dijous, de novembre 12, 2026

Ocells al riu Onyar



Cada vegada que vaig a Girona m'agrada passejar pels seus ponts. És tot un clàssic, una rutina que no hi pot faltar. Des del pont de Pedra, passant pel pont de les Peixateries Velles, fins a arribar al pont de Sant Feliu. M'agrada contemplar les cases de l'Onyar, amb les seves façanes de colors reflectides a l'aigua, tant si el cel és serè com si està ennuvolat. I quan travesso els ponts sempre m'aturo a mirar l'aigua del riu i els ocells que hi trobo en cada moment.

A continuació us presento alguns dels ocells que he anat contemplant a l'Onyar. També hi he vist una cuereta torrentera, però va ser més ràpida que jo i no vaig aconseguir fotografiar-la. Espero poder-ho fer en una altra ocasió. La vaig observar vora l'aigua, amb la seva cua llarga i el plomatge groguenc que la distingeix de la cuereta blanca.



Dos corbs marins (Phalaccrocorax carbo) a la vora del riu. Un d'ells sembla que ens doni la benvinguda amb les ales obertes


Dos gavians (Larus michahellis) descansant vora l'aigua, cadascun pendent del que passa en una banda diferent. Espero que no estiguessin enfadats entre ells!


Un altre gavià, aquest en plena sessió de bany. Per la seva expressió, sembla que s'ho estigui passant d'allò més bé!


Alça el vol o aterra? Per la seva expressió, sembla que vulgui atacar algú! Estaria enfadat per alguna cosa, o potser tenia gana? Què li devia passar pel cap?


Un gavià juvenil que sembla força més tranquil que el seu company. Amb el plomatge marronós i amb cara de bonifaci, costa imaginar-lo amb ganes de baralla!


Un martinet blanc (Egretta garzetta) a la vora del riu. Amb el seu plomatge blanc ben lluent, observa l'aigua abans de començar a fer els seus particulars passos de ball per buscar aliment.


En aquesta fotografia el martinet blanc aprofita un moment per posar-se ben guapo i endreçar el plomatge. Ben a prop, uns ànecs collverds descansen tranquil·lament.


Els ànecs collverds (Anas platyrhynchos) són uns habituals en molts llocs. M'agrada observar-los quan es capbussen a l'aigua per buscar menjar, quan neden tranquil·lament o quan avancen per terra. Però també tenen els seus moments de descans, com aquest, que em va fer força gràcia: amb el cap ben amagat entre el plomatge, sembla que s'hagi desconnectat del món per fer una bona migdiada.



I per tancar aquest recorregut pel riu Onyar, no hi podia faltar una última mirada al pont de les Peixateries Velles, un dels racons més fotografiats de Girona. Mai no em canso de contemplar-lo ni de travessar-lo. Un dels clàssics, un ritual que forma part dels passeigs per la ciutat gironina.



dimecres, d’octubre 28, 2026

Dimecres de haikus | Octubre

Tana (2008-2023)

Poruga i tímida
el seu amor va omplir
els nostres cors.
(7/10/26)


Olivarda (Dittrichia viscosa)

Duen tardor
l'intens groc dels seus pètals.
Vistosa s'alça.
(14/10/26)


Blanquetes de la col (Pieris rapae), damunt flors d'olivarda.

Dues blanquetes
damunt pètals de sol,
flors compartides.
(21/10/26)


Tortuges a l'aiguamoll de la Bòbila - Santpedor

Closques al sol
a la vora de l'aigua.
La vida lenta.
(28/10/26)


Haikus d'octubre del repte #dimecresdehaikus.

dimecres, d’octubre 14, 2026

Exposició de haikus a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet


Durant aquest mes d'octubre es pot visitar, a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet, l'exposició de haikus que hem creat el col·lectiu Tastet de haikus. 
El passat mes de maig ja vam exposar a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola, i tornem a repetir amb les mateixes obres: cada membre exposa cinc haikus inspirats per cinc fotografies. A més comptem amb la incorporació d'una persona al grup: la Gemma Garrigosa, que hi ha afegit els versos sorgits de la seva ploma.

Les obres exposades al vestíbul de la Biblioteca

A través de les nostres obres us convidem a fer una pausa, passejar entre fotografies i haikus i recordar que la natura és una de les millors fonts d'inspiració per aprendre a aturar-se i mirar amb atenció plena.

Esteu convidats a visitar l'exposició fins el 31 d'octubre en l'horari habitual de la biblioteca. També podeu escriure algun haiku, pensament o deixar un comentari en el llibret que hi trobareu. 

diumenge, d’octubre 04, 2026

La màquina dels secrets | Lletres i fils

Mural al carrer de la Mel de Manresa

Tac. Tac. Tac. (...) Silenci. La màquina calla i reposa, com els dits de la nena, que escriu sense saber que cada paraula obre una esquerda, i cada frase que va trenant, desenreda un secret.
–Hi ha històries que sempre es porten dins –confessa l’avi amb la veu trencada.
La nena continua. “Una tarda d’octubre, va escriure una carta...”
–Si continues, descobriràs una veritat dolorosa –xiuxiueja l’avi.
La nena dubta, té el dit damunt la tecla, sense pressionar-la encara. Espera. Podria anar més enllà, teclejar una part del passat, reescriure’l d’una altra manera. Prem les tecles altre cop:
“Els sentiments, quan es queden dins, sempre deixen un lloc que pesa”.
Silenci. 
L’avi sospira, visiblement cansat.
La màquina calla, però a dins, ben endins, alguna història encara s’escriu.

* * *
La meva aportació a Lletres i fils de la tardor.

dimecres, de setembre 30, 2026

Dimecres de haikus | Setembre

Les Cases de l'Onyar - Girona

Mirant el riu
colors nedant a l'aigua.
Espill de cases.
(2/9/2026)

Cremallera a la Vall de Núria 

Tren cremallera
deixa enrere la Vall.
La boira es queda.
(16/9/2026)

Parc Olímpic del Segre - La Seu d'Urgell

A banda i banda
de l'ample riu, la calma
i els arbres regnen.
(23/9/2026)


Cianotípia de Blaus de Prússia

De blanc i blau
es vesteix la natura.
Ecos de Prússia.
(30/9/2026)


Haikus de setembre del repte #dimecresdehaikus.

dimecres, de setembre 23, 2026

Lletres i fils | Tardor 2026

Mural de Lily Brick al carrer de la Mel de Manresa

Comença la tardor i arriba també una nova proposta de Lletres i fils, aquesta vegada a partir d'un mural de l'artista Lily Brick que es pot trobar al carrer de la Mel de Manresa, un espai on l'art urbà sempre ha tingut protagonisme. 
El mural està fet en record a les víctimes de l'horror nazi, i es va inaugurar el gener de l'any passat en commemoració del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust. Per si en voleu saber més deixo l'enllaç a la notícia publicada al diari Regió 7: El mural de Lily Brick que no deixa ningú indiferent: "Expliques una història!"

Doncs es tracta que, qui vulgui, expliqui una història a partir del mural: relat, poema, reflexió... Si us animeu a participar-hi serà un plaer llegir-vos.


PROPOSTES REBUDES:

· Roselia Bezerra: Paciência de Escritora
· Núria Lorente: La màquina dels secrets
· Paula: La pàgina
· Carme Rosanas: Les cartes


dilluns, d’agost 31, 2026

Vivències al banc | Relats d'estiu de la Carme

Mural a Penelles - Fotografia de Fra Miquel

Com cada vespre m’acosto a la plaça i m’assec al banc A vegades em dic que algun dia canviaré i me n’aniré a un altre, però aquest banc és especial. Fa anys que hi vinc, sempre acompanyada, des de fa cinc meso, sola. Després de fer un passeig pel poble sempre veníem aquí abans de tornar a casa. Trobo a faltar la seva companyia, la seva presència. La seva absència m’ha deixat un buit molt gran, i tot que cada dia aquest buit pesa una mica menys i em quedo amb els bons moments viscuts, em costa trobar la màgia del dia a dia. Aquells petits gestos que experimentava amb ell al costat, com mirar les formigues pujant pel tronc de l’arbre o observar els pardals que s’acostaven. Per mi ell era molt més que una companyia, era...

–Hola, Martina –una veu em treu dels pensaments.
–Ah, hola Enric –saludo un veí que va molt ben acompanyat– I aquest pelut, és teu?
–És la Terra, té quatre anys i fa una setmana que la tinc, oi que és maca? –fa content i orgullós l’Enric.
–És preciosa –dic mentre l’acaricio i unes llàgrimes em comencen a caure.
–Penses en el Llamp, oi? –demana l’Enric.
–No ho puc evitar, hi passàvem una bona estona en aquest banc després de la nostra passejada. Ell no parlava, però com m’omplia!
–Els gossos ens ho donen tot, ens entreguen el seu amor incondicional i quan ens deixen és un trasbals. T’entenc perfectament, Martina.
–Gràcies, Enric. Mica en mica vaig fent el dol, al meu ritme.
–Cadascú té el seu temps i no ens podem obligar a córrer.
–L’has adoptada, la Terra? –demano mentre li continuo passant la mà pel seu llom marró.
–Sí, com els altres dos que vaig tenir, a l’Associació Petjades –explica l’Enric– Encara hi ha el seu germà a la protectora, el Vent. M’hauria agradat adoptar-los tots dos, però no m’hi vaig veure en cor.
Tanco els ulls i penso en com deu ser el Vent, si s’assembla a la Terra, si...
–Voldries conèixer el Vent, Martina? –sembla que l’Enric hagi llegit els meus pensaments.
–M’agradaria molt, però no sé si estic preparada encara. Et veig amb la Terra i... –faig un sospir, no sé com acabar la frase.
–Et quedes un moment amb ella? Vull entrar a la fruiteria abans no tanquin. Quan torni, n’acabem de parlar. Si vols podem anar junts a la protectora. No cal que avui diguis que sí, Martina.
–Ves a comprar, ves. Em quedo amb ella amb molt de gust –expresso amb un somriure als llavis.

La Terra em posa el cap a la falda, i si deixo d’acariciar-la em reclama amb la mirada. Com feia el Llamp, penso. Tan sols aquests instants m’han canviat els ànims, no sé si és massa d’hora per a una nova adopció, tot i que sé que tard o d’hora un altre pelut formarà part de la meva vida. De totes maneres, el que visc en aquests moments amb la Terra és una vivència que m’omple de sentiments d’agraïment i em fa reviure la màgia al costat d’un ésser fidel i de cor noble.

* * *

La meva aportació als Relats d'estiu de la Carme:


dimecres, d’agost 26, 2026

Dimecres de haikus | Agost

Pòntia comuna (Pontia daplidice)

Amb molta cura
al palmell la sosté
fins que alci el vol.
(5/8/2026)


El riu Segre al seu pas pel Parc Olímpic del Segre - La Seu d'Urgell

Rugeix amb fúria
sense aturar-se crida
la veu del Segre.
(12/8/26)

La Seu d'Urgell

Voltes de pedra
conserven tot l'encant
al nucli antic.
(19/8/26)

Església Vella de Sant Vicenç - Tossa de Mar

Fosca l'estança,
una finestra oberta,
al fons, la llum.
(26/8/26)


Haikus d'agost del repte #dimecresdehaikus.

