Dia 25 - Repte 25 dies d'escriptura

Arribem al final d'aquest repte de 25 dies d'escriptura en què hem iniciat aquest 2025. Primer de tot vull donar les gràcies a Carme Rosanas i Sa lluna per haver-me acompanyat en el repte, també a qui m'ha llegit i comentat. Hi ha hagut propostes molt variades, segurament algunes us deuen haver motivat més que no pas d'altres, n'hi ha que han costat més, però en general espero que ho hagueu passat bé escrivint i creant, i que el repte hagi servit per buscar cada dia una estona per a l'escriptura.

Ara sí, passem a la darrera proposta. Vam començar el repte escrivint sobre els motius que ens mouen a escriure, i si ens agrada l'escriptura és perquè també ens agrada llegir. Així que en aquest últim dia faig dues preguntes: Quin és l'últim llibre que has llegit? Quin llibre estàs llegint ara? 

Es pot explicar una mica l'argument dels llibres, compartir-ne algun fragment si es vol, si ens ha agradat, o si ens està agradant en el cas de la lectura actual.

Pel que fa a l'últim llibre que he llegit es titula "El bosque" d'Anne Sverdrup-Thygeson, traduït del noruec al castellà per Ana Flecha Marco, publicat per Barlin Libros. L'autora del llibre és una biòloga nascuda a Nourega i imparteix classes sobre Ciències Ambientals i de la Vida a la Universitat d'Oslo. Ha publicat diferents treballs relacionats amb la natura i la biodiversitat i ha estat guardonada amb diferents premis per la seva tasca de difusió i divulgació del coneixement científic de la natura. 

Sinopsi: En el llibre El bosque, l'autora ens endinsa en el més profund d'aquests ecosistemes, i ens retorna la saba i bellesa que brota dels seus arbres i, sobretot, l'impacte que la seva salut -o la manca d'ella- tenen a les nostres vides. Els boscos netegen l'aigua que bevem i ens protegeixen de les forces de la natura. Són testimonis del món i del temps, així com lloc per a centenars d'espècies vegetals i animals. Des de fa molt de temps, han servit com a font de recursos aparentment inesgotables per als éssers humans. La desforestació i els desastres que en deriven han posat en perill, de manera implacable, el manteniment i la supervivència de centenars de formes de vida. Entre elles, la nostra.

En aquest llibre l'autora ens convida a apreciar aquest vincle que ens uneix als boscos, i a reflexionar sobre noves formes sostenibles de relacionar-nos-hi. Encara que amb la vida accelerada que ens afecta això sembli llunyà, es tracta d'un assumpte de vital importància, la cura del nostre entorn és un acte de cura cap a nosaltres mateixos i cap a les futures generacions.

M'ha agradat llegir aquest llibre perquè he après aspectes del bosc que desconeixia. Molts capítols porten per títol el nom d'una espècie d'arbre on s'aprofundeix en el seu coneixement. Hi ha capítols sobre el bedoll, l'àlber, el pi, el roure, el freixe, el til·ler... també altres capítols sobre els fongs, espècies amenaçades, sobre la vida després de la mort d'un arbre, etc. En resum, un llibre interessant i necessari si es vol saber més sobre els boscos.

Cuando hablamos de árboles, no hay que romantizar el pasado ni rechazar la ciencia, pero creo que es útil que reflexionemos sobre la hipótesis de que hemos perdido algo significativo en algún momento del camino. El asombro, la reverencia, la comprensión de la esencia de la naturaleza, el respeto por otras criaturas y un poco de humildad con respecto a nuestro lugar en la tierra, y saber que esa pérdida, ese cambio, ese "desencanto" es una parte del origen de la crisis de la naturaleza.

De la misma manera, parte de la solución a la crisis de la naturaleza también reside en una especie de "reencantamiento" con el entorno natural, donde tanto la fascinación como el respecto tengan su sitio. Porque, como ya sabemos, ni nosotros ni la naturaleza somos idílicos, pero estos contrastes son los que dan sentido a la vida.

Fragment de El bosque, Anne Sverdrup Thygeson

I aquesta setmana he començat a llegir el llibre "Bambi. Història d'una vida al bosc." de Felix Salten, amb traducció al català de Montserrat Camps Gaset, publicat per Adesiara Editorial.

Sinopsi: Tothom té al cap l'escena més lacrimògena del cinema infantil, la mort de la mare de Bambi. En realitat, la novel·la original, tracta de la vida d'un cabirol al bosc, i la pèrdua de la mare és un més dels perills que assetgen els animals. Bambi es fa gran i aprèn a conèixer els secrets de la natura, alhora que es formula les grans preguntes que ens fem tots sobre nosaltres mateixos, sobre la vida i la mort. Però, al bosc, no tot són flors i violes: l'amenaça de la figura humana, violenta, temuda i vista com a inevitable, hi és omnipresent. Bambi és, també, una punyent al·legoria sobre les forces del mal que planaven sobre els jueus i sobre Europa. Per això els nazis, que havien entès perfectament el paper que hi feien, la van prohibir.

Les poques pàgines del llibre que he llegit fins ara m'estan agradant i em fan venir ganes de seguir avançant en la seva lectura, hi ha fragments narrats de forma molt poètica. I el llibre comença així:

Arriba al món enmig de la floresta, en una d'aquelles cambres del bosc petites i amagades, que aparentment estan obertes per totes bandes, però que estan protegides també per totes bandes.

No hi havia gaire espai, tot just n'hi havia prou per a ell i la mare.

Inici de Bambi

I amb aquest inici de la lectura de Bambi dono per finalitzat el repte de 25 dies d'escriptura. Agraïda un cop més a qui hi ha participat i que l'escriptura segueixi, així serà perquè tenim moltes coses per expressar, comunicar i transmetre de la millor manera que sabem: amb les paraules que ens surten de dins.

· Les lectures de Carme Rosanas

· Les lectures de Sa lluna