encara ho és més la del “Llangardaix Poca-Solta” l’atracció amb més èxit del parc. Abans de continuar la seva aventura decideixen comprar alguna cosa per menjar. S’acosten a una parada i la sorpresa és majúscula quan s’adonen que les pomes són de color lila. La meva proposta per al primer fil del concurs Lletres i Fils, al qual et convido a participar. https://nurialaroca.blogspot.com/2019/11/primer-fil-concurs-lletres-i-fils.html  

Primer fil | Lletres i fils

Imatge
. . Escriure un microrelat o poema, entre 50 i 150 paraules, que contingui les paraules que s’indiquen a la imatge.   PROPOSTES REBUDES:   · Artur · Carme Rosanas · Laura T. Marcel · Núria     El color groc El llangardaix s’ha perdut, és petitó i encara no s’orienta bé, no sap anar sol per les contrades on viu amb la seva família. Mira i remira i ensopega amb una cuca de llum, si apropa atret per la claror, però veu que es mou i s’espanta. Caminant, xino xano, arriba a un jardí amb arbres fruiters de tota mena. Fa un saltiró per enfilar-s’hi, a veure si des d’un lloc alt pot albirar casa seva i ves per on ha anat a parar a un llimoner. Veu que els fruits són de color grog i pensa: caram, he anat a parar a un arbre amb fruits molt bonics, les llimones… Va aclucar el ulls i es va adormir. El què ell no sap és que ha anat a parar a un arbre “indepe”!!! M Roser Algué   Llangardaix amb llimona Des de la finestra de casa veig un llangardaix damunt d’una teula al costat