UNA AMISTAT ESPECIAL
UNA AMISTAT ESPECIAL
![]() | ||
Els Tions de Mura |
Cada any per aquestes dates se celebra a Mura (el Bages) la Festa del Tió. Els carrers, els portals, les finestres... s'omplen de tions de tota mena, alguns ben divertits i enginyosos.
A la imatge que acompanya aquesta entrada hi podeu veure fotos d'alguns tions d'edicions anteriors. Si us de ve de gust mirar més fotos en tinc aquí al blog: https://nurialaroca.blogspot.com/search/label/Mura
L'any passat a l'anterior blog (que he deixat d'actualitzar traslladant-ho tot aquí) vaig organitzar un concurs en què convidava a escriure un microrelat o poema que havia d'incloure les dues paraules que proposava. Van ser sis les propostes fetes i entre tots els participants vaig sortejar un exemplar de la revista amb el mateix nom del concurs, Lletres i Fils. La idea inicial era publicar una revista cada any però per diversos motius el projecte no tindrà continuïtat.
De totes maneres
Lletres i Fils no mor del tot i passa a ser, a partir de
gener, una proposta mensual d'escriptura, oberta a tothom qui hi
vulgui participar. El dia 2 de cada mes proposaré escriure a partir de paraules, frases,
imatges... (cada mes una forma d'inspiració diferent). Es podrà crear un relat, poema, haiku, tanka, diàleg...
sense límit d'extensió (excepte haikus, tankes o altres gèneres
literaris que tenen una mètrica concreta). Cadascú pot triar què vol escriure.
La proposta doncs, com he esmentat, sortirà publicada el dia 2 de cada mes aquí al blog, amb descans els mesos de juliol i agost. I malgrat que no hi haurà revista anual és possible que, de forma puntual, faci alguna creació artesana i organitzi algun sorteig.
Aprofito per
desitjar-vos unes Bones Festes, malgrat les circumstàncies actuals, els meus millors desitjos en aquests dies.
![]() | |||||||||
L'apicultor d'Alep - Chirsty Lefteri - Traducció de Judith Raigal Aran | |
El cant dels ocells no canvia mai. Sempre que el soroll de les bombes se silenciava, els ocells sortien a cantar. Es posaven als esquelets dels arbres i als cràters i als cables i als murs ensorrats i cantaven. Volaven ben amunt, cap al cel incòlume. I cantaven.
Hi havia persones mirant-nos darrere de les finestres, persones que sortien de casa seva, persones dretes al costat dels carrers amb els ulls ben oberts i plens de sorpresa, com si estiguessin presenciant l'arribada d'un circ ambulant al poble. Més tard vaig adonar-me que la mirada que primer m'havia semblat de sorpresa era una mirada de por i em vaig posar a la seva pell: em vaig imaginar com seria veure centenars de persones maltractades per la guerra dirigint-se cap a un futur desconegut.
A mi les seves cues no m'agraden, ni que ho tinguin tot ordenat, ni els jardinets pulcres, ni els petits porxos impol·luts ni les seves finestres mirador que de nit brillen amb el parpelleig dels televisors. Tot això em recorda que aquestes persones no han vist mai la guerra. Em recorda que a casa nostra no hi ha ningú veient la tele a la sala d'estar, que no hi ha ningú assegut al porxo i em recorda que ho han destruït tot.
És hora d'anar cap endins, recórrer la selva de pensaments caòtics i confusos que dominen el meu bosc interior, cavar fins al fons i atrevir-se a obrir cada un dels racons del palau de marees on naufrago cada dia; llençar eines inservibles, desfer-se de vells hàbits i tornar a encendre el llum del bosc interior, aquest espai ple de somnis que clamen sortir de les profunditats.
Proposta per al repte ‘Escribir jugando’, del blog de Lídia Castro Navàs: escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. Com a repte opcional, que a la història hi aparegui un Palau de les Marees.
https://lidiacastronavas.wordpress.com/2020/12/01/escribir-jugando-diciembre-3/
Hi ha dies que el cel ens regala uns colors ben bonics quan surt o es pon el sol, i és màgic contemplar una posta o una albada i també, de tant en tant, agafar la càmera i retratar aquests moments.
En primer lloc imatges de la posta de sol d'ahir a la tarda, fetes des de casa. Sense filtres.
I a continuació unes fotos de l'albada d'aquest matí. També sense filtres, perquè hi ha imatges que no en necessiten.
Les primeres llums del dia il·luminant Montserrat |