Camins de vida

Sara i els silencis - Maria Escalas   Tant tu com jo tenim instruments que no són protagonistes; al percussionista i als violes, poques vegades ens fan saludar. El públic no ens veu. Poca gent coneix la viola, fora dels músics, però la nostra feina és importantíssima. Nosaltres som els que fem brillar la música, amb la nostra presència discreta. Sense nosaltres, la música estaria despullada. Si comences a desviar-te del camí perquè un altre pugui fer coses, mai no aconseguiràs arribar on podries. Has d’escriure perquè no pots fer altra cosa. Potser la teva obra no passarà més enllà de tu. Però ets indigna si escrius per passar a la història. El quid de la qüestió no és si la teva obra serà prou bona per anar més enllà de tu. El que t’has de plantejar és si tu ets prou bona per escriure-la. La música ens dóna el que l’escriptura no pot. És curiós: algú podria dir que és molt menys concreta, però jo sento que precisament això fa que cadascú se l’administri, que a cadascú

Tardor a Sant Vicenç de Castellet T emps de fulles caigudes. A rbres que despullen R ecords vestits d’enyor. D ies de recolliment O fegats de silencis. R eclam d’intimitat.

. L'amor fora de mapa - Roc Casagran La poesia és l’art de la immensa minoria, però un dia serem majoria i el món serà molt millor. I la pitjor solitud és aquella que s’esdevé sense estar sol. I, si a sobre de no estar sol, tothom està eufòric, aleshores és un drama. El camí recte no és el camí natural. Arrisquem-nos a anar camp a través. L’univers l’anem construint entre tots, minut a minut, si acceptem allò que ens ve donat, no som més que uns conformistes perpetuadors de models caducs.