Humilitat i modèstia - 21 claus japoneses de la felicitat

.

Kenkyo - Humilitat i modèstia

 

Quan som nens al Japó ens expliquen fàbules que trasnmeten valors tradicionals. Si hagués de definir les principals característiques de l'esperit japonès, sens dubte una d'elles seria el comportament humil. Això no vol dir que tots els japonesos siguin modestos ni que, al llarg del temps, aquesta virtut hagi perdut part de la seva influència per l'empenta dels nous costums i la globalització. El que està clar és que actuar de forma modesta, comportar-se amb humilitat, ens ajuda a assolir tranquil·litat a la vida, quelcom fonamental per ser més feliços. N'hi ha prou en pensar que l'origen del comportament humil va sorgir per garantir la pau als pobles.

Expliquen alguns sociòlegs que la modèstia al Japó va aparèixer a les societats rurals, com a forma d'evitar conflictes als llocs on hi havia nombrosa població, que vivia molt propera i en contacte diari amb els altres. Si tothom es comportava amb humilitat, sense presumir de les terres que tenia o d'haver aconseguit una gran collita, els conflictes disminuïen. Si les persones més afavorides, en lloc de burlar-se dels altres, ajudaven els menys afortunats i els tractaven com a iguals, els problemes eren menors La clau era no destacar, no cridar l'atenció ni presumir.

Una dita molt coneguda afirma que el clau que sobresurt aviat serà aixafat pel martell. Al contrari que a altres societats, on els nens se'ls inculca des de ben petits el valor de destacar, a nosaltres ens ensenyen a casa i a l'escola, a no presumir: a no mostrar, si en tenim, més talent, més diners, més bellesa o millor fortuna.

 

Com pot ajudar-nos la modèstia a ser més feliços? De diferents maneres. És possible que a tots ens agradés tenir més diners, però un cop tenim el necessari per viure, no serà això el que ens farà viure en plenitud. Si ens dediquem a buscar més diners per aconseguir un cotxe més potent i cridaner, o per tenir un armari ple de vestits de marca, malgastarem el nostre temps i el nostre cervell: posarem totes les nostres forces a aconseguir i aconseguir, i deixarem en un segon pla allò essencial: viure en pau i amb alegria. Qui no coneix a persones que tenen molts béns i no són felices?

Assolir un estat d'harmonia, cultivar els ingredients que ens fan feliços, requereix un esforç, i si dediquem aquest esforç i aquest temps a buscar diners, potser ens farem rics, però perdrem la nostra oportunitat d'aconseguir allò que busquem.

De la mateixa manera, cal evitar la presumpció. I no només material, també intel·lectual. Segur qeu tots coneixem situacions com aquesta: una persona entra en un espai públic o un sopar familiar i es fa amb la conversa. Corregeix a tothom amb el seu coneixement i demostra com n'és de cult i tot el que sap. Quan se'n va, tothom respira tranquil i se n'alegra que se n'hagi anat.

Igualment, tots sabem que mostrar fortuna, econòmica i d'altres tipus, provoca enveja. I l'enveja no és una bona companya. No és bo ni patir-la ni que altres la sentin cap a nosaltres. Perquè provocar-la? És millor viure com si tinguéssim menys del que tenim, encara que avui se sol fer el contrari; aparentar –i fins i tot endeutar-se per aconseguir objectes– és triplement dolent: ens fa perdre temps de vida feliç i ens condueix pel camí erroni; fa que els altres ens envegin i ens desitgin el mal; i fins i tot pot fer que els deutes se'ns mengin. Siguem intel·ligents, vivim amb menys i mostrem menys. 

---

Segon dels conceptes que he triat del llibre '21 claus japoneses de la felicitat', de Miyuki Yoshimura. Igual que "Escoltar i entendre", la "Humilitat i la modèstia" també són dos valors bàsics i necessaris per anar per la vida.