dijous, de desembre 22, 2022

El Brogit - Número 480

Posted by Núria L. Aroca on de desembre 22, 2022 with 12 comments
.

Com foc que crema
el sol encén els núvols. 
Flames al cel.
-Núria Lorente-

Les flamarades
pel camí ens acompanyen
quan l'any s'acaba.
-Xavier Pujol-

Núvols que cremen
al bell mig d'un cel grisós.
L'arbre s'ho mira.
-M. Roser Algué-


Haiku publicat al número 480 de la revista 'El Brogit' de Castellbell i el Vilar, dins la secció 'Haikús, tankes i més'. Anteriorment ja havia col·laborat amb El Brogit i amb aquesta fotografia, que vaig capturar fa temps, he escrit aquest haikú reprenent així la meva aportació en aquest espai.

Posted in ,

diumenge, de desembre 11, 2022

Un trosset de la Sèquia

Posted by Núria L. Aroca on de desembre 11, 2022 with 12 comments


En aquesta entrada us vull parlar del camí de la Séquia, entre Balsareny i Manresa.

Amb un recorregut de gairebé 25 quilòmetres, la Séquia és un canal medieval construït al segle XIV per portar l'aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa. Encara avui continua en funcionament i subministra aigua a la ciutat i a altres poblacions de la comarca.

El camí és força planer i té molt poc desnivell, de manera que es pot fer tant a peu com en bicicleta. Al llarg del recorregut trobem diferents paisatges: boscos mediterranis amb alzines, roures i pins blancs; camps de conreu, principalment de secà, on predominen l'ordi i el blat, i també ponts, aqüeductes, ermites i masos que ens parlen de la història d'aquest territori.

Les fotografies que avui comparteixo amb vosaltres pertanyen al tram del Bosc de la Sala, al terme de Sallent, un dels que trobo més bonics, especialment en aquesta època de l'any. 
El matí va començar amb força boira, però, a poc a poc, el sol es va acabar imposant i el paisatge va anar canviant.

Us inspiren aquests paisatges? Us conviden a aturar-vos, observar i escriure alguna cosa? 🍁📝🌿












Santa Magdalena de Bell-lloc

Posted in

dijous, de desembre 08, 2022

La Pikala i en Fumnegre | Lletres i fils

Posted by Núria L. Aroca on de desembre 08, 2022 with 6 comments

–Ocupes part del meu espai, i contamines! -exclama la Pikala.
–Ocupo més espai perquè soc més gros, i més necessari -respon en Fumnegre.
–Més necessari, dius? Jo passo per camins estrets on tu no hi caps!
–I jo vaig per autopistes, a tu no t'hi deixen entrar –ataca en Fumnegre.
–Ni ganes d'anar-hi, per una autopista! Amb el que m'agrada aquest cel tan blau i el sol tan lluminós.
–A les ciutats també tenim cel i sol, i parcs amb arbres, i zones verdes...
–I per què no t'hi quedes, sota el cel de la ciutat que els que són com tu embruten? -contraataca la Pikala.
–No només nosaltres traiem fum: hi ha més transports i moltes empreses que són molt pitjors! No som els únics culpables!
–Bé, almenys admets que contamines... i digues, quanta estona penses estar aquí?
–Quan em vinguin a buscar, o vols que marxi tot sol?
–Doncs ja estan tardant! I mentrestant hem de respirar el teu fum!
–I tu per què no vas a voltar i a veure boscos i camps?
–Quan em vinguin a buscar també marxaré. I espero que quan torni ja no hi siguis.
–És clar que hauré marxat, arribaré a ciutat ben depressa.
–Jo ho podré admirar tot a menys velocitat.

La Pikala i en Fumnegre continuen discutint i atacant-se l'un a l'altra. Després d'uns minuts que se'ls fan eterns, arriba una parella.

–I aquesta bicicleta, quan hem vingut ja hi era -diu l'Oliver.
–Algú la deu haver deixat aquí abandonada -fa la Mont.
–I si ens l'emportem, es veu bé, oi?
–Emportem-nos-la! Podré anar al Parc Natural amb ella! -exclama entusiasmada la Mont.
–Va, carreguem-la al cotxe i cap a casa!

La Pikala veu com l'agafen i la pugen a sobre d'en Fumnegre.

–Potser és millor que estiguem units si hem de compartir espai, no creus? -proposa en Fumnegre.
–Sí, estic d'acord amb tu. Però on em porteu? No vull allunyar-me d'aquest paisatge tan net.
–No et preocupis, estaràs a prop de la natura. I potser a mi em deixaran tancat més dies.
–Contaminaràs menys...
–Sí... i tu hi sortiràs guanyant.

I la Pikala i en Fumngre, havent reduït distàncies i sabent que cada un fa falta, emprenen junts el camí.

Aquesta és la meva aportació a 'Lletres i fils' del mes de desembre. 

Nota: La paraula 'pikala' significa 'bicicleta' en darija (àrab marroquí).


Posted in

divendres, de desembre 02, 2022

Lletres i fils | Desembre 2022

Posted by Núria L. Aroca on de desembre 02, 2022 with 10 comments
.

Última proposta de Lletres i fils per aquest 2022 amb aquesta peculiar imatge. Per una banda un arbre, una bicicleta i un cel ben clar amb un bon sol, a l'altre costat un cotxe que treu una fumera que ho deixa tot de color negre. La imatge forma part d'un mural urbà per conscienciar sobre el medi ambient. 
Què us inspira? Som-hi amb les vostres aportacions!

PROPOSTES REBUDES

· Carme: Lletres i fils de desembre
· Núria: La Pikala i en Fumnegre
· Sa lluna: Viatge de nuvis
· Artur: La carta als Reis Mags

Posted in

dimarts, de novembre 08, 2022

Em parlen de tardor | Lletres i fils

Posted by Núria L. Aroca on de novembre 08, 2022 with 10 comments
Tardor al Parc del Llac de Navarcles, 2021

Em parlen de tardor
les fulles que cauen.
Les que resten
arrapades a les branques
m'ensenyen a mi
a no caure.
És lluny
la meva pau interna
però alço la mirada
i, com les fulles
que s'aguanten,
respiro els anhels
que persisteixen
sobre les branques
del meu tronc interior.

La meva aportació a 'Lletres i fils' de novembre.

Posted in

dimecres, de novembre 02, 2022

Lletres i fils | Novembre 2022

Posted by Anònim on de novembre 02, 2022 with 14 comments
.

Un altre mes arriba una nova proposta de Lletres i fils, i en aquesta ocasió es tracta d'escriure un text on surti la frase "fulles que cauen". Pot ser al principi, al mig, al final... on vulgueu. Relat, poema, diàleg... sense límit d'extensió.Es pot acompanyar d'una fotografia, dibuix, música... 

Us animeu a participar-hi?

PROPOSTES REBUDES

· Núria: Em parlen de tardor 
· sa lluna: Fulles

Les fulles que cauen van allà on les du el vent.
-Xavier Pujol-

Posted in

dilluns, d’octubre 10, 2022

Deu anys, deu mots: Recopilatori

Posted by Anònim on d’octubre 10, 2022 with 13 comments
.

'Deu anys, deu mots' ha estat la proposta d'escriptura que ens ha acompanyat aquest estiu per celebrar el desè aniversari de creació del blog. I bé, vaig anunciar que faria un recopilatori amb tots els textos que heu anat enviant i aquí el tenim. El podeu descarregar clicant al següent enllaç: descarregar fitxer

Ara que s'acosten els mesos freds de l'any, des de casa i amb alguna beguda que ens proporcioni escalfor, podem anar llegint els textos que hem escrit tots els que hi hem participat. Un cop més em queda agrair la vostra escriptura i que hagueu volgut col·laborar a fer possible aquest recopilatori i aquests deu anys.

divendres, d’octubre 07, 2022

Preuats amics | Lletres i fils

Posted by Anònim on d’octubre 07, 2022 with 12 comments


A casa en tinc uns quants, repartits entre el menjador i una habitació. Per mi són imprescindibles ja que gràcies a ells viatjo a altres móns, descobreixo noves cultures, conec històries alegres, tristes, sorprenents, inquietants, algunes molt properes, històries fictícies i històries reals.

M'agrada gaudir-ne asseguda tranquil·lament al sofà mentre em prenc una infusió a l'hivern, o una beguda més refrescant en època de calor. En dies de pluja són la millor companyia mentre sento com cauen les gotes d'aigua. I si hi ha una temperatura agradable i suau, gaudir-ne a l'aire lliure és especialment bonic, en un parc o un bosc enmig dels arbres i un silenci que només trenca el vent o la piuladissa dels ocells. També és especialment màgic gaudir-ne davant del mar, amb el so de fons de les onades que van i venen. I, per descomptat, m'agrada emportar-me'n quan viatjo en tren o en autobús, el recorregut es fa més plaent.

N'hi ha de tota mena, de diversos gèneres, de més breus i de més extensos; en definitiva, n'hi ha per a tots els gustos i per tota persona que vulgui submergir-s'hi. Per part meva puc afirmar que gràcies a ells he après a canviar la meva mirada, a ampliar coneixements i perspectives, alguns m'han ajudat a entendre'm a mi mateixa, a comprendre el meu món interior i, el més important i valuós, els llibres sempre són el millor suport en moments de soledat.

La meva aportació a 'Lletres i fils' del mes d'octubre.

diumenge, d’octubre 02, 2022

Lletres i fils | Octubre 2022

Posted by Núria L. Aroca on d’octubre 02, 2022 with 16 comments
.

Tornem a una nova proposta de Lletres i fils, i després d'un estiu de paraules obligatòries i límits d'extensió deixem una mica de llibertat per posar-hi les paraules que vulguem, les que ens surtin, en un text més llarg o més curt i del gènere que sigui: poema, relat, diàleg... I ho farem a partir d'aquesta imatge, que vaig fer a les festes de Sants aquest agost passat, on engalanen els carrers i places del barri. 

Què us inspiren aquests llibres? Som-hi amb la imaginació, els llibres ens poden transportar a molts llocs i records.
Us animeu a participar-hi?

PROPOSTES REBUDES

· Artur: Lletres i fils 
· Núria: Preuats amics
· Salluna: El jardí
· Carme: Llibres

Li agradava llegir,
viure les vides
que entraven pels ulls
i que ella imaginava
de diferents colors,
però, els millors,
els que guardava
amb més estima
eren els blancs.
Folrats de blanc,
amagant
el seu color natural.
Blancs en l'interior
amb milions d'històries
per a escriure i contar.
Llibres en blanc,
fulls verges
amb tants sentiments
i tantes accions
per descobrir
amagades entre tots els fulls.
Calia llegir els altres,
per poder pensar
que hi voldria escriure,
però, s'havia promès,
que només ella els llegiria.
Una rebequeria
pròpia de la seva creativitat.
Cada llibre contenia una història viva,
una que cada cop que s'obria
era diferent,
ella la rellegia amb matisos,
amb giragonses,
amb idees noves
que li sorgien a diari,
que la seva vida
rebia de les altres vides.

Li agradava llegir,
viure les vides
que entraven pels ulls
i que ella imaginava...

-qui sap si-

Posted in

divendres, de setembre 30, 2022

Deu anys, deu mots: Participants

Posted by Núria L. Aroca on de setembre 30, 2022 with 11 comments

.
Amb aquesta entrada vull fer un resum final de tothom qui ha participat a la proposta 'Deu anys, deu mots' amb els textos que he rebut a través del blog principalment, i una persona que hi ha participat des de Facebook. La majoria heu publicat els textos al vostre blog i m'heu deixat comentaris aquí, ja sabeu que Blogger dona problemes així que he anat revisant que no quedés res a la brossa, espero no haver-me deixat ningú. Comparteixo la llista final de tots els participants:

· Amb 10 mots (cada un per separat): Salluna, Artur, Núria Lorente, Carme Rosanas, Àngels Reig, Qui sap si.

· Amb 6 mots: Xavier Pujol: espill, daurat, camins, vida, lletres, fils.

· Amb 2 mots: Joan Millet: espill, batecs.

· Amb tots 10 mots junts en un text: Qui sap si, Artur, Salluna, Núria Lorente, Carme Rosanas, Àngels Reig.

Vuit participants amb un total de 75 textos. Vull donar les gràcies a tots per les vostres aportacions, per haver treballat durant tot l'estiu i per acompanyar-me en aquesta proposta de celebració dels deu anys de blog. Avui s'acaba el termini per enviar la darrera proposta (la dels deu mots junts), si algú vol encara hi és a temps. Entre avui i aquest cap de setmana, qui vulgui, pot enviar algun text.

El recopilatori amb tots els textos el tinc bastant avançat, així que el dia 10 d'octubre el publicaré aquí al blog. Un cop més gràcies i continuem amb l'escriptura i la lectura.

dissabte, de setembre 10, 2022

Deu anys, deu mots - Lletres i fils: Setembre 2022

Posted by Anònim on de setembre 10, 2022 with 8 comments
.

Un espill de records
es reflecteixen dins meu,
alguns de color daurat
altres grisos i negres...
Estan guardats 
a cada batec del meu cor:
batecs plens de somriures
i il·lusions viscudes;
batecs tenyits d'enyor
per les pèrdues i ferides.
Llum i ombres
il·luminen i enfosqueixen
tots els camins de la vida.
Camins de records que bateguen
reflectits en miralls de lletres
que mai no s'esborren ni es desfan:
són els fils de la memòria de cadascú.


La meva aportació a l'últim repte de la proposta 'Deu anys, deu mots' amb totes deu paraules en un text.
Recordo que hi ha de termini tot el mes de setembre per enviar el text amb tots deu mots.

Posted in ,

divendres, de setembre 02, 2022

Lletre i fils - Deu anys, deu mots | Setembre 2022

Posted by Anònim on de setembre 02, 2022 with 10 comments
.

Arriba la proposta de Lletres i fils i, com ja vaig avançar, escriureum un text on s'incloguin les deu paraules de la proposta 'Deu anys, deu mots'.

Mantindrem els mots tal i com estan (masculí o femení, singular o plural), l'extensió del text és lliure i tenim tot el mes per publicar-lo. 

Us animeu a participar a l'últim repte d'aquesta proposta estiuenca? 

PROPOSTES REBUDES

· Salluna: Paraules
· Núria: Deu paraules
· Carme: Fil de setembre 

Es pentina davant
el vell espill daurat
de l'àvia,
sentint els batecs
desbocats
per l'enyor
de l'estimat.
Davant la llum
que venia del carrer
i que topant amb ella
omplia d'ombres
una part de l'habitació,
recordava mente seguia
endreçant els cabells,
els camins 
per on la vida l'havia dut,
una vida que volia
de lletres amb ploma,´
i que s'havia quedat
rere una munió de fils
i una màquina de cosir.
-qui sap si-

* * * * *
Aquell rierol d'aigües transparents semblava talment un espill. Ja havia clarejat el dia i la llum del sol acaronava el camp daurat des d'on s'obrien camins cap a llocs desconeguts. Vaig seguir-ne un, el que tenia més a la vora, sense saber on em portaria. Tenia uns arbres majestuosos a cada banda i les seves ombres feien que els raigs de sol no caiguessin de ple damunt meu. Un dels arbres tenia unes lletres gravades al tronc. Quanta vida hauran vist! Sense esperar-ho, uns fils invisibles em van unir a aquells éssers vius i els batecs del meu cor es van fer cada cop més intensos. Encara no havia arribat a la fi del camí quan l'enyor cap a aquells éssers que deixava enrere em va colpir l'ànima.
-Àngels Reig-

Posted in ,

dimarts, d’agost 30, 2022

Deu anys, deu mots: Fils

Posted by Anònim on d’agost 30, 2022 with 14 comments

Fils de paraules
cusen belles històries
teixeixen textos.

* * * 

Fils, papers
I agulla
Llibres cosits
Somnis complerts.

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'fils', i aquest cop m'han sortit dos textos: un haiku per una banda i un acròstic per l'altra, cada un de 8 paraules.

I aquí acabo la proposta 'Deu anys, deu mots'. Falta l'últim repte, escriure un text amb totes deu paraules que tal i com vaig avançar serà la proposta de 'Lletres i fils' de setembre. 
Aprofito per donar les gràcies a tothom que ha participat, i està participant, al joc al llarg de l'estiu, en aquests mesos de calor forta en què tot costa molt més. Agraïda pels vostres textos, sense la vostra participació no hauria estat possible. 

Si algú més s'anima hi ha temps fins el 10 de setembre (amb uns dies més de marge si fa falta). I amb tots els textos rebuts faré un recopilatori en format digital que es publicarà el dia 10 d'octubre. 


Posted in , ,

dijous, d’agost 25, 2022

Deu anys, deu mots: Lletres

Posted by Anònim on d’agost 25, 2022 with 14 comments

Lletres que omplen quaderns
juntes dibuixen paraules;
punyents algunes
vomiten vivències doloroses,
esperançadores unes altres
construeixen nous mons
transmeten coratge.

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'lletres'.
Posted in ,

dimarts, d’agost 23, 2022

Pinzellades reivindicatives | Els relats de la Carme

Posted by Anònim on d’agost 23, 2022 with 10 comments
.

–Quina paret més rugosa! –fa la Natàlia mentre la toca amb les mans.
–Sí, costarà una mica més, però igualment hi podràs dibuixar, oi?
 –I tant que sí! Saps quins versos hi voldràs escriure?
 –Sí, els del poema 'Somnis de Chauen', perquè aquest blau em recorda la ciutat de Chefchaouen. I com que quan hi vaig anar de viatge l'hivern passat vaig escriure'n uns versos...–explica la Lluïsa.
 –Molt bona tria!
 –I aquesta antena a la finestra?
 –Ni idea... però saps que ens farà servei?
 –Ah sí, com? –demana incrèdula la Natàlia.
 –Retallaré unes cartolines que he portat, hi escriuré poemes i els penjaré a l'antena.
 –Oh, em sembla genial! Hi puc deixar algunes aquarel·les petites també.
 –I és clar que sí, Natàlia!
 –Vinga, agafo les pintures i començo amb el dibuix d'un llibre!

La Natàlia i la Lluïsa són dues amigues que es dediquen a posar dibuixos i paraules a parets de cases abandonades. Van decidir engegar aquest projecte fa uns mesos, ja que malgrat haver publicat llibres i haver participat en exposicions, les paraules d'una i els dibuixos de l'altra arriben a poques persones. És la seva manera de reivindicar allò que creen i, d'aquesta forma, potser algú més les coneix. De moment ja són unes quantes les cases on han deixat la seva empremta, el seu segell, el seu art. 

***
Aquesta és la meva proposta a 'Els relats d'estiu de la Carme', que publica cada any els mesos de juliol i agost al seu blog: http://carmerosanas2.blogspot.com/2022/08/relats-destiu-de-la-carme-agost-blau.html

Posted in ,

dissabte, d’agost 20, 2022

Deu anys, deu mots: Vida

Posted by Anònim on d’agost 20, 2022 with 8 comments

Viure cada instant
Intensament i amb consciència
Descobrir la nostra essència
Alimentar l'ànima.

Alimentar-la d'amor i pau, dos ingredients imprescindibles en aquesta vida.
I tu, amb què l'alimentaries?

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'vida' i en aquesta ocasió amb un acròstic amb l'afegit final. I vosaltres, amb què alimentaríeu l'ànima?

Posted in ,

dilluns, d’agost 15, 2022

Deu anys, deu mots: Camins

Posted by Anònim on d’agost 15, 2022 with 12 comments

Camino camins curts
creuo camps calorosos,
confusa corro, caic, callo.
Cal cremar cadenes,
calcinar cabòries caducades,
cridar clams collonuts.
Creure. Confiar.
Caminar cantant
càlides cançons,
contar contes,
comptar companyies.
Calmadament, caminar
camins cabalosos.

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots', en aquesta ocasió amb un tautograma i la paraula obligatòria 'camins'

Posted in ,

dimecres, d’agost 10, 2022

Deu anys, deu mots: Ombres

Posted by Anònim on d’agost 10, 2022 with 10 comments
.
Ombres d'indiferència
m'envolten descaradament.
Hi ha persones invisibles
que sobrevivim en un món
on guanya la superficialitat,
on qualsevol barroeria compta.
No reclamem atenció
com criatures emmurriades,
però tampoc volem viure
en la més absoluta indiferència.

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'ombres'.

Posted in ,

divendres, d’agost 05, 2022

Deu anys, deu mots: Llum

Posted by Anònim on d’agost 05, 2022 with 8 comments


Què esteu fent, humans? Pareu de llençar deixalles a casa meva, també és casa vostra; prou plàstics que fereixen i causen la mort d'animals; deixeu de cremar-me, deixeu de maltractar-me. Soc la vostra cura, el vostre suport, soc la vostra llum en moments obscurs. Recordeu: el bosc no us pertany, vosaltres pertanyeu al bosc.

-54 paraules-

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'llum'.

L'última frase del text està inspirada en la següent frase de Noah Seattle: La Terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la Terra.
L'última frase del text, inspirada en la frase de Noah Seattle: "La Terra no ens pertany... n

Posted in

dimarts, d’agost 02, 2022

Davant del pont | Els relats de la Carme

Posted by Anònim on d’agost 02, 2022 with 9 comments
.
–No creus que hauríem d'anar-nos-en ja? El riu baixa a vessar, acabarà pujant més i ens engolirà.
–Esperem una mica més, tinc un pressentiment...
 –Un pressentiment? Què vols dir?
 –Alguna cosa passarà... i si som aquí a primera fila podrem fer fotos i gravar algun vídeo per publicar a Instagram.
 –Qui et va parir! Et vols quedar per fer fotos i vídeos per l'Insta? Mira noi, et deixo i me'n vaig, vull arribar viu a casa. És un perill, estar-se aquí.
 –A veure, si la cosa s'enreda molt ens n'anirem, no et preocupis. No estic tan boig.
 –Fa quinze dies un munt de gent penjava vídeos sobre els incendis. Eren allà, davant del foc pràcticament, gravant enlloc d'ajudar.
 –Home, potser també van ajudar, no siguis així...
 –Avui en dia la gran majoria només vol tenir protagon...
 –Guaita! Guaita! Que s'ensorra el pont! Veus? Intuïa que passaria alguna cosa.
 –Quin horror!
 –Esgarrifa, eh!
 –Has vist si passava algun cotxe?
 –Malauradament sí...
 –Quina desgràcia, mare meva, quina desgràcia!
 –I ho hem vist en directe...

Al vespre tots dos amics miren les notícies en què parlen de la caiguda d'un dels pilars del pont en un vespre fatídic. L'endemà, la imatge d'una part del pont esfondrat amb dues persones mirant-s'ho des de la riba del riu és portada a tots els diaris.

–Has vist? Sortim a tota la premsa
 –Haurem de comprar tots els diaris, oi?
 –Serà un record per a tota la vida.
 –Sí, per sort nosaltres ho podem explicar.


Posted in ,

dissabte, de juliol 30, 2022

Deu anys, deu mots: Enyor

Posted by Núria L. Aroca on de juliol 30, 2022 with 10 comments
.
Fa dos mesos que només sé d'ella per les fotos que m'envien. Viu en un altra ciutat. I la trobo molt a faltar. "Només és una gossa", em diuen algunes persones. Doncs per mi era i és el meu món, la força per continuar. És feliç i sé que algun dia la podré anar a veure, però ara visc amb l'enyor que sento per la seva absència.
-67 paraules-
La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'enyor'.


La Tana, trobo a faltar estar amb ella cada dia


Posted in ,

dilluns, de juliol 25, 2022

Deu anys, deu mots: Batecs

Posted by Núria L. Aroca on de juliol 25, 2022 with 12 comments
.
Batecs de soledat
ressonen al meu cor,
envaeixen la meva ànima
inunden els meus dies.
La pluja de llàgrimes
no els ofega; es fan més forts,
més evidents, més sentits.
Quan tornarà a sortir el sol
i il·luminarà de nou el camí?
Quan s'apagaran el silencis
i naixeran noves paraules,
nous sentiments, noves il·lusions?
Quan cicatritzaran les ferides
que esquerden cos i ànima?
Batecs de soledat
anhelen convertir-se
en batecs de somnis,
en batecs d'amor
bombejant prosperitat.
-77 paraules-

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'batecs'.

