Camins de vida

.   Al racó de Sa lluna hi vaig descobrir, fa uns dies, un nou concepte: Tautograma, que és un text, en vers o en prosa, on les paraules comencen per la mateixa lletra.  Sa lluna ho va veure en un altre blog on va participar i alhora ens va animar a jugar-hi. Un bon joc i un bon descobriment. He pensat que algun mes ho proposaré al Lletres i fils . Deixo la meva proposta al blog de Sa lluna amb la lletra 'F ':   Ferotges fogueres fumegen, famolenques flames fiten flors fredoliques. Fatídic foc... fereix febles fades frisoses.  

Traducció del japonès de Gabriel Alvárez Martínez   Momoko tenía algo que apaciguaba a la gente. Aunque fuese fría y tendiese a marcar la distancia con la otra persona, nunca me dolió que no se encariñara más conmigo. Me bastaba con que estuviera ahí. Era una niña que, sin necesidad de palabras, hacía entender a los adultos hasta qué punto era inútil exigirle algo más. Aquella niña tenía algo de péndulo que se aleja y se acerca de nuevo. Cuanto más disminuía la amplitud de su oscilación, más me invadía una serena felicidad. Esperé pacientemente a que el péndulo que había en su interior se detuviera. Ansié el momento en el que, por iniciativa propia, me abriese las puertas de su corazón, sin necesidad de imponerle mi cariño ni recurrir a tretas. La gente nunca pierde la ocasión de decirme que soy una trabajadora nata, que he nacido bajo la estrella venturosa de la persona cuyos esfuerzos siempre fructifican, pero nadie mejor que yo sabe que eso no ha sido siempre así. Aquel invierno p

.   Alço el vol amb la llibertat per companyia. Viatjo lluny de les opinions alienes i m'acosto cada cop més a mi. Com si el meu cos fos un imant m'adhereixo, amb força i seguretat, al refugi indestructible que m'he construït, llar dels meus somnis i esperances. Estiro i empenyo, cada cop més amunt, i amb una força imparable alço el vol lliure de pors i recances. Proposta per a ‘Escribir jugando’ , del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui la paraula aeròstat .  https://lidiacastronavas.wordpress.com/2021/02/01/escribir-jugando-febrero-3/       

Joan Roqueta, converses | Juan Lemus, fotografies Retalls de les converses de cinc persones que han dormit al carrer: Manel N., Lute, Valerior, Manel G., Gema. Primer uns retalls de la presentació del llibre, a càrrec de Ferran Busquets, director d'Arrels i una introducció a càrrec de Joan Roqueta, qui ha portat a terme les converses. Un llibre de la Fundació Arrels. Acceptar que hi ha gent dormint al carrer comporta una vulneració de drets en cadena de la qual tots i totes tenim part de responsabilitat. La primera és la vulneració del dret a l'habitatge. A partir d'aquí, segueixen molts altres drets vulnerats: el dret a la seguretat, perquè la majoria ha rebut algun tipus d'agressió; el dret a la intimitat, perquè la seva vida està tot el dia sota la mirada de tothom; o el dret a la salut, ja que les persones que han estat al carrer viuen fins a vint anys menys que la resta de la població. I també el dret a la veritat, perquè la mirada que tenim sobre aquestes pe

. Emblanquinada la pell se'm glaça. Closos, els ulls somien que la neu es desfaci   per obrir-se a la vida.   La meva participació a la proposta Lletres i fils de febrer, en aquesta ocasió amb una tanka.  Vols participar-hi? https://nurialaroca.blogspot.com/2021/02/lletres-i-fils-febrer-2021.html    

. .   Segon fil de Lletres i fils , proposta mensual d'escriptura que trobareu, el dia 2 de cada mes, en aquest espai. Es poden consultar les bases clicant aquí . Creeu un text a partir de la imatge proposada. Correspon a una nevada a Sant Vicenç de Castellet que va tenir lloc el dia 28 de febrer de 2018, aquest mes farà tres anys doncs. Què us inspira aquesta fotografia?   PROPOSTES REBUDES:   · Núria: Emblanquinada:   · Salluna: Gravat al cor · Carme: Gegant · Artur: Tanco els ulls i m'allunyo Tancaràs els ulls. La neu i el fred t'abraçaran amb força. Et mossegaran les galtes i et deixaran sense alè. Però, quan menys t'ho esperis, aquella mà invisible vindrà del no res a espolsar-te els flocs blancs i gèlids per mostrar-te l'escalfor dels raig de sol, que et tornaran a la vida. Àngels Reig