 |
| El nom del vent - Patrick Rothfuss - Traducció de Neus Nueno |
Els meus èxits més grans van resultar de decisions que vaig prendre quan vaig deixar de pensar i em vaig limitar a fer el que em semblava correcte.
És dur que t’acusin injustament, però és pitjor quan els que et menyspreen són taujans que mai no han llegit un llibre ni han viatjat més enllà de trenta quilòmetres a la rodona de l’indret on van néixer.
Quan som petits poques vegades pensem en el futur. La innocència ens deixa lliures per gaudir com pocs adults poden fer-ho. El dia que ens amoïnem pel futur és el dia que deixem enrere la infantesa.
Un poeta és un músic que no sap cantar. Les paraules han de trobar la ment d’una persona si pretenen arribar al seu cor, i la ment d’algunes persones és lamentablement petita. La música arriba al cor per molt petita o acèrrima que sigui la ment de qui l’escolta.
No entens de debò l’oceà fins al dia que hi ets al mig, amb aigua per totes bandes que s’estén sense fi. Només llavors t’adones de com n’ets, de petit, de com n’ets, de feble.
No sabia ben bé de què fugia, llevat que fos de la gent. Aquella era una altra lliçó que havia après potser massa bé i tot: gent volia dir dolor.
Algunes parts de la meva ment encara dormien, i els records dolorosos es cobrien de polsim darrere la porta de l’oblit. M’havia acostumat a evitar-los, de la mateixa manera que un tolit mira de no carregar el pes sobre la cama malalta.
La música és una amant orgullosa i temperamental. Si li dediques el temps i l’atenció que es mereix, és tota teva. Si la desatens, arribarà el dia que la cridaràs i no respondrà.
És millor conèixer els propis límits que calcular malament les pròpies habilitats i perdre el control.
Saps de què serveix perseguir una criatura salvatge? De res. Si persegueixes una cérvola, només aconsegueixes espantar-la. L’únic que pots fer és quedar-te quiet allà on ets, i confiar que, amb el temps, la cérvola vagi cap a tu.
