Davant d'una pèrdua tens dues opcions: pots deixar-te arrossegar pel dolor del que vas perdre i que no tornarà mai... o et pots concentrar en allò que vas viure i que encara et continua omplint per dins. Saps? Crec que ets com aquesta buguenvíl·lia. Delicada i plena de color, però aferrada a la vida fins i tot quan el terreny no ho posa fàcil.
La sàlvia guarda fulgor a les seves fulles. El seu color, entre el verd platejat i el gris tempesta, acarona la llum amb una saviesa vegetal. És la planta que acompanya els qui han decidit travessar el bosc sense mirar enrere, i han entès que guarir-se no és oblidar, sinó integrar.
Quan apareix una herba invasora en un jardí, sembla que ho devori tot, que ho ofegui tot sense remei. En realitat, les altres plantes esperen. Es repleguen, aguanten, s'amaguen sota l'ombra. I quan per fi la mala herba desapareix, ressorgeixen amb més força. Ho omplen tot una altra vegada, desplegant la vida pertot arreu.