Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2022

La felicitat del llop - Paolo Cognetti

Imatge
Traducció de Xavier Valls i Guinovart Sempre pasta, carn, patates i formatge; només que canviessis la carn per truita, s'alçaven de les taules murmuris de protesta. Aquesta era la mena de coses de què la Babette estava cansada. El fet que tot el que t'inventessis per portar algun canvi allà dalt caigués en la indiferència, si no en l'hostilitat, fins que et rendies i deixaves d'intentar-ho. « La humanitat és com el bosc » , va pensar, « a mesura que baixes de cota es fa més variada ». Durant molts anys, als cursos d'escriptura als alumnes els parlava de les cures, de cuidar-se, de compartir amb els altres les ferides, de la impossibilitat de guarir-se del tot i de la possibilitat, en canvi, de trobar consol.

Amagades dins del meu cor... | Escriptura i els Quatre Elements

Imatge
Imatge extreta de la web Pixabay   Amagades dins del meu cor hi ha una petites llavors d'amor i pau que alimento per poder compartir. Amagades dins del meu cor hi ha unes petites llavors de paraules per escriure i sentiments per expressar.   Amagades dins del meu cor hi ha unes petites llavors de somnis i desitjos, una fam inesgotable per créixer interiorment i superar obstacles.   Amagades dins del meu cor hi ha unes petites llavors de paciència, perserverança i una força interna nascuda des de les arrels més profundes.   Amagades dins del meu cor hi ha unes petites llavors que cal que cuidi respectant tots els seus cicles, que deixi reposar per renovar-se i tornar a renéixer.   Amagades dins del meu cor hi ha paraules, somnis i esperances que alimentades amb paciència i constància fan créixer les llavors d'amor i pau que tots necessitem per viure en un món millor. Un altre poema sorgit en el Taller "Escriptura i els Quatre Elements" , de Pilar Llompart de "

Remeis | Relats conjunts

Imatge
Gerard Palomeras, 2018, Comtes de Bell Lloc No són especialment bonics, aquests blocs de pisos, però un d'ells significa molt per a mi. De petita l'àvia Remei venia a buscar-me a l'escola cada tarda i em portava al tercer pis del bloc que hi ha just a sobre del nou local que he llogat i que estic acabant d'acondicionar.  A casa de l'àvia m'hi quedava fins al vespre, quan els pares venien de treballar i tornava a casa amb ells. M'agradava molt estar amb l'àvia. Sempre em preparava aquell berenar tan bo i alhora tan senzill i que, ara que ja soc gran, encara em faig molts dies: pa amb oli, formatge, xocolata i un got de llet. Tot i que ara la llet l'he substituïda per algun te o infusió. Quan acabava de berenar feia els deures i després l'àvia m'explicava un conte. Així va néixer la meva passió per la lectura. I ara soc aquí, just davant d'aquest bloc on l'àvia va viure fins l'últim dia de la seva vida. Un cop visitats diferen

Hivern - El temps de la calma

Imatge
Comences a assaborir la vida presència, la vida canvi, el diàleg íntim amb tu mateix que creix. Continues creixent cap al cel, els peus arrelats amb solidesa, sents que cadascuna de les cèl·lules del teu cos respira i guanya progressivament la seva pau. Finalment, la tardor, amb les seves ferides, els seus finals de cicle i les seves petites morts subtils, acaba de regalar belles oportunitats d'avançar cap a l'aprenentatge de la desafecció i alimentar la calma del passat que deixa pas al present. Les fulles estan mortes. Se separen. Soroll imperceptible, salt al buit. La seva superfície es transforma en una ala d'ocell que planeja en la seva caiguda i va cap a terra, amb delicadesa. Ja no pertanyen a l'arbre, tornen a ser un element més del gran Tot; com les onades que es fonen a les aigües oceàniques. Les fulles estan mortes. Però l'arbre viu.   Fragment del llibre "La saviesa dels arbres", de Vincent Karche   Vols escoltar el fragment? Pots fer

Abraço aquesta solitud... | Lletres i fils

Imatge
Abraço aquesta solitud que acompanya els meus dies, dies de boira i foscor. Des d'aquesta cambra que m'acull, on transcorren les hores enmig d'un feixuc silenci, miro per la finestra deixant que els meus ulls reposin damunt d'unes branques nues. Són llargs, els hiverns, però sempre torna la primavera i amb ella tot reneix; els pardals jugaran a estimar-se, els insectes volaran entre les flors i el cant de les merles serà la melodia que acompanyarà els meus dies, dies de llum i color que faran menys feixuga la soledat del meu cor. La meva aportació a Lletres i fils de gener: https://nurialaroca.blogspot.com/2022/01/lletres-i-fils-gener-2022.html

Lletres i fils | Gener 2022

Imatge
Imatge extreta de la web Pixabay Primer de tot desitjar-vos un bon any 2022 ple de salut i bons moments per recordar. Amb el desig també que les paraules ens acompanyin i poguem compartir-les arriba la primera proposta de l'any, l'onzena del repte Lletres i fils. Com ja sabeu he volgut que aquest primer fil de l'any fos participatiu i vaig proposar, als qui més vau respondre l'any passat, que em diguéssiu una paraula cada un, més la que hi he afegit jo. I aquest ha estat el resultat: Carme - merla salluna - solitud Artur - silenci Núria - llum Moltes gràcies per les vostres paraules i ara el repte és escriure un text on apareguin totes quatre. L'extensió és lliure així com el gènere: relat, poema, carta, diàleg, reflexió, dietari... el que us inspirin aquests quatre mots. I qui vulgui escriure més d'un text, endavant! I si voleu el podeu acompanyar d'una fotografia, dibuix, música...  Si és la primera vegada que passes per aquí pots conèixer el llistat d