 |
| Traducció de Teresa Muñoz Lloret |
Una de les innombrables coses que he après sobre la meva dona en deu anys de matrimoni és la mania d'aïllar-se en els moments de dolor. Es torna sobtadament inaccessible, no permet que ningú la consoli, m'obliga a estar-me allà, com un espectador inútil del seu sofriment –una esquivesa que alguna vegada he confós amb una manca de generositat.
A vegades tinc la impressió que la gent jove com nosaltres, educada sota el domini de la rígida coherència, a l'empara del rigor científic, patim més que no pas els altres: som massa conscients de la infinita propagació dels erros que es difonen pel món, entre individus i fets i generacions, però el fet de ser-ne conscients no significa que puguem fer-hi res.
Un dia agafa el cotxe i condueix durant molts quilòmetres, només perquè li ha vingut al cap el pa que couen en un forn de llenya de Giaveno. S'ha passat la vida negant-se capritxos d'aquesta mena en nom d'una conducta exemplar, per respecte a... per respecte a què? Ara s'aferra als desitjos, els invoca, perquè cadascun equival a una sacsejada de vitalitat que l'allunya una llarga estona de la idea desbordant de la malaltia.
Està bé, això de tenir una conducta exemplar... sempre que ho sigui també per a un mateix, que no t'impedeixi ser com vols ser, aconseguir el que vols i no tant , com volen els demès que siguis.
ResponEliminaSegur que es un bon llibre, vaig llegir "La solitud dels nombres primers" d'aquest autor també i em va agradar força.
Salut ;)
Completament d'acord, està bé tenir una bona conducta sempre i quan vagi d'acord amb els valors de cadascú i que es faci perquè surt de dins, no perquè ho diuen els altres...
EliminaJo també vaig llegir "La solitud dels nombres primers" i em va agradar, aquest està prou bé també.
Salut i bon inici de setmana, Artur!
El mateix fet vist per dues persones, pot arribar a ser dos fets diferents?.
ResponEliminaGràcies pels retalls.
Aferradetes, nina.
El fet potser continua sent el mateix, oi? L'essència vull dir, allò que ha succeït, però es pot interpretar de dues (o més) maneres diferents segons els ulls de qui s'ho miri, de qui ho hagi viscut. Bona pregunta la teva, per reflexionar-hi.
EliminaGràcies a tu per passar per aquí, bon començament de setmana!
Aferradetes, nina
És ben veritat el fet de ser conscients del totes les errades que veiem al món i que ens fan patir, no vol pas dir que podem fer-hi res per solucionar-ho, potser alguna vegada...
ResponEliminaPetonets, Núria.
Sí que és cert que per molt que te n'adonis dels errors i de tantes injustícies no s'hi pot fer gran cosa, en ocasions per falta d'ajuda, de cooperació... veure que hi ha persones que lluiten mentre d'altres fan i desfan com volen també és esgotador. De totes formes crec que val la pena continuar lluitant pel que un creu que és just.
EliminaPetonets, Roser
problems continue to present in the world....
ResponEliminawe can solve some of it, others lead many to pain.
I agree with you.
EliminaThank you for your words.
Jo també vaig llegir "La solitud dels nombres primers" i em va agradar molt. M'apunto aquest també. Cadascun dels tres fagments trobo que tracta un tema interesant.
ResponEliminaGràcies, Núria!
He triat tres fragments diferents aixií hi ha una mica de tot. És un llibre que es llegeix depressa, més curt que el de "La solitud dels nombres primers", l'he trobat interessant.
EliminaUna abraçada, Carme!