Gràcies

En aquest penúltim dia de l'any 2024 passo per aquí per donar-vos les gràcies: gràcies per visitar aquest espai, per llegir-me, pels vostres comentaris. Després de més d'un any amb el blog inactiu agraeixo que torneu a ser-hi i que vosaltres també continueu actualitzant els vostres blogs..

Durant aquest 2024 m'he dedicat a ordenar els textos del llibre 'Camins de vida', publicat el novembre passat, com explico aquí, i també he dedicat temps a fer alguns tallers d'escriptura, tant personal com creativa, que m'han servit per a aprendre, imaginar i expressar a través de les paraules. L'important és anar escrivint, no perdre el fil.

No em vull allargar gaire així que només comentaré un parell de cosetes més. 

La primera, que em vaig oblidar de dir en la publicació de retorn, la proposta Lletres i fils tornarà, a partir de l'any vinent, amb 4 propostes l'any, que coincidiran amb l'inici de cada estació; per tant, hi haurà proposta cap al 21 de març, 21 de juny, 21 de setembre i 21 de desembre. Si hi voleu participar serà un plaer llegir els vostres textos. 

I en segon lloc, a partir del primer de gener he creat un repte de 25 dies d'escriptura per a començar el 2025. Així que des d'aquest dimecres i fins el 25 de gener, cada dia publicaré una proposta: d'escriptura creativa, d'escriptura més personal, llistes, etc. Si us engresqueu i alguna de les propostes us atrau, encantada que hi participeu. 

I res més, només em queda desitjar-vos una bona sortida i millor entrada al nou any 2025. Gràcies novament i espero que continuem caminant pel món de les paraules.

Read More

Colom roquer (Columba livia)

Jardins de Torre Girona - Barcelona (29/9/24)

Jardins de Torre Girona (29/9/24) De l'altre costat ;-)

Pineda de Mar (juliol 24)

Sant Vicenç de Castellet (agost 24)

Nom en català: Colom roquer
Nom científic: Columba livia

L'ocell que més es pot trobar, doncs n'hi ha arreu. I com que fa uns dies feia una publicació sobre la pau i ells són els missatgers de la pau, he trobat adient compartir-ne algunes fotos i una mica d'informació com vaig fent amb altres espècies.

El colom ha estat introduït arreu com a font d'alimentació o com a caça. No obstant són una amenaça a la salut de la població ja que poden transmetre malalties als humans, a les aus de corral i la fauna silvestre. Tot i així, la fama dels coloms d'animals insalubres s'ha exagerat. 

Els adults mesuren entre 29 i 37 cm de llarg i tenen una envergadura alar de 62 a 72 cm. Se solen trobar en parelles a l'època de reproducció, però la resta del temps són gregaris. Dormen en relleixos d'espadats, murs i altres estructures elevades, però mai a les branques dels arbres, on no poden mantenir-se adormits. 

S'alimenten a terra en bandes o individualment. Quan són molestats, alcen en vol en grup amb una fressa d'ales característica. Mengen llavors de cereals, lleguminoses i altres plantes herbàcies, però també de brots, fruits, insectes, cucs i caragols. Normalment beuen després de menjar, com altres aus de dieta seca, i també consumeixen aigua per fer baixar la seva temperatura corporal en dies calorosos.

Quan la disponibilitat d'aliments és prou abundant, poden arribar a formar grans bandades i reproduir-se durant tot l'any, cosa que s'esdevé a les ciutats. 

FONT: VIQUIPÈDIA

Read More

La Veu de Torre Llobeta - Número 83

Aquesta setmana es va presentar el número 83 de la revista La Veu de Torre Llobeta, publicació editada semestralment pel Grup Dones en Forma de Torre Llobeta. En aquesta edició amb un tema més necessari que mai: la pau. No cal fer esment de com està tot a nivell mundial, és un tema ben complex i sembla que la pau sigui impossible d'assolir, però sí que cadascú de nosaltres podem fer el bé i aportar pau i generositat en els nostres actes. 

Us convido a llegir la revista clicant al següent enllaç: La Veu - número 83

I comparteixo a continuació la meva aportació en aquesta edició amb diferents poemes breus (haikus, tankes i un acròstic) a favor de la pau. Només amb les paraules no podem canviar res, cal actuar, però almenys allò que escrivim que no estigui carregat de (més) odis ni rancúnies.

Versos per a la pau

És gran el somni,

potser una utopia.

La pau vol vèncer.

Plantem llavors 

d'amor i pau dins nostre.

