Camins de vida

. Traducció de Mireia Alegre Clanxet i Imma Estany i Morros Havia obert la porta, havia sortit a fora i havia anat a estimar allà on no havia d’haver anat, i ara havia de patir-ne les conseqüències. El món era un lloc d’equilibri i justícia natural; sempre s’havia de pagar un preu, i ja era massa tard per tancar la porta. No sempre podem triar on, com i qui, i l’amor ens dóna la força per suportar el que mai no hauríem imaginat que seríem capaços d’aguantar. La vida t’ensenyarà a no fer suposicions ingènues. L’única cosa en què es pot comptar és que en el fons no es pot comptar amb ningú. Estar espantat s’assembla massa a ser vulnerable, i feia anys que havia decidit que era millor encarar-se directament amb els problemes que no tenir-los darrera atansant-se sense fer soroll.  

Sant Vicenç de Castellet, tardor 2018 Esgrogueïdes fulles cobreixen l’herba. De coloraines es vesteix el paisatge que amb ulls d’enyor contemplo.   Tanka publicada al número 439 de la revista El Brogit, de Castellbell i el Vilar, dins la secció ‘Fotografia i Tanka’.

. La partida avança, lentament i animada. Les seves ments estudien quina fitxa moure. Els escacs és un dels jocs que els fa reflexionar i concentrar-se, cosa que els atrau. –M’agrada assaborir cada instant sense que la tecnologia ens distregui. Sense selfies, sense la necessitat de compartir-ho tot mentre el present se’ns escapa. –Mirar-nos als ulls, conversar, entendre els nostres silencis… –es diuen en una de les pauses. Desconnectats de la xarxa, connectats i units a la seva xarxa de sentiments i emocions, la partida avança, lentament i animada. Proposta per al repte ‘Escribir jugando’ , del blog de Lídia Castro Navas : escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. https://lidiacastronavas.wordpress.com/2019/01/01/escribir-jugando-enero/ Publicat també a Palabra Fugaz , amb la paraula obligada ‘escacs’. https://palabrafugazblog.wordpress.com/2019/01/29/desconnectats/  

. Des del 30 de desembre del 2018 fins el passat 19 de gener ha tingut lloc a Twitter la iniciativa #daualBrossa, organitzada per la Fundació Joan Brossa. Cada dia han penjat una fotografia amb la cara de dos daus amb dues imatges per inspirar-se i escriure un micropoema, una frase molt breu. https://laberintsbrossians.com/2018/12/04/dues-cares-del-dau-un-mon-poetic/ Per mi ha estat una experiència entretinguda, divertida i que m’ha servit per incentivar la creativitat i escriure cada dia. Comparteixo doncs els meus microtexts sorgits a partir d’aquesta proposta. Dia 1: Globus + Barret Un globus a punt de volar. Un barret a punt d’aterrar. Dia 2: Llapis + Bicicleta El llapis dibuixa camins. Les rodes de la bicicleta els esborren. Dia 3: Pilota + Llavis Pilota a l’olla: Llavis que la tasten. Dia 4: Carta + Plàtan Entre les línies de la pell de plàtan hi escric les paraules que no goso posar dins del sobre. Dia 5: Cotxe + Gat Un gat sobre el capó d’un cotxe. B

El calaix dels vols perduts - Jesús M. Tibau   Els seus ulls, d’un color indesxifrable, m’amaraven d’equilibri, una sensació estranya per al xiquet indecís i tímid que era llavors, que encara soc i que, em temo, sempre seré. Voldria gaudir dels avantatges de la invisibilitat, perquè fins ara només en pateix inconvenients. La seva invisibilitat no és qüestió d’un experiment cientific carregat de glamur i misteri que el converteixi en un súper heroi, sinó de la impotència. És qüestió d’actitud, ho sap, però desistí fa temps de barallar-se amb la seva manera de ser, o de no ser, vet aqui el dilema. Les multituds l’angoixen. I les trobades cara a cara, quan l’interlocutor pot apreciar com s’humitegen els porus de la pell, l’intimiden. Només es mou en certa comoditat quan disposa de l’espai de maniobra exacte, ni poc, ni massa; un marge estret que encara no sap definir clarament. Caure en l’espiral d’indecisions petites és una forma covarda d’obviar indecisions més grans.