El silenci - 21 claus japoneses de la felicitat


Shizukesa - El silenci

El silenci és un dels tresors personals, un dels millors regals que ens podem fer. En un món de soroll constant, de màquines que emeten sons sense pausa, d'aparells electrònics sempre connectats, de cotxes i sirenes, de contaminació acústica i converses sense fi, buscar la quietud sembla cosa de gent estranya o inadaptada. Sí, el silenci té mala fama, però és una font de riquesa personal i de plenitud. I el soroll és font segura d'angoixes i desequilibri.
En els darrers anys, moltes universitats i institucions han elaborat estudis científics sobre els avantatges que ens aporta el silenci. En ells s'hi destaca que el soroll alt provoca ansietat, tensió i estrès, i augmenta la pressió de la sang, la qual cosa malmet el cor. Davant d'això, el silenci ens calma, fa descansar el cervell, augmenta la concentració i la creativitat, i ajuda a reforçar el sistema immunològic.
 
Immersos en un món en què cal omplir-ho tot, també ens sentim obligats a omplir el silenci. Quants cops, només aribar a casa, engeguem la televisió o la ràdio només per ocupar aquest silenci amb soroll? Quants cops ens han convidat a un llon on hi ha la televisió engegada, simplement per evitar el silenci?
Hi ha moltes persones que se senten incòmodes en silenci: si estan soles, perquè senten una espècie d'inquietud, temor o soledat; i, si estan acompanyades, perquè tenen por que es creï una situació de buit i incomoditat, de no saber què dir i, per evitar-ho, es llencen a parlar sense pensar o a buscar paraules i soroll en els altres o en els electrodomèstics. 
Quan ens envoltem de soroll no ens queda espai per a la instrospecció, per escoltar-nos, per deixar que el cervell sigui lliure i pensi el que vulgui. O, simplement, perquè descansi. I això és negatiu per al nostre cor i el nostre cervell. I és perjudicial per a la nostra calma i el nostre camí a la recerca de la pau i la felicitat. Si el cervell pogués parlar-nos, ens diria que el deixéssim descansar, que apaguéssim el mòbil, la televisió i les xerrades perquè sí.
 
Com tot allò que condueix al que busquem, costarà un esforç inicial Però cal que vencem aquestes reticències, els prejudicis i els temors, i atrevir-nos-hi una mica. No és difícil un cop es comença, i els beneficis que notem ens ajudaran a avançar des del primer moment.
Comencem a poc a poc, provant de no engegar la televisió quan arribem a casa. Quedem-nos una estona a soles sense soroll, no fa falta que fem exercicis de relaxació ni meditació. Estiguem una estona sense música ni paraules externes. Descobrirem que el cos es relaxa i que, curiosament, els sentits s'engrandeixen. No és que es desenvolupin, sinó que es relaxen i es tornen més perceptius. Paradoxalment, estar en silenci ens ajuda a escoltar millor cada so... i, sobretot, a escoltar millor la nostra veu interior. 
Tenim moltes coses a dir-nos, sense ni tan sols pensar-les, i habitualment les tapem i no les deixem sortir: no ens escoltem, no sentim el que el nostre cervell pensa, el que la nostra imaginació vol imaginar.

Fem un altre exercici: en un ambient sorollós, tractem de desconnectar, d'abaixar la potència de la nostra oïda, d'imaginar que totes les veus i sons s'han fet mínims i no ens interfereixen.
I, més endavant, busquem la tranquil·litat, la trobada del silenci. Anem a una habitació on no arribin les veus i practiquem el silenci. Veuràs que bonica que és la seva veu.
A partir d'avui, regala't cada dia una estona de silenci: veuràs que és tan gratificant i enriquidor com una xerrada.
 
 
Si us ve de gust podeu escoltar el text en el següent vídeo:
 



Tercer i últim dels conceptes que he triat del llibre "21 claus japoneses de la felicitat", de Miyuki Yoshimura. Podeu llegir i/o escoltar "Escoltar i entendre" i "Humilitat i modèstia" a les dues publicacions anteriors. I la resta de claus les podeu descobrir al llibre. En general ha estat una lectura interessant, amena, amb bons consells. Hi ha conceptes que sembla que hauríem de tenir clars però a l'hora de posar-los en pràctica se'ns escapen. És qüestió d'anar-hi treballant i interioritzant.

Comentaris

  1. No puc estar en llocs on hi hagi molta gent, no per la gent, sinó pel soroll.
    Quantes vegades hem dit que és millor el silenci que xerrar sense dir res coherent. M'hi sent bé en el silenci, com també en una conversa en to suau.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa el mateix, no m'agrada el soroll i les aglomeracions de gent tampoc, no m'hi sento a gust.
      A vegades més val callar que no parlar per parlar, de temes superflus com tafaneries o crítiques. No és que s'hagin de tenir sempre converses "profundes" però segons de què es parli prefereixo mantenir-me'n al marge i quedar-me en silenci. I el to de veu també és molt important, hi ha gent que crida molt i cridar més no vol dir tenir la raó.

      Gaudim del silenci, aferradetes bonica

      Elimina
  2. M'agrada molt aquesta reflexió , jo també sóc de silencis millor en solitud, quan hi ha molta gent m'atabalo i procuro escapolir-me...

    Petonets, Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc no m'ha agradat mai estar en llocs on hi ha molta gent, prefereixo un passeig a la natura, en silenci o sons d'aigua, ocellets... és molt més agradable!
      Petonets Roser i molt Bon Nadal!

      Elimina
  3. Fem del silenci, paraula ..! com canta en Llach ! .... i diria més encara, fem del silenci , una bona companya !.
    M'agrada la teva reflexió i per extensió, la del llibre i m'agafo la paraula "Silenci" , pel teu repte de any nou !!.
    Bones festes i a cuidar-se !!
    Abraçades ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El silenci és una bona companyia i ben necessària, gaudim-lo i integrem-lo en el nostre dia a dia és un bon recurs.
      I perfecte, Artur, prenc nota de la paraula "Silenci" per a la propera proposta, una bona paraula, gràcies!
      Bones festes, abraçades nadalenques!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada