Doncs avui toca un altre dia de creació lliure, com ja vam fer en dues propostes anteriors. Així que a escriure el que es vulgui. Si es vol combinar amb alguna proposta d'algun altre blog ja sabeu que es pot fer.
Per part meva, en aquesta proposta número 22 dels
25 dies d'escriptura aprofito per participar a
Relats Conjunts de gener.
 |
| François Boucherr, 1767, Le courrier secret |
MISSATGE SECRET
Asseguda a sota del
seu arbre preferit la Núria repassa una de les seves llibretes, el quadern on
apunta les sensacions i emocions del dia a dia, les alegries i decepcions, els
poemes i relats que li surten de dins. Avui ha estat rellegint el que ha escrit
des que ha començat l’any, i és que no se li va acudir una altra idea que crear
un repte d’escriptura de 25 dies seguits! Ja en fa 22 d’aquell primer text en
què va començar explicant les raons de per què escriu, després han seguit
haikus, una tanka, un tautograma i un acròstic, fins i tot ha fet llistes
d’arbres i ocells que tant li agraden; ha parlat de colors, ha donat vida a uns
paraigües inventant un diàleg entre ells, ha fet una llista d’agraïments, una
llista de cançons, s’ha assegut davant d’una llar de foc (de manera
imaginativa), ha parlat sobre quina estació de l’any li agrada més, i ha escrit
alguns poemes.
I avui, què toca
escriure? Una creació lliure. I com que no sabia cap on tirar, ha demanat ajuda
al seu arbre, ha acostat l’orella al seu tronc i ha esperat la resposta. Un cop
li ha arribat, ha començat a escriure sobre el paper.
–Però això no ho puc
pas publicar, oi? –ha demanat a l’arbre quan ha acabat.
I ell li ha tornat a
donar la resposta, que només ells dos coneixen. L’arbre és l’únic que coneix el
missatge secret que ha escrit la Núria.
–Si un secret es fa
públic, deixa de ser secret, oi? –ha dit la Núria a l’arbre picant-li l’ullet.
Així que el text es
queda guardat en el seu quadern. La Núria no publicarà pas les paraules que ha
escrit aquest cop, però rellegint alguns dels poemes del repte, s’hi pot trobar
alguna pista.
Haurem de buscar les pistes, doncs, si volem descobrir el missatge. ;-)
ResponEliminaFeia temps ara que no participaves en els Relats Conjunts, amb aquest 2x1 hi tornes per la porta gran. Bon relat!
Ja teniu feina a buscar pistes doncs, he he ;-)
EliminaSí que feia temps que no hi participava, vaig estar una temporada sense actualitzar el blog i ara que hi he tornat, a veure si torno també als Relats Conjunts. Així donem una mica més de vida a aquests espais.
Gràcies, Mc!
Un relat molt personal que m'agrada molt.
ResponElimina¡Sí que hem fet feina, fins i tot el teu arbre n'ha feta!. ;-)
Com bé has dit: "Si un secret es fa públic, deixa de ser secret, oi?", doncs sí!
Aquí et deixo el meu:
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2025/01/missatge-secret.html
Aferradetes, nina!!
Si mirem tota la feina feta, n'hi ha molta en tots aquests dies. Fins i tot l'arbre, els ocells... tothom hi ha participat d'una forma o altra ;-)
EliminaI doncs això: mantinguem els secrets com el que són, he he!
Gràcies, nina, vaig a llegir-te.
Aferradetes, preciosa!
Està molt bé, aquest relat real i personal. M'ha agradat.
ResponEliminaNo sé pas si descobriré el secret ni tant sols amb les pistes que ens has deixat.
Jo també he deixat el meu text lliure d'avui.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2025/01/dia-22-roques-illuminades.html
Una abraçada, Núria!
Moltes gràcies, Carme.
EliminaPotser hauria de donar més pistes... però és clar, com ja hem dit amb Sa lluna, després ja no seria un secret, he he.
Vaig a llegir-te també, una abraçada!
Quedarà el misteri per a resoldre !.... o potser un "colomet" ens ho dirà ? :)
ResponEliminaBen lligat amb les incoatives teves i del Relats conjunts !.
Salut !.
Potser sí que algun altre dia vindrà algun "colomet" o un altre "ocellet" a parlar-nos a cau d'orella i ens ho dirà, he he.
EliminaMoltes gràcies, Artur.
Salut per a tu també, una abraçada!