Em parlen de llibertat | Lletres i fils

-



Em parlen de llibertat
les teves ales esteses.
M'ensenyen
que també puc volar.
Però jo soc l'altra,
aquella que passeja
per les aigües encalmades,
a vegades remogudes,
del seu llac interior.
Solitària i atenta,
contemplo com els altres
alcen el vol.
No em sento preparada,
encara, per obrir les meves ales,
tot i que cada cop 
hi soc més a prop.
I a poc a poc vaig fent camí
confiant que hi ha un lloc
per a mi a l'exterior del llac.
La meva participació al Lletres i fils del mes de setembre: https://nurialaroca.blogspot.com/2021/09/lletre-i-fils-setembre-2021.html

Comentaris

  1. Carme Rosanas8 de setembre del 2021, a les 12:45

    Molt bonic, Núria! Cadascú ha de trobar el seu moment.

    Jo ja tinc un conte escrit (m'ha sortit llarg, per cert) que curiosament també va d'aquest tema sobre la llibertat, la curiositat i en certa manera, també dels moments de cadascú. A veure si li puc fer una repassada, que sempre se'm escapen moltes errades, i el puc publicar aquesta tarda mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim8 de setembre del 2021, a les 15:10

      Moltes gràcies, Carme! I tant, cadascú troba el seu moment.
      I amb ganes de llegir el teu conte, sembla que ens hem posat d'acord amb el tema, hehe. La imatge ens ha fet pensar en llibertat.
      Publica'l quan tu puguis, amb total llibertat ;)

      Elimina
  2. artur8 de setembre del 2021, a les 13:08

    Cada un troba el seu moment per aixecar el vol i descobrir novetats.
    Ben trobat !.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim8 de setembre del 2021, a les 15:12

      Així és, no s'ha de voler córrer per "empaitar" algú altre ni voler ser més que ningú.
      Gràcies, Artur!

      Elimina
  3. M. Roser8 de setembre del 2021, a les 20:54

    Molt bonica , la foto i la narració. Aprofito per felicitar-te que avui és el teu Sant, oi?
    Espero que hagis tingut un dia ben feliç.!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim8 de setembre del 2021, a les 21:16

      Gràcies Roser, vaig poder fer la foto quan obria les ales.
      I sí, avui és el meu sant, moltes gràcies per felicitar-me! Ha estat un dia bonic, sí.
      Petonets, bon vespre

      Elimina
  4. sa lluna9 de setembre del 2021, a les 22:10

    Cadascú és un món, no cal anar de pressa, tothom té el seu ritme.

    I el meu es veu que s'ha alentit... encara que tard, felicitats!

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim10 de setembre del 2021, a les 20:19

      Exacte, no s'ha de forçar ni córrer, quan arriba el moment ja se sap, es nota, ha de sortir de dins.

      I gràcies bonica, diuen que tots els sants tenen vuitada, hehe, així que no vas pas tard.

      Aferradetes nina

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada