Paraules que ajuden | Lletres i fils

.

Els llibres sempre han estat per a ell més que una passió, doncs gràcies a la lectura va trobar una forma de fer més suportable el món hostil en què estava immers. Va ser aquella època en què va estar malvivint en una barraca enmig d'uns horts, sense aigua calenta ni llum. Durant el dia anava a la biblioteca i llegia. Fins que unes pluges torrencials el van deixar sense sostre i va acabar al carrer, suportant les inclemències del temps, robatoris, desesperança...

Trobar aquella associació on podia dutxar-se, menjar i dormir va ser la seva salvació. Des d'allà van buscar-li feina i un pis, petit i acollidor, al costat d'una escola, la qual li va fer entrega d'un pupitre i una cadira que té a la seva habitació i on cada dia s'asseu per llegir i ara també per escriure. S'ha animat a narrar la seva pròpia història, a explicar les seves vivències. Vol que el seu testimoni serveixi d'ajuda i trencar estereotips sobre les persones que viuen al carrer.


La meva segona proposta per al Lletres i fils de novembre. És un text que havia escrit fa temps i que he modificat una mica per ajustar-lo a la proposta.

 

Comentaris

  1. Trobar una mà que t'aculli i et doni la seva ajuda, per petita que sigui, sempre es la força que et fa donar un pas endavant per sortint-se'n.
    Bon cap de setmana, Núria !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com bé dius amb una ajuda, per petita que sigui, et dona força i et fa creure que és possible, encara que no és gens fàcil quan es pateixen segons quines situacions.
      Bon cap de setmana per tu també, Artur!

      Elimina
  2. Les persones que viuen al carrer, cada vegada tenen més difícil sortir-se'n. Aquest testimoni deu ser l'excepció que confirma la regla.
    Un text esperançador amb final feliç.

    Aferradetes, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert això que dius, a més cada cop són més les persones que viuen al carrer i no és gens fàcil per les associacions que treballen per combatre el sensellarisme, que per sort fan una molt bona tasca, tot i que cada vegada els sigui més difícil arribar a tanta gent...
      Enmig de tanta tristesa he volgut escriure un text que aporti una mica de llum.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  3. Un relat molt trist i esperançador a la vegada. Però m'ha agradat, em sembla un bon relat que planteja moltes coses en tan poques paraules.

    Una abraçada, Núria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. És un relat que es podria estendre molt més i en podria sortir un llibre i tot, però amb poques paraules també es pot explicar i donar a conèixer aquestes situacions.

      Una abraçada!

      Elimina
    2. Doncs trobo que és una història molt bonica, perquè encara que et sembli que el món s'ha ensorrat sota els peus, sempre hi ha alguna ànima caritativa que t'ajuda a sortir del terra fangós....
      Petonets, Núria.

      Elimina
    3. Gràcies, Roser. Quan s'està en una situació desesperant sempre és bo trobar qui t'ajudi i et doni força. M'alegro que t'hagi agradat.
      Petonets.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada