dimecres, d’octubre 28, 2026

Dimecres de haikus | Octubre

Tana (2008-2023)

Poruga i tímida
el seu amor va omplir
els nostres cors.
(7/10/26)


Olivarda (Dittrichia viscosa)

Duen tardor
l'intens groc dels seus pètals.
Vistosa s'alça.
(14/10/26)


Blanquetes de la col (Pieris rapae), damunt flors d'olivarda.

Dues blanquetes
damunt pètals de sol,
flors compartides.
(21/10/26)


Tortuges a l'aiguamoll de la Bòbila - Santpedor

Closques al sol
a la vora de l'aigua.
La vida lenta.
(28/10/26)


Haikus d'octubre del repte #dimecresdehaikus.

dimecres, d’octubre 14, 2026

Exposició de haikus a la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet


Durant aquest mes d'octubre es pot visitar, a la Biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet, l'exposició de haikus que hem creat el col·lectiu Tastet de haikus. 
El passat mes de maig ja vam exposar a la Biblioteca Josep Miracle de Collserola, i tornem a repetir amb les mateixes obres: cada membre exposa cinc haikus inspirats per cinc fotografies. A més comptem amb la incorporació d'una persona al grup: la Gemma Garrigosa, que hi ha afegit els versos sorgits de la seva ploma.

Les obres exposades al vestíbul de la Biblioteca

A través de les nostres obres us convidem a fer una pausa, passejar entre fotografies i haikus i recordar que la natura és una de les millors fonts d'inspiració per aprendre a aturar-se i mirar amb atenció plena.

Esteu convidats a visitar l'exposició fins el 31 d'octubre en l'horari habitual de la biblioteca. També podeu escriure algun haiku, pensament o deixar un comentari en el llibret que hi trobareu. 

diumenge, d’octubre 04, 2026

La màquina dels secrets | Lletres i fils

Mural al carrer de la Mel de Manresa

Tac. Tac. Tac. (...) Silenci. La màquina calla i reposa, com els dits de la nena, que escriu sense saber que cada paraula obre una esquerda, i cada frase que va trenant, desenreda un secret.
–Hi ha històries que sempre es porten dins –confessa l’avi amb la veu trencada.
La nena continua. “Una tarda d’octubre, va escriure una carta...”
–Si continues, descobriràs una veritat dolorosa –xiuxiueja l’avi.
La nena dubta, té el dit damunt la tecla, sense pressionar-la encara. Espera. Podria anar més enllà, teclejar una part del passat, reescriure’l d’una altra manera. Prem les tecles altre cop:
“Els sentiments, quan es queden dins, sempre deixen un lloc que pesa”.
Silenci. 
L’avi sospira, visiblement cansat.
La màquina calla, però a dins, ben endins, alguna història encara s’escriu.

* * *
La meva aportació a Lletres i fils de la tardor.