Vídeo del riu Segre:



divendres, d’agost 21, 2026

Migradora dels cards (Vanessa cardui)







Migradora dels cards (Vanessa cardui)

Aquesta primavera he tingut ocasió de veure la migradora dels cards en diverses ocasions, però no havia aconseguit fer-ne cap fotografia que em convencés. Fins que, un dia del mes de juny, mentre estava asseguda en un raconet de Tossa de Mar contemplant el paisatge, en va aparèixer una ben a prop. 
Tenia la càmera guardada i vaig pensar que, quan l'hagués preparada, la papallona ja hauria marxat. Però, per sort, es va quedar una estona i vaig poder fotografiar-la amb les ales ben obertes. Va ser una d'aquelles petites sorpreses que fan il·lusió, sobretot perquè fotografiar papallones no és gens fàcil.

La migradora dels cards és una papallona diürna de gran capacitat migratòria. Pot recórrer distàncies molt llargues i aparèixer en hàbitats molt diversos, des de zones properes al mar fins a indrets d'alta muntanya.

És una espècie que no passa l'hivern en fase de repòs al nostre país. Amb l'arribada de la primavera, arriben papallones procedents de zones més càlides i, al llarg de l'any, se succeeixen diverses generacions.

Les femelles ponen els ous individualment sobre les fulles de les plantes que serviran d'aliment a les erugues. Entre les plantes que utilitzen hi trobem els cards i les malves, d'on prové el seu nom comú.

dijous, de juliol 30, 2026

Dimecres de haikus | Juliol

La nena del càntir, Tossa de Mar 

La nena porta
aigua ben fresca al càntir.
Qui en vol beure?
(1/7/26)


Tossa de Mar

Flors a la barca
sota l'ombra dels pins.
On és la mar?
(8/7/26)


Bibliopiscina a Sant Vicenç de Castellet 

Contes, revistes
per fer passar la tarda
a la piscina.
(15/7/26)

Nius d'orenetes

Nius d'orenetes,
la llar on neixen, creixen.
Vides que importen.
(22/7/26)




Llegim el riu
aprenem qui l'habita
fem de científics.
(29/7/26)


Haikus de juliol del repte #dimecresdehaikus.

diumenge, de juliol 26, 2026

Volen les seves llavors | Relats d'estiu de la Carme

Fotografia de Miquel Àngel Vich

Volen les seves llavors
empeses per l'alè
que surt dels meus llavis.
No demano pas grans desitjos,
senzillament continuar gaudint
dels petits plaers de la vida.

Passejar per boscos, entre arbres
de fulles que sempre hi són
o que cauen formant una catifa
i deixen les branques nues.
Seguir el vol de les papallones
esperant que s'aturin 
sobre els pètals de les flors.
Fer aflorar els records
amb l'olor de la molsa,
de les plantes aromàtiques
o la terra mullada.
Acariciar el tronc d'un arbre,
mullar-me les mans amb aigua fresca
o ficar els peus en una riera.
Caminar amb el cant dels ocells de fons,
notar com l'aire suau m'acarona la pell
o la calidesa del sol m'escalfa el rostre
un matí d'hivern qualsevol.

Que alguns dies d'estiu, 
de bon matí, pugui banyar-me
en un mar d'aigües calmades.
Que a la tardor pugui gaudir
dels taronges, els vermells i els ocres.
Que a l'hivern la quietud dels boscos
em recordi com d'important 
n'és el descans per renovar-nos.
I que a la primavera el retorn 
de les orenetes em faci somriure de nou,
mentre als prats i vores de camins
hi creixen flors com la dent de lleó...
i amb el meu alè fer volar les seves llavors
per sentir dins meu la connexió amb la natura.

* * *
La meva aportació als Relats d'estiu de la Carme:

dimarts, de juliol 21, 2026

Finestra al mar

Tossa de Mar (juny 2026)

Finestra oberta de cara el mar.
El cos i l'ànima expectants,
la mirada plena de sal.
Cerco serenor en les onades,
menudes, gairebé imperceptibles.
Només el mar i jo,
que no és pas poc,
que ho és tot.
Respiro la brisa marina,
prenc la calma que m'ofereix l'entorn,
i em deixo seduir pel paisatge
nedant, amb els ulls, la vida.


dilluns, de juliol 13, 2026

El pas del temps | Relats conjunts

La Casa Groga - Vincent Van Gogh (1888)