Aprofito per comentar un parell de coses:
Com sabeu la proposta s'acaba el dia 10 de setembre, de totes maneres si us falta algun text publiqueu-lo tranquil·lament encara que s'hagi acabat el termini. Va bé posar una data límit però si han passat alguns dies, doncs cap problema. 
Tot i que fa temps que tinc el repte plantejat tampoc tinc totes les propostes escrites, només algunes. Aquests primers textos els estic escrivint sobre la marxa. A les tardes faig un curs, que avui acabo abans de tornar-hi al setembre, i tampoc no hi he pogut dedicar gaire estona. Així que anem fent cadascú al nostre ritme.

I pel que fa a la proposta Lletres i fils, que sempre publico el dia 2 de cada mes, al setembre ho faré el dia 10, i ja ho avanço perquè hi he estat pensant aquests dies, serà la proposta extra d'aquest repte, la d'escriure un text on s'incloguin les 10 paraules i tot el mes de setembre per escriure'l. Però bé, per això encara falta i ja ho recrodaré quan arribi el moment. Per ara, anem fent les deu propostes, sense cap tipus d'obligació, evidentment.

Posted in ,

dimecres, de juliol 20, 2022

Deu anys, deu mots: Daurat

Posted by Núria L. Aroca on de juliol 20, 2022 with 12 comments
.

Una columna de fum s'estén ràpidament i deixa el cel completament negat. Helicòpters i camions de bombers passen contínuament. Altes temperatures, sequera extrema, vent desfavorable... serà una jornada complicada, un incendi difícil de controlar. Hores d'angoixa i patiment. Hores d'esforç per a tots els qui lluiten contra el foc. Llàgrimes de tristesa, de ràbia i d'impotència. 
Avui els boscos ja no són verds. Els camps han perdut el seu color daurat. Ara només queda el negre. Negre de cendra. Negre de dolor i de pèrdues irreparables.

-86 paraules-

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'daurat'.
Aquest diumenge van tornar a cremar boscos al Bages, i a altres punts del país, i m'han sortit aquestes paraules. M'ha tocat molt de prop i les imatges que veia des de casa eren realment esgarrifadores. Moltes gràcies a tothom qui ha treballat en la seva extinció.

Posted in ,

divendres, de juliol 15, 2022

Deu anys, deu mots: Espill

Posted by Anònim on de juliol 15, 2022 with 12 comments
.

Feia anys que hi somiava, feia temps que volia transformar aquella idea en un projecte, i a poc a poc, amb esforç i perseverança, l'ha portat a terme. Amb una espurna d'il·lusió als ulls, amb un somriure als llavis, es mira el llibre que té a les mans, el primer editat amb la seva pròpia editorial. El títol no pot ser més adient: 'Mirall de somnis', poemes d'Eulàlia Puig, Edicions de l'Espill. Tant debò a aquest títol n'hi segueixin molts més. Més llibres, més paraules, més poesia per escampar arreu.
-90 paraules-

La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'espill'.

Moltes gràcies a tothom qui ha començat a fer les seves aportacions, i que vaig copiant en un document de Word per després crear-ne un recopilatori.

Posted in ,

diumenge, de juliol 10, 2022

Proposta d'escriptura: Deu anys, deu mots

Posted by Núria L. Aroca on de juliol 10, 2022 with 10 comments



Som a 10 de juliol i per tant ha arribat el moment de publicar 'Deu anys, deu mots', una proposta per escriure deu textos (més un d'extra que se m'ha acudit els darrers dies, he he).

Doncs tal i com vaig avançar, els deu textos a escriure han de portar una paraula obligatòria, el primer d'ells ha de tenir un màxim de 100 paraules, el segon 90, el tercer 80... i així fins que l'últim en tindrà 10 només. A continuació comparteixo quin és el mot que ha d'estar inclòs a cada text, el qual s'ha de mantenir tal i com està escrit (singular o plural, masculí o femení), no es pot canviar.

  1. Escriu un text, màxim 100 mots, paraula obligatòria: espill.
  2. Escriu un text, màxim 90 mots, paraula obligatòria: daurat.
  3. Escriu un text, màxim 80 mots, paraula obligatòria: batecs.
  4. Escriu un text, màxim 70 mots, paraula obligatòria: enyor.
  5. Escriu un text, màxim 60 mots, paraula obligatòria: llum.
  6. Escriu un text, màxim 50 mots, paraula obligatòria: ombres.
  7. Escriu un text, màxim 40 mots, paraula obligatòria: camins.
  8. Escriu un text, màxim 30 mots, paraula obligatòria: vida.
  9. Escriu un text, màxim 20 mots, paraula obligatòria: lletres.
  10. Escriu un text, màxim 10 mots, paraula obligatòria: fils.
Com alguns ja haureu descobert, he agafat els deu mots dels títols de les meves publicacions artesanes, per això demano de mantenir-los tal i com són. 
I la proposta extra que comentava al principi, és que qui s'animi pot escriure un text on surtin les deu paraules, aquest de l'extensió que es vulgui. 

Teniu temps fins al dissabte 10 de setembre de 2022, i amb totes les propostes rebudes editaré un document en format digital que publicaré el dia 10 d'octubre de 2022.

He creat una pàgina aquí al blog mateix on trobareu les imatges corresponents per a cada proposta, per si les voleu afegir quan ho publiqueu al vostre blog. També podeu adjuntar-hi una fotografia o dibuix que vulgueu. Si algú no té blog i hi vol participar pot deixar les seves propostes en un comentari aquí en aquesta entrada o a la pàgina: Deu anys, deu mots.

Us animeu a participar-hi? Podeu escriure aquells textos que us vingui més de gust: un, dos, cinc... o tots. Sense cap tipus d'obligació, per descomptat. Vinga doncs, tenim aquests dos mesos estiuencs per anar-hi pensant. Bona escriptura!

divendres, de juliol 08, 2022

Il·lusions | Relats conjunts

Posted by Núria L. Aroca on de juliol 08, 2022 with 10 comments
Rafael Barradas, 1919, Juguetes

Quan la Júlia es va assabentar que el pròxim dissabte hi hauria un mercat d'intercanvi i segona mà va decidir apuntar-s'hi. Al garatge de casa hi té moltes coses que no fa servir, i si algú altre pot donar-hi utilitat, millor que no pas tenir-les allà omplint-se de pols.
Arribat el dia munta la seva parada al costat d'altres paradistes que fan el mateix. A la plaça hi ha de tot: llibres, discs de vinil i tot tipus d'objetes antics, joguines, roba...
Al llarg de tot el matí són nombroses les persones que s'acosten al mercat, no només a mirar, sinó també a participar d'aquesta iniciativa. Per a la Júlia ha estat una jornada rodona: ha venut força coses i, amb els diners aconseguits i gràcies a l'intercanvi amb altres paradistes, tornarà a casa amb unes quantes joguines que seran per a la Nour, la nena que d'aquí una setmana estarà amb ella. Després d'omplir un munt de paperassa, fer molts tràmits i uns quants viatges, finalment li han concedit l'adopció de la nena.
Ja a casa, la Júlia entra a l'habitació que ha preparat per a la Nour i, amb il·lusió, hi va deixant totes aquelles nines que, gràcies al mercat, ha aconseguit per a ella.

La meva aportació a Relats conjunts del mes de juny:

Posted in ,

diumenge, de juliol 03, 2022

La Veu de Torre Llobeta - Número 78

Posted by Anònim on de juliol 03, 2022 with 4 comments


El passat dijous 30 de juny es va presentar una nova edició de la revista La Veu de Torre Llobeta. A la placeta que hi ha darrera del Centre Cívic de Torre Llobeta s'hi va fer un concert amb les corals Cantem i Veus de la Sagrera i la coral convidada Kalyna d'Ucraïna. Una bona estona de música per donar pas a la presentació de La Veu, que arriba a l'edició número 78, amb un homenatge aquest cop a la música i amb relats, poesia, passatemps, humor... 
Comparteixo la meva publicació en aquest darrer número.

PARAULA DE GOS

Divendres vespre. Comencen tres dies de festa major al poble però jo sempre he estat amant de la
calma, del silenci. Agafar motxilla, càmera, menjar i beguda i caminar per la muntanya, endinsar-
me al bosc i respirar l'aire de la natura. Així que amb el meu inseparable i fidel company, en Bitxo,
mantindrem la nostra rutina.
Sortim de casa cap al carrer de l'ermita i agafem el camí del Parc Natural. De cop, un fort so
anuncia l'inici de la festa major. El Bitxo s'espanta i, de l'ensurt, em fa una estrebada i em quedo
amb la corretja als dits mentre s'escapa.
–Bitxo! Bitxo! Maleïts petards!
Em poso a córrer però l'he perdut de vista. Arribo a l'encreuament on hi ha dos camins: el que va
cap al gorg i l'altre que enfila cap a la muntanya. Agafo el del gorg. Arribo a la primera font, pujo
les escales que condueixen a un corriol estret. Uns metres més enllà una altra font. I al fons, el gorg.
Ni rastre del Bitxo. Em desespero. Començo a plorar. El cap em va a cent per hora i un munt de
pensaments m'apareixen a la ment. Agafo aire. Torno enrere. Altre cop a l'encreuament de camins.
Travesso les fustes que porten a l'altre costat de la riera. Uns metres més enllà, a terra, hi ha un
collar antipuces. És el del Bitxo.
–Bitxo! On ets? Bitxo! –no he deixat de cridar-lo en cap moment.
Aquesta ruta l'hem recorreguda uns quants cops. No gaire lluny hi ha una barraca de vinya. Potser
s'hi ha amagat. Corro tan depressa com puc i, esbufegant, arribo a la barraca. Hi entro. És aquí!
–Bitxo! –corro cap al seu costat amb la cara xopa de llàgrimes– Com m'has fet patir, sort que t'he
trobat.
Ell està arraulit, tremolant com una fulla. L'acaricio i l'abraço fort. Li dono aigua i unes galetes.
Somric. Sospiro profundament. Li poso la corretja i agafem el camí de tornada al poble.
Un cop a casa el Bitxo se'n va directament a una habitació. Hi entro i encenc el llum. Està espantat,
al costat del llit. Miro per la finestra i una cortina de fum cobreix el cel. Ha començat el correfoc.
Abaixo la persiana, m'assec a terra i observo els ulls de terror del Bitxo. Noto el pànic a la seva
mirada i hi puc llegir els seus pensaments:
–Soroll, petards, foc... si sabessin com m'atemoreix. Si per mi fos, res de tot això existiria. Paraula
de gos.
Podeu llegir la revista La Veu de Torre Llobeta en el següent enllaç: La Veu 78

