Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2020

Els desorientats - Amin Maalouf

Imatge
. Els desorientats - Amin Maalouf - Traducció d'Anna Casassas   En una societat com la nostra, la vergonya és un instrument de la tirania. Si els homes i les dones poguessin parlar obertament de les seves relacions, dels seus sentiments, del seu cos, tota la humanitat estaria més satisfeta, seria més creadora. Cada cop hi ha més gent que substitueix la moral per la religió. Et parlen de lícit i d’il·lícit, de pur i d’impur, i amb citacions que ho demostren. Jo trobaria millor que primer es preocupessin de què és honest i de què és decent. Com que tenen una religió, es pensen que no cal que tinguin cap moral. Un minoritari prefereix callar la seva diferència més que no pas exhibir-la o fer-ne una bandera. Només es mostra al descobert quan el posen entre l’espasa i la paret, cosa que, d’altra banda, sempre acaba passant. Cadascú ha de poder decidir si té ganes de dir qui és o no, i davant de qui, i amb quines paraules. Els que volen fer-te fer declaracions intempes

Voluntariat | Escribir jugando

Imatge
. Decorar les parets de l’escola amb dibuixos i paisatges, divertir-se amb jocs al pati, crear manualitats i l’ensenyament d’idiomes han estat les activitats principals del programa de voluntariat en què ha participat. La familiaritat amb què l’han acollit, en una zona amb escassos recursos econòmics, és el que s’emporta d’aquesta valuosa experiència, així com la il·lusió de tots els nens amb cada una de les propostes, especialment amb l’aprenentatge d’una llengua; dins de l’aula, l’alegria i felicitat es veien reflectides en els seus ulls. Proposta per al repte ‘Escribir jugando’ , del blog de Lídia Castro Navas : escriure un microrelat o poema (màxim 100 paraules) a partir de la imatge de la carta i el dau. https://lidiacastronavas.wordpress.com/2020/04/01/escribir-jugando-abril-2/

Mil sols esplèndids - Khaled Hosseini

Imatge
. Mil sols esplèndids - Khaled Hosseini - Traducció de Beatriu Cajal En aquell moment la Mariam no ho va entendre. No sabia què volia dir la paraula harami (bastard/a). Tampoc no era prou gran per entendre la injustícia, per veure que són els creadors dels harami els que són culpables i no els mateixos harami, que només són culpables d’haver nascut. Recordava que la Nana havia dit una vegada que cada floc de neu era un sospir emès per una dona ofesa en algun racó de món. Que tots els sospirs anaven cel amunt, eren recollits als núvols i llavors es dividien en peces minúscules que queien silenciosament sobre la gent. « Com a recordatori de com pateixen les dones com nosaltres » , havia dit, « com suportem en silenci tot el que ens cau al damunt ». No era fàcil, tolerar que li parlés d’aquella manera, tolerar els seus menyspreus, com la ridiculitzava, els insults, i com li passava pel costat, com si fos només un gat. Però després de quatre anys de matrimoni, la Mariam veia cl

Sisè fil | Lletres i fils

Imatge
  . Escriure un microrelat o poema, entre 50 i 150 paraules, que contingui les paraules que s’indiquen a la imatge. PROPOSTES REBUDES: · Artur · Carme Rosanas · Laura T. Marcel   La cabana de l’avi Pere “Quina cabana tan bonica”- pensava en Pere. Era feta de pedra seca . Ell vivia amb la família, però cada estiu anava a passar-hi uns dies. -Avi vull venir… Però era tan xic, el Perico! Esperarien que fos una mica més “escaradet”. L’avi li explicava com era i el nen l’anava dibuixant en una làmina, poc a poquet… Un dia mentre estaven ben arraulits al llit de fusta vella i reciclada, sentiren uns sorollets, així com “xiribit, xiribit… Van mirar arreu i van veure en un racó del sostre, un niu d’ocellets que frisaven per esmorzar… Sempre que calia arreglar algun estrall, miraven de no tapar el forat dels moixonets. Quan el nen ja havia acabat el dibuix… Oh  sorpresa! Era igual que la cabana de veritat, fins i tot amb el niu d’ocellets, que encara que l’avi no li hagués expli