dijous, de gener 31, 2019

L'últim adéu - Kate Morton

Traducció de Mireia Alegre Clanxet i Imma Estany i Morros

Havia obert la porta, havia sortit a fora i havia anat a estimar allà on no havia d’haver anat, i ara havia de patir-ne les conseqüències. El món era un lloc d’equilibri i justícia natural; sempre s’havia de pagar un preu, i ja era massa tard per tancar la porta.


No sempre podem triar on, com i qui, i l’amor ens dóna la força per suportar el que mai no hauríem imaginat que seríem capaços d’aguantar.


La vida t’ensenyarà a no fer suposicions ingènues. L’única cosa en què es pot comptar és que en el fons no es pot comptar amb ningú.


Estar espantat s’assembla massa a ser vulnerable, i feia anys que havia decidit que era millor encarar-se directament amb els problemes que no tenir-los darrera atansant-se sense fer soroll.

 

dimecres, de gener 30, 2019

El Brogit - Número 439

Sant Vicenç de Castellet, tardor 2018

Esgrogueïdes
fulles cobreixen l’herba.
De coloraines
es vesteix el paisatge
que amb ulls d’enyor contemplo.

 

Tanka publicada al número 439 de la revista El Brogit, de Castellbell i el Vilar, dins la secció ‘Fotografia i Tanka’.

dimarts, de gener 22, 2019

Dau al Brossa

 

Des del 30 de desembre del 2018 fins el passat 19 de gener ha tingut lloc a Twitter la iniciativa #daualBrossa, organitzada per la Fundació Joan Brossa. Cada dia han penjat una fotografia amb la cara de dos daus amb dues imatges per inspirar-se i escriure un micropoema, una frase molt breu.
https://laberintsbrossians.com/2018/12/04/dues-cares-del-dau-un-mon-poetic/

Per mi ha estat una experiència entretinguda, divertida i que m’ha servit per incentivar la creativitat i escriure cada dia. Comparteixo doncs els meus microtexts sorgits a partir d’aquesta proposta.

Dia 1: Globus + Barret
Un globus a punt de volar.
Un barret a punt d’aterrar.

Dia 2: Llapis + Bicicleta
El llapis dibuixa camins.
Les rodes de la bicicleta els esborren.

Dia 3: Pilota + Llavis
Pilota a l’olla:
Llavis que la tasten.

Dia 4: Carta + Plàtan
Entre les línies
de la pell de plàtan
hi escric les paraules
que no goso posar
dins del sobre.

Dia 5: Cotxe + Gat
Un gat sobre
el capó d’un cotxe.
Blanc i negre.

Dia 6: Llapis + Pluja
Sobtada inspiració:
llapis en mà,
pluja de mots.

Dia 7: Flor + Bicicleta
Peus a les rodes
i una flor a la mà.
Pedalejo somnis.

Dia 8: Nit + Carta
Nit sense estels,
lluna invisible.
Paraules adormides.

Dia 9: Telèfon + Rellotge
El cucut del rellotge
canta la melodia
que ha deixat de sonar
al telèfon.

Dia 10: Cafè + Ulleres
Cafè fumejant
ulleres entelades.

Dia 11: Llapis + Llavis
Amb el llapis escric
i amb els llavis somric.

Dia 12: Globus + Nit
Els estels somriuen
al costat de la lluna.
Un globus espera
la sortida del sol
per volar cel amunt.

Dia 13: Cor + Plàtan
Al cor de la ciutat
hi trobareu la fruiteria
amb els millors plàtans
del mercat.

Dia 14: Bicicleta + Dinar
Com més pedalis
més gana agafaràs.

Dia 15: Pluja + Telèfon
Sempre que em truques
plego el paraigua:
m’agrada mullar-me
amb la teva pluja de versos.

Dia 16: Telèfon + Escala
Telèfon a la butxaca,
peus segurs sobre els graons.

Dia 17: Barret + Ulleres
Al final del dia
compta les monedes
de dins del barret.
Hi ha dies que,
a més d’un entrepà,
pot comprar-se
unes ulleres de xocolata.

Dia 18: Pluja + Felicitat
Pluja de daus
són font d’inspiració.
Pluja de felicitat
per al dia a dia.

Dia 19: Maleta + Cafè
Sucre i cafè
a la maleta:
Dolç viatge!

Dia 20: Menjar + Cor
Quan es cuina amb amor
el menjar és més saborós.

Dia 21: Escala + Nit
Cada nit pujo
per l’escala
dels somnis.

 

dimarts, de gener 15, 2019

El calaix dels vols perduts - Jesús M. Tibau

El calaix dels vols perduts - Jesús M. Tibau
 

Els seus ulls, d’un color indesxifrable, m’amaraven d’equilibri, una sensació estranya per al xiquet indecís i tímid que era llavors, que encara soc i que, em temo, sempre seré.


Voldria gaudir dels avantatges de la invisibilitat, perquè fins ara només en pateix inconvenients. La seva invisibilitat no és qüestió d’un experiment cientific carregat de glamur i misteri que el converteixi en un súper heroi, sinó de la impotència. És qüestió d’actitud, ho sap, però desistí fa temps de barallar-se amb la seva manera de ser, o de no ser, vet aqui el dilema.


Les multituds l’angoixen. I les trobades cara a cara, quan l’interlocutor pot apreciar com s’humitegen els porus de la pell, l’intimiden. Només es mou en certa comoditat quan disposa de l’espai de maniobra exacte, ni poc, ni massa; un marge estret que encara no sap definir clarament.


Caure en l’espiral d’indecisions petites és una forma covarda d’obviar indecisions més grans.


Sembla estrany com creixen les cases quan t’hi trobes sol; es fan amples, i altes, i fredes, i els passos hi ressonen, i els silencis se’t claven, i t’encongeixes perillosament.


Quan els cordills del record cauen a terra, s’emboliquen sols, uns amb els altres, misteriosament, com les serps al cistell d’un flautista; si estires d’un fil no saps quants nusos trobaràs.