I cada dia

reguem-les, fem-les créixer

fins que arrelin amb força.

Camins de pau

recorrem amb fermesa.

Avancem sempre.

Mots de pau surten

des de l'ànima humana.

El món escolta

aquestes veus que escampen

versos plens d'esperança.

La pau desperta

ben xopa d'esperança.

Els odis moren.

Petits i grans

Arreu del món

Uneixen els cors.

* * *

Paraula oblidada,

Anhelada per tot el món,

Unirem forces per assolir-la.

-sa lluna-

Read More

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

 

** Fotos fetes als Jardins de Torre Girona de Barcelona, setembre de 2024.

Ànec canyella (Tadorna ferruginea)

Només he tingut ocasió de veure l'ànec canyella una vegada, als Jardins de Torre Girona com podeu veure a les fotos. N'havia llegit informació i sabia que, de tant en tant, se'n podien observar exemplars en aquests jardins. Per això, quan el vaig trobar allà, em va fer especial il·lusió. Em van cridar l'atenció el seu color canyella i la seva mida, força considerable.

Com és i on viu

L'ànec canyella és un ocell de mida considerable, pot fer entre 58 i 70 centímetres de llargada. Té el cos de color marró ataronjat, amb el cap una mica més clar. El bec i les potes són foscos, gairebé negres. Durant l'època de reproducció, el mascle presenta un estret collar negre al voltant del coll, que el diferencia de la femella.

És una espècie pròpia de zones humides, com llacs i aiguamolls. A Catalunya és molt poc habitual i les seves observacions són escasses. De vegades també es pot trobar en parcs i jardins, on hi ha exemplars procedents de captivitat.

De què s'alimenta?

La seva alimentació és principalment vegetal: menja plantes i llavors, però també la complementa amb petits invertebrats, com insectes, mol·luscs i crustacis.

FONTS CONSULTADES:

SIOC - Ànec canyella

Read More

Camins de vida - El Punt Volat

Avui estic de doble celebració: per una banda és el meu aniversari (45 anys) i per l'altra celebro la publicació d'un nou llibre, 'Camins de vida', publicat per El Punt Volat. Avui fa una setmana que el Germán, l'editor, me'l va dur a casa; és emocionant i fa il·lusió veure la recompensa a la feina feta. A més, ha arribat a temps per aquest dia, opció que vaig pensar quan vaig contactar amb l'editorial a mitjans de setembre, així que el millor regal d'aniversari que he pogut tenir.

Faig un resum de la introducció del llibre perquè tingueu una idea del seu contingut. A Camins de vida hi he recopilat poemes i relats escrits des del 2012, any en què vaig començar a escriure de forma habitual. Hi ha textos publicats anteriorment a 'Espill daurat', 'Batecs d'enyor' (2014 i 2016 respectivament), editats i maquetats per Llibres Artesans; 'Llum, ombres, camins, vida' (2018), maquetat i cosit a mà per mi mateixa, i la revista 'Lletres i fils' (2020). També hi ha relats, alguns d'ells publicats a la revista La Veu de Torre Llobeta i en espais de la xarxa, textos de 'Deu anys, deu mots' i altres d'inèdits.

Els textos estan agrupats en quatre apartats: «Camins interiors, camins de sentiments», on tot són poemes i textos en prosa poètica que parlen d'emocions i sentiments, tal com indica el títol els textos són més intimistes. El següent apartat es titula «Veus», on trobareu relats en què les veus de persones i animals prenen protagonisme per explicar-nos històries quotidianes; porta aquest títol també en referència a La Veu de Torre Llobeta. El tercer apartat es titula «Inspira natura», on tots els textos estan inspirats en la natura: haikus, tankes, acròstics, poemes... i per acabar tanca el llibre l'apartat «Aiguabarreig», on hi ha un poti-poti de microtexts i petits poemes de temàtiques diverses.
En resum, un recopilatori des dels inicis en el món de l'escriptura, un recorregut per aquests camins de paraules que expressen emocions i sentiments que van formant part d'aquests Camins de vida.

Vull agrair al Punt Volat la seva professionalitat i amabilitat des del principi. Gràcies per la feina feta: les correccions, la maquetació, la tria de la foto de portada, etc., en tot moment m'han demanat l'opinió abans de tirar res endavant. Estic molt contenta per tot el procés i el resultat final.

PUNTS DE VENDA DEL LLIBRE

· Llibreria La Figaflor 

Plaça Rafael de Casanova, 3

Abrera

· Llibreria La Temerària

C/ Goleta, 7 

Terrassa

· Llibreria Murmuri

C/ Cap del Rec, 8

Manresa

· El Punt Volat (botiga en línia)

https://botiga.elpuntvolat.cat/product/camins-de-vida-de-nuria-lorente

Read More

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

 

Cigonya fotografiada a Lleida, prop del riu Segre, el passat diumenge 3 de novembre. Una agradable sorpresa veure-la mentre passejava per la zona. La vaig seguir una estona (a una distància prudencial, sense acostar-m'hi), i vaig poder captar-la. 

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

La cigonya blanca és un ocell de grans dimensions, de figura esvelta i fàcil de reconèixer. Té el plomatge majoritàriament blanc, amb les vores de les ales negres, i un bec llarg i robust. Les potes i el bec dels exemplars adults són de color vermell intens.

Pot arribar a fer entre 100 i 115 cm de llargada, i la seva envergadura, amb les ales esteses, pot superar els dos metres. Quan vola, sovint ho fa amb el coll estirat i les potes allargades cap enrere.

Habita principalment en zones obertes, com prats, camps de conreu, aiguamolls i planes herboses, sovint a prop de l'aigua. També és habitual veure-la als voltants de pobles i ciutats, on pot instal·lar el niu en campanars, teulades i altres construccions elevades.

La seva alimentació és força variada. Menja insectes, cucs, petits mamífers, granotes, rèptils i també peixos. Busca aliment caminant pels camps i les zones humides, mentre observa el terra amb atenció.

La cigonya blanca és una espècie migradora. Moltes cigonyes europees passen l'hivern a l'Àfrica, tot i que algunes poblacions, especialment en zones més temperades, poden quedar-se durant tot l'any.

Al llarg del temps, la cigonya ha inspirat nombroses llegendes i tradicions. La més coneguda és aquella que explica que són les cigonyes les encarregades de portar els nadons a les famílies. Una història popular que ha fet d'aquest ocell un dels més presents en els contes infantils.

FONTS CONSULTADES:
SIOC (Servei d'Informació Ornitològica de Catalunya
SEO/BirdLife

Read More

Oca comuna (Anser anser)

** Fotos fetes a l'estany del Parc de la Ciutadella de Barcelona, 24 d'agost de 2024 **

Aquell dia d'agost, passejant pel Parc de la Ciutadella de Barcelona, em va sorprendre trobar tantes oques comunes reunides a l'aigua de l'estany. Em vaig quedar una estona mirant-les. Em van cridar l'atenció els seus colors, la manera com es movien i com nedaven tranquil·lament, moltes d'elles ben a prop les unes de les altres. A l'estany també hi havia gavians argentats, que compartien espai amb les oques. Feia força calor i, veient-les tan a gust dins l'aigua, vaig pensar que jo també m'hi hauria ficat per refrescar-me una mica!

Oca comuna (Anser anser)

L'oca comuna és un ocell aquàtic de grans dimensions, amb un cos robust i un coll força llarg. El seu plomatge és principalment de tons grisos i marronosos, amb algunes zones més clares al ventre i als costats. Té el bec de color taronja i les potes rosades. Pot arribar a fer entre 75 i 90 cm de llargada, i amb les ales esteses pot assolir una envergadura d'entre 147 i 180 cm.

És una espècie que viu principalment en zones humides, com ara llacs, estanys, aiguamolls i maresmes, però també freqüenta prats i camps de conreu propers a l'aigua.

La seva alimentació és sobretot vegetariana. Menja herbes, fulles, brots, arrels, llavors i plantes aquàtiques. Sovint se la pot veure pasturant a terra o buscant aliment a l'aigua.

L'oca comuna és una espècie força sociable i acostuma a moure's en grups, especialment fora de l'època de cria. Durant les migracions, pot formar grans estols que volen en forma de V, una disposició que ajuda les aus a aprofitar millor els corrents d'aire.

A Europa, moltes oques comunes es desplacen cap al sud a la tardor per passar-hi l'hivern, i tornen a les zones de cria del centre i nord del continent quan arriba la primavera.

FONTS CONSULTADES:

Seo/BirdLife

Read More

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

Ànec collverd mascle - Estany de Banyoles - octubre 2023

Ànec collverd femella - Estany de Banyoles - octubre 2023

Ànec collverd femella - Jardins Torre Girona - setembre 2024

Ànec collverd femella - Jardins Torre Girona - setembre 2024

Ànec collverd mascle - Jardins Torre Girona - setembre 2024

Ànecs collverds als Aiguamolls de la Bòbila - Santpedor - octubre 2023

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)

L'ànec collverd és un dels ocells aquàtics més coneguts i fàcils de trobar. El podem veure en molts llocs, tant en espais naturals com en estanys i parcs urbans, i sembla força acostumat a la presència de les persones. N'he trobat en molts llocs i sempre m'agrada veure'l.

M'agrada observar-los quan descansen, sovint amb el cap amagat entre les plomes, fent una petita migdiada. També quan neden tots junts, avançant tranquil·lament per l'aigua, o quan, d'un salt, s'hi llancen. Són escenes ben quotidianes, però que sempre tenen alguna cosa que em fa aturar-me i mirar-los.

Com és i on viu

L'ànec collverd és un ocell aquàtic de mida mitjana i cos robust. Entre el mascle i la femella hi ha una diferència força evident en el plomatge. El mascle té el cap i el coll de color verd brillant, una fina franja blanca al coll, el pit marronós i el cos gris. La femella, en canvi, presenta un plomatge bru, amb taques més fosques, que li permet camuflar-se millor entre la vegetació.

Tots dos tenen una característica comuna a les ales: una franja de color blau violaci, anomenada mirall, vorejada de blanc i negre.

És una espècie molt adaptable que podem trobar en tota mena d'ambients aquàtics: rius, estanys, aiguamolls, embassaments i també basses de parcs urbans. Al nostre país és força habitual i molts exemplars hi viuen durant tot l'any, tot i que a l'hivern se n'hi poden afegir d'altres procedents del nord d'Europa.

De què s'alimenta?

La seva alimentació és molt variada. Menja sobretot plantes aquàtiques, llavors i altres vegetals, però també insectes, cucs, petits crustacis i cargols. Sovint el podem veure amb el cos inclinat cap endavant i la cua aixecada, mentre busca aliment sota la superfície de l'aigua, sense arribar a submergir-se del tot.

Read More

Retorn

Després de molt de temps sense passar per aquí torno a actualitzar. La veritat és que em vaig plantejar deixar d'actualitzar durant un temps, no volia anar-me'n sense dir res, però els mesos van anar passant i això va quedar abandonat.

Amb alguns ens hem anat seguint a Instagram, i tot i que també m'agrada actualitzar allà, prefereixo el blog: perquè es pot tenir tot classificat, va més bé buscar per temes i també perquè aquí hi ha més proximitat; les xarxes socials sovint les trobo fredes, distants, amb comptes gestionats per gent que només té la finalitat d'acumular seguidors i "m'agrades".

Doncs bé, m'hi torno a posar amb les actualitzacions de forma puntual: compartint frases i fragments de llibres, textos propis... i hi afegeixo l'apartat de fotografies d'espècies de la natura (ja hi ha algunes actualitzacions fetes el mes passat). Quan passejo per boscos o camins m'agrada fotografiar aquells ocells que trobo, flors, papallones (difícils de captar aquestes últimes), i m'agrada saber quina espècie són.

Amb ganes de llegir-nos i compartir comentaris novament no m'allargo més per avui.
Gràcies a tothom qui continua mantenint vius aquests espais.

Read More

Esplugabous (Bubulcus ibis)

9/12/2022 - Camí de la Sèquia entre Manresa i Balsareny

24/8/2024 - Parc de la Ciutadella

24/8/2024 - Parc de la Ciutadella

La primera vegada que vaig veure un esplugabous va ser al camí de la Sèquia, entre Manresa i Balsareny (primera fotografia). El mes passat en vaig tornar a veure un, aquest molt més a prop. Passejant pel parc de la Ciutadella de Barcelona, em va sorprendre veure'n un caminant tranquil·lament per la gespa, com si la presència de la gent al seu voltant no el destorbés gens.

No és habitual trobar ocells passejant tan a prop de les persones i em va agradar poder observar-lo amb calma. Caminava d'un costat a l'altre, buscant potser alguna cosa per menjar, mentre jo seguia els seus passos i intentava captar-lo amb la càmera.

Esplugabous (Bubulcus ibis)

L'esplugabous és un ocell de la família dels ardeids, de mida mitjana i cos força compacte. El seu plomatge és principalment blanc, però durant l'època reproductora apareixen tons ocres o ataronjats al cap, al pit i a l'esquena. Té el bec relativament curt i les potes també força més curtes que les d'altres espècies de la mateixa família.

Una de les seves característiques més curioses és la manera com busca aliment. Sovint acompanya els ramats de vaques, ovelles o cavalls i aprofita els insectes que els animals fan aixecar quan es mouen. També pot buscar aliment tot sol en prats, camps i zones enjardinades, com devia fer aquell dia a la Ciutadella. La seva dieta inclou sobretot insectes i altres petits invertebrats, però també petits vertebrats.

Una curiositat: el seu nom, esplugabous, està relacionat precisament amb aquest costum d'acompanyar el bestiar i aprofitar els petits animals que troba al seu voltant. És una d'aquelles particularitats que 

ajuden a recordar una espècie.

FONTS CONSULTADES:

Seo/BirdLife

Read More

Martinet blanc (Egretta garzetta)

2/9/2023

2/9/2023

19/5/2024

8/6/2024

Martinet blanc (Egretta garzetta)

Després del bernat pescaire, el martinet blanc va ser un altre dels ocells que vaig començar a conèixer i identificar. Em va captivar el seu plomatge completament blanc i, al principi, quan encara no en sabia gaire, de vegades el confonia amb l'esplugabous o l'agró blanc. Amb el temps he anat aprenent a distingir-los i ara ja sé en quins detalls m'he de fixar.

M'agrada observar-lo al riu, amb el seu posat elegant. A diferència del bernat pescaire, que sovint sembla que pugui passar una eternitat immòbil, el martinet blanc és més inquiet i es mou força mentre busca aliment. És un plaer veure'l caminar per l'aigua i moure's amb aquella lleugeresa.

El martinet blanc és un ocell de la família dels ardeids. Té el plomatge completament blanc, el bec llarg i negre, les potes també negres i els dits de color groc viu. Aquest últim detall és una de les característiques que permeten distingir-lo d'altres ocells blancs semblants. L'esplugabous té el bec groc, mentre que l'agró blanc és més gros i té el bec de color groguenc o ataronjat.

El podem trobar en diferents ambients aquàtics, com rius, llacs, estanys i aiguamolls, especialment en zones d'aigües poc profundes. Per alimentar-se busca petits peixos, granotes, amfibis, crustacis i insectes aquàtics, entre altres preses.

És un ocell força gregari, que sovint es reuneix en grups, especialment durant l'època de reproducció. Fa el niu en colònies, entre la vegetació dels canyissars o damunt dels arbres propers a l'aigua.

A Catalunya és una espècie resident i nidificant en alguns indrets, però també rep exemplars migradors. Durant l'hivern pot ser menys abundant en zones on no cria.

FONTS CONSULTADES:

El medi natural del Bages i el Moianès

SIOC (Servei d'Informació Ornitològica de Catalunya)

Read More

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

30/3/2024

19/5/2024

7/7/2024

11/7/2024

6/7/2024

Bernat pescaire (Ardea cinerea)

El bernat pescaire és un dels ocells a qui tinc una estima especial. El vaig descobrir al riu, en una de les meves primeres trobades amb el món dels ocells, quan encara no en sabia pràcticament res. Recordo que em va captivar la seva elegància i immobilitat. El vaig fotografiar sense saber quin ocell era, vaig demanar a un amic que hi entén que m'ajudés a identificar-lo, i vaig saber que era un bernat pescaire.

A partir de llavors cada cop que anava fins al riu mirava si hi era. I sí, allà el trobava sovint. Amb el temps s'ha convertit en una presència familiar. Sempre que vaig al riu m'agrada trobar-lo. Si passen uns quants dies sense veure'l, no puc evitar preguntar-me: on deu ser?

El bernat pescaire és un ocell esvelt i elegant, amb les potes llargues, el coll plegat en forma de S i un plomatge predominantment gris. El seu bec llarg i punxegut li permet capturar les preses amb precisió.

Viu habitualment en zones humides i en indrets propers a l'aigua, com rius, estanys, llacs i aiguamolls. S'alimenta principalment de peixos, però també captura amfibis, insectes, petits mamífers i altres animals.

Una de les coses que més em meravella d'ell és la seva immobilitat. Pot passar molta estona completament quiet, observant l'aigua i esperant el moment adequat per pescar. Quan detecta una presa, actua amb una rapidesa sorprenent, estirant el coll i capturant-la amb el bec.

La combinació d'elegància, calma i paciència fa que sigui un ocell especial per a mi. Sigui com sigui, cada vegada que el torno a trobar al riu o a alguna altra zona aquàtica em fa il·lusió. És una d'aquelles presències que, amb el pas del temps, s'ha fet un lloc en les meves passejades i en els meus records.

*Fotografies fetes al riu Llobregat, a Sant Vicenç de Castellet*

Read More