Somnis de tardor | Lletres i fils

Tardor a Sant Vicenç de Castellet (Foto de l'any 2018)

 

Sola i abandonada damunt d'un banc transcorren els minuts, les hores... una tardor més he tornat a caure i un fil de nostàlgia i recança s'apoderen de mi. Penso en totes les vegades que m'han trepitjat, que m'han apartat sense miraments i m'han fet miques fins acabar en qualsevol racó, que s'han burlat de mi o, simplement, no m'han sabut veure i m'han ignorat... però també tinc present com he après a aixecar-me i anar-me'n dels llocs on no soc benvinguda, com he après a allunyar-me de qui no em valora ni m'accepta com soc, i sé que totes aquests experiències formem part del meu procés de transformació.

Aquesta nit la pluja m'ha netejat, com en tantes altres ocasions i, exhausta pel pes de les gotes, ara em costa moure'm. Però ho faré i serà gràcies a l'ajuda d'un amic amb qui sempre puc comptar: el vent. Amb la seva força i la que surt del meu interior continuaré el meu viatge. El vent m'empeny a aixecar-me i a dansar tot escoltant les seves melodies, ell permet que em mostri amb tota la meva autenticitat i també em fa parar quan vull córrer massa.

Volaré en un cel sempre canviant i em retrobaré amb velles companyies: el sol, la lluna, el fred i la foscor, els estels... aniré a parar al terra sec d'un bosc immens i, després d'un temps de recolliment, acabaré tornant de nou a la meva estimada llar: les branques d'un arbre on, juntament amb més fulles, restarem plenes de vida fins a la pròxima tardor, quan tornarem a caure, sabent que aquesta és una nova oportunitat per reposar, mirar dins nostre i cercar nous somnis.

 

Aquesta és la meva proposta al Lletres i fils d'octubre, en què s'ha d'escriure un text que porti per títol 'Somnis de tardor'. Vols participar-hi?

 

Comentaris

  1. De vegades la natura ens parla o... nosaltres parlem per ella. Malgrat tots els sotracs, sempre hi haurà una bufada de vent, un raig de sol, la lluna i els seus estels... que ens faran tornar a renéixer amb més força.

    Molt maco el teu relat, Núria.

    Aferradetes de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura ens parla i nosaltres parlem amb ella, o d'ella, i podem crear metàfores sobre estats d'ànim, experiències, el pas del temps... I tal i com dius, malgrat tots els entrebancs sempre hi ha una esperança per tornar a reviure.

      Aferradetes de dilluns al matí, bonica

      Elimina
  2. Quantes semblances podem trobar en una simple fulla caiguda d'un arbre..... Un relat que ens fa pensar !.
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? Sembla mentida la de similituds que es poden arribar a trobar en una sola fulla... hehe, és bo pensar-hi.
      Abraçades, Artur!

      Elimina
  3. Preciosa la narració de la fulla...Sembla mentida com les forces de la natura donen un cop de mà a les coses més petites, com aquesta bonica fulla tan plena de tonalitats, de colors...
    Bon vespre, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fulles són molt maques, amb formes especials algunes, més petites, més grosses, però les trobo especials, m'agrada mirar-les. I ara en aquest època encara són més boniques, amb diverses tonalitats que agafen.
      Petonets, Roser

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada