Dia 22 - Repte 25 dies d'escriptura | Relats conjunts
![]() |
| François Boucherr, 1767, Le courrier secret |
MISSATGE SECRET
Asseguda a sota del seu arbre preferit la Núria repassa una de les seves llibretes, el quadern on apunta les sensacions i emocions del dia a dia, les alegries i decepcions, els poemes i relats que li surten de dins. Avui ha estat rellegint el que ha escrit des que ha començat l’any, i és que no se li va acudir una altra idea que crear un repte d’escriptura de 25 dies seguits! Ja en fa 22 d’aquell primer text en què va començar explicant les raons de per què escriu, després han seguit haikus, una tanka, un tautograma i un acròstic, fins i tot ha fet llistes d’arbres i ocells que tant li agraden; ha parlat de colors, ha donat vida a uns paraigües inventant un diàleg entre ells, ha fet una llista d’agraïments, una llista de cançons, s’ha assegut davant d’una llar de foc (de manera imaginativa), ha parlat sobre quina estació de l’any li agrada més, i ha escrit alguns poemes.
PROPOSTES REBUDES:
· Carme Rosanas: Roques il·luminades


Haurem de buscar les pistes, doncs, si volem descobrir el missatge. ;-)
ResponEliminaFeia temps ara que no participaves en els Relats Conjunts, amb aquest 2x1 hi tornes per la porta gran. Bon relat!
Ja teniu feina a buscar pistes doncs, he he ;-)
EliminaSí que feia temps que no hi participava, vaig estar una temporada sense actualitzar el blog i ara que hi he tornat, a veure si torno també als Relats Conjunts. Així donem una mica més de vida a aquests espais.
Gràcies, Mc!
Un relat molt personal que m'agrada molt.
ResponElimina¡Sí que hem fet feina, fins i tot el teu arbre n'ha feta!. ;-)
Com bé has dit: "Si un secret es fa públic, deixa de ser secret, oi?", doncs sí!
Aquí et deixo el meu:
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2025/01/missatge-secret.html
Aferradetes, nina!!
Si mirem tota la feina feta, n'hi ha molta en tots aquests dies. Fins i tot l'arbre, els ocells... tothom hi ha participat d'una forma o altra ;-)
EliminaI doncs això: mantinguem els secrets com el que són, he he!
Gràcies, nina, vaig a llegir-te.
Aferradetes, preciosa!
Està molt bé, aquest relat real i personal. M'ha agradat.
ResponEliminaNo sé pas si descobriré el secret ni tant sols amb les pistes que ens has deixat.
Jo també he deixat el meu text lliure d'avui.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2025/01/dia-22-roques-illuminades.html
Una abraçada, Núria!
Moltes gràcies, Carme.
EliminaPotser hauria de donar més pistes... però és clar, com ja hem dit amb Sa lluna, després ja no seria un secret, he he.
Vaig a llegir-te també, una abraçada!
Quedarà el misteri per a resoldre !.... o potser un "colomet" ens ho dirà ? :)
ResponEliminaBen lligat amb les incoatives teves i del Relats conjunts !.
Salut !.
Potser sí que algun altre dia vindrà algun "colomet" o un altre "ocellet" a parlar-nos a cau d'orella i ens ho dirà, he he.
EliminaMoltes gràcies, Artur.
Salut per a tu també, una abraçada!