–Veus aquell edifici de color groc, a sobre del bar? Doncs fins als onze anys vaig viure al tercer segona –expressa amb un somriure l'Alba.
–Tota la infantesa –fa la Júlia– m'agrada l'entorn.
–Ha canviat força, abans hi havia més botigues.
–Al meu poble cada cop hi ha menys comerços també. Aquest juliol abaixarà persianes una peixateria, i al setembre una botiga de roba.
–Aquí ja fa anys que van tancar totes: al costat del bar de sota l'edifici hi havia hagut un forn de pa i una botiga de queviures, i aquí davant nostre una drogueria i, a la cantonada, un quiosc.
–Avui en dia molta gent compra per internet. Però penso que, per exemple la roba o el calçat te’ls has d’emprovar, no m’imagino comprant-me unes sabates en línia.
–I la roba igual –afegeix l’Alba– a més a vegades veus una peça a la pantalla i quan la tens a les mans és completament diferent.
–Saps que una vegada un company de feina va demanar un pot de gomina per Internet? Només això, res més! –expressa la Júlia amb indignació– Hi ha un supermercat just davant de l’oficina on treballem, doncs no, no podia entrar-hi perquè va dir que no tenia temps. Excuses! 
–Surrealista! A mi saps què m’ha explicat la noia de l’herbolari? Es veu que hi ha gent que entra a demanar les propietats de productes, ella els les explica i se’n van sense comprar-ne cap, després els compren per internet.
–Quina barra! –fa la Júlia amb ràbia.
–Quina llàstima que el comerç local es vagi perdent. Al final serem tots robots que anirem pel carrer sense ni mirar-nos i vivint a través de la pantalla a totes hores.
–Cada cop hi som més a prop, Alba. Tan maco que és entrar a una botiga, tenir una conversa amb la persona que t'atén, que et somriguin... una pantalla mai no ho podrà substituir.
–Totalment d’acord, Júlia. 

La Júlia i l’Alba es van conèixer en un curs sobre Històries de la vida rural, i des del primer moment van congeniar. Com més parlaven més s’adonaven de tot el que compartien. Així és com entre elles dues ha nascut una bonica amistat. 

–El dia que vinguis al meu poble t’ensenyaré on vaig viure jo fins als set anys. Saps que també és una casa de color groc?
–Ostres, quina casualitat, oi? –expressa l’Alba amb sorpresa– Quines ganes de veure-la!
–Tinc ganes de passar per sota d’aquell pont.
–Va, som-hi! Quan era petita amb el meu germà petit hi anàvem cada dia sortint de l'escola. Jugàvem, berenàvem...

Les dues amigues continuen passejant i conversant sobre els records de la seva infantesa, i sobre com el pas del temps les ha canviat, tant a elles com a l’entorn. La seva essència, però, es manté intacta dins de cadascuna.

* * *

La meva aportació a Relats conjunts del mes de juny:


dissabte, de juny 27, 2026

Vora les barques | Lletres i fils


M'assec vora les barques,
contemplant-les damunt la sorra 
d'una platja solitària.
El mar de fons, el cel serè 
i el sol de bon matí
omplen de calidesa 
la solitud del meu cor.
Tot resta quiet:
les barques, les onades;
només els pensaments
neden entre llàgrimes de sal,
nàufrags d'una ànima solitària.
Calma a fora, remor per dins.
Vindran les veus cridaneres
ressonant per tota la platja.
Potser les barques 
es posaran en moviment, 
i jo me n'aniré amb elles, 
navegant en el mar infinit,
perdurant dins meu la remor 
de solitud que ja ha tocat fons.

* * *
La meva aportació a Lletres i fils de l'estiu. 


dimecres, de juny 24, 2026

Dimecres de haikus | Juny

Mural a Sant Vicenç de Castellet (2022) actualment ja no hi és.

Planeta negre
causen els qui més tenen.
A tots afecta.

Del negre al verd
calen canvis profunds.
Tots en som part.
(3/6/26)


Hipèric (Hypericum perforatum)

Groc que enlluerna
omplint camins d'estrelles.
És temps d'hipèric.
(10/6/26)

Tossa de Mar

Respiro brisa
suau, cel serè, mar llisa.
Alè de vida.
(17/6/26)


Tossa de Mar

Fent camí a Tossa:
el mar de fons, la Vila
Vella tan bella.
(24/6/26)

Haikus de juny del repte #dimecresdehaikus. 

Afegir que el mural del planeta pintat de color negre em va fer pensar en els més rics, i és que està demostrat que són els qui més contaminen, cosa que ens acaba afectant a tots. Ara bé, això no vol dir que si n'hi ha que no fan les coses correctament, haguem de passar de tot. És impossible fer-ho tot bé al 100%, però sí que ens cal reflexionar i plantejar com es pot fer millor, i fer aquells canvis, per petits que siguin, més respectuosos amb l'entorn natural.

No estava segura si avui podria escriure, principalment per tema de salut. La nit de Sant Joan per a mi és un martiri any rere any, pràcticament no he dormit i m'he llevat amb un mal de cap de campionat. No puc entendre aquesta "diversió", llençar petards que semblen bombes, molestar, fer patir persones i animals, provocar accidents, incendis... No tot s'hi val en nom de les tradicions, a més la tradició eren les fogueres, reunir-se els veïns al carrer, sopar, la coca i el cava, música i ball. Avui en dia és una tortura que comença uns dies abans i s'allarga encara uns dies després. Sense anar més lluny, aquí a les 3 de la tarda, amb 37 graus que marcava el termòmetre, a algun "il·luminat" se li ha acudit llençar petards. I aquí aviat serà Festa Major, i els actes amb pirotècnia no faltaran, no fos cas que reviséssim la manera de celebrar i es fessin les coses més amables i respectuoses per a tothom. 
Deixo un últim haiku sobre la pirotècnia, no l'he escrit avui ni ahir, ni cap dimecres, va ser uns dies abans de la maleïda revetlla, però el vull compartir.

La nit més curta?
Per a molts, la més llarga.
Prou pirotècnia!

I per acabar, gràcies als qui respecteu les persones i els animals, la natura i el medi natural, avui i tots els dies de l'any.

diumenge, de juny 21, 2026

Lletres i fils | Estiu 2026

Comença l'estiu i amb ell la proposta de Lletres i fils d'aquesta estació: què us inspira aquesta fotografia? Feta a Pineda de Mar fa dos estius (juliol 2024). Agafem alguna de les dues barques i anem mar endins? O les deixem a la sorra i ens capbussem a l'aigua per refrescar-nos? Sigui com sigui, que aquestes barques i aquesta mar ens portin inspiració per a crear un text. Cadascú el que vulgui: poema, relat, pensament, carta, diàleg... de l'extensió que es vulgui. Tenim tot l'estiu per endavant!

Us animeu a participar-hi? Us llegeixo ;-)


PROPOSTES REBUDES

· Chica: Barcos parados
· Juvenal Nunes: Navegar é preciso
· Núria Lorente: Vora les barques
· Carme Rosanas: Lletres i fils estiu


dissabte, de juny 13, 2026

'Natura endins' a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet


Tal com vaig anunciar en aquesta entrada durant aquest mes de juny es pot visitar, a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet, l'exposició 'Natura endins', amb fotografies de natura i poemes propis.

El passat divendres 5 de juny vaig fer la inauguració, en què vaig anar explicant algunes característiques de les espècies exposades combinant-ho amb la lectura dels poemes que també formen part de l'exposició i del llibre 'Camins de vida'. 
Des d'aquí donar les gràcies a les persones que van venir i a la Biblioteca de Sant Vicenç per obrir-me sempre les portes.

Deixo un recull d'imatges de l'exposició i animar a tothom qui pugui a visitar-la fins el dia 30 de juny.







El dia de la inauguració, el passat divendres 5 de juny de 2026