Posted in ,

dimarts, de juny 14, 2022

Art i Vida | Lletres i fils

Posted by Anònim on de juny 14, 2022 with 10 comments

.

A l'espai Art i Vida, una escola on s'ofereixen tallers i cursos de fotografia, escriptura, dibuix, pintura, música i dansa s'hi va celebrar, la setmana passada, el comiat del curs, que enguany ha coincidit amb el desè aniversari del centre. Com cada any i com és tradició, es van exposar fotos i il·lustracions, hi va haver recitals de poesia, lectures de contes i concert per part dels alumnes de música. A més, per celebrar els deu anys de l'obertura de portes, des del grup de dansa es va animar a tothom qui volgués a apuntar-se a les danses populars, oferint una ballada al pati de l'escola en què hi van participar prop de cent cinquanta persones davant d'un nombrós públic que hi va assistir.

Transcorreguts deu dies de la festa final, la directora de l'escola ha convocat una reunió per fer-ne una valoració.

–Bon dia a tothom –la Clara, directora d'Art i Vida, dona la benvinguda– Bé, voldria saber les vostres impressions sobre la festa de final de curs.
–Començo jo doncs, com a conductora dels grups de dansa he de dir que el fet que tanta gent s'hi apuntés va fer que la ballada no fos gaire lluïda. A nivell estètic és maco veure tanta gent, però la qualitat va ser molt minsa.
–Gràcies per expressar-ho, Alícia –fa la Clara assentint amb el cap– la veritat és que penso el mateix. El que vaig veure no em va acabar d'agradar, va ser un error voler-ho fer més participatiu.
–Entenc que no havia de sortir perfecte, però sí que hi ha d'haver un mínim: sentit del ritme, seguir la música... –aclareix l'Alícia.
–Per descomptat, no s'ha de ballar com un professional però vaig veure gent que no sabia ni amb el peu que tocava, ni s'hi havien d'anar a dreta o esquerra –afegeix en Rafel, professor dels tallers d'aquarel·la.
–A més hi ha gent que no ha vingut als assajos, o han vingut molt poques vegades. Si no practiques com vols aprendre'n i fer-ho mínimament bé? –puntualitza l'Alícia– Tant per part meva com dels qui formen part dels grups de dansa regulars hem fet tots els esforços per ensenyar-ho de la millor manera, però molts ens han dit que s'ho miraven en vídeo i que ja n'hi havia prou.
–A mi m'hauria fet gràcia participar-hi –ara és la Joana, conductora dels tallers de contes, qui parla– però no en tinc ni idea de ballar, soc molt “patata”, així que per sortir a fer el ridícul vaig desistir.
–El mateix dic –parla en Pere, uns dels fotògrafs del centre– He gravat vídeos de la ballada i quan ho veus en pantalla t'adones de totes aquestes coses.
–Bé, reconec que va ser una equivocació voler fer una ballada més participativa i n'assumeixo la meva responsabilitat. L'any vinent ho tornarem a fer com sempre: que siguin els grups de dansa habituals els qui ballin –diu la Clara.
–Em sembla correcte. Per què, què importa: la quantitat o la qualitat? –deixa anar l'Alícia, i continua– Però no passa res, Clara, s'ha fet així per celebrar els deu anys i el resultat no ha estat l'esperat, tots hem tingut la mateixa sensació i ho hem expressat sense enfadar-nos ni retreure'ns res.
–Gràcies, Alícia. Si us sembla traiem els refrescos de la nevera i fem una pausa abans de continuar –proposa la Clara– I sobretot, celebrem la nostra amistat, que hem anat teixint al llarg de tots aquests anys. Celebrem-ho amb imatges, amb paraules, amb música, amb dansa. Celebrem que l'art és la nostra vida i que el compartim amb qui l'aprecia i el valora.

La meva aportació al Lletres i fils del mes de juny. Que per molts anys més poguem continuar compartint amistat blocaire.
 
Posted in
Subscriure's a: Missatges (Atom)