La penúltima proposta dels 25 dies d'escriptura la farem a partir de la següent frase: "Recordo que...". Es tracta de pensar en algun record i explicar-lo, descriure aquest moment, aquesta vivència. Pot ser un record de fa dos dies, tres mesos o 5 anys, tant és. Si es prefereix també es pot fer una llista d'alguns records, els que vagin venint a la memòria, i escriure breument sobre cada un d'ells.
Fent aquest exercici de forma regular ens adonarem que cada cop van sortint més records, i uns es van lligant amb els altres.
Aquesta proposta és extreta de tallers fets amb Lidia Luna, de Narrativas y otras lunas.
Recordo que el passat diumenge al migdia vaig arribar-me fins a la vora del riu, a pocs minuts de casa, com acostumo a fer molts dies. M’agrada anar-hi, passejar tranquil·lament, seure al banc de fusta i observar quins ocells hi ha al riu. Alguns dies no se n’acosta cap, d’altres sí que n’hi ha. Aquest passat diumenge, d’un tros lluny ja vaig albirar-ne uns quants. Quan vaig ser allà davant, vaig poder apreciar una bona colla de corbs marins, dos martinets blancs i un bernat pescaire, habituals de la zona, però tants no els havia vist cap dia. Estaven tots bastant junts, a sobre de la resclosa. Em vaig quedar una estona allà, contemplant-los i fent-los algunes fotos: els corbs anaven obrint i batent les ales, els martinets i el bernat estaven més quiets. De dins l’aigua també sortien més corbs marins: s’enfonsaven, sortien a la superfície i es tornaven a capbussar.
 |
| Un martinet blanc, tres corbs marins i un bernat pescaire |
 |
| Un altre martinet blanc, més apartat i tot sol, en una altra part del riu |
 |
| El bernat pescaire no va voler mirar a càmera :D |
 |
| Tres corbs marins |
I aquestes moments de ser allà i sentir el so de l'aigua del riu, observar els ocells i el paisatge, són records que omplen i asserenen l'ànima.
PROPOSTES REBUDES
· Carme Rosanas: Recordo que...
· Sa lluna: Recordo que...
Uns records preciosos d'uns moments màgics i no tan sols guardats a la teva memòria, sinó també en aquestes fotos tan boniques. Sembla que ja et coneixen i tots posen per a tu. ;-)
ResponEliminaEt deixo el meu aquí:
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2025/01/recordo-que.html
Gràcies!
Aferradetes, preciosa.
És bonic tenir aquests moments en fotos també, i més amb aquests protagonistes que trobo tan sovint.
EliminaCrec que el bernat no va voler mirar a càmera perquè ja deu pensar que el tinc massa retratat 😅
Vaig a llegir els teus records, nina.
Aferradetes.
Aquests dies del cap de setmana, no tenia l'ordinador i aleshores surto coam a nònim i el teu blog no em deixa comentar com anònim. Per això, tot i que passava perls teus camins de vida, no podia deixar senyals.
ResponEliminaMolt boniques les fotos dels ocells i un record nolt agradable i plàcis d'una bona estona contemplant natura. Les millros estones.
Abraçades, Núria.
Em vaig imaginar que no podies comentar pel tema de l'anonimat, però encara que no podies deixar senyals intuïa les teves passes pels meus camins de vida.
EliminaI sí, aquestes estones a la natura són les millors. Si a més hi sumem que s'hi afegeixen alguns protagonistes com aquests ocells, encara es gaudeix més.
Abraçades, Carme.