Dia 11 - Repte 25 dies d'escriptura

Arribem a l'onzè dia del repte 25 dies d'escriptura, i avui la proposta la farem amb tots els sentits. 

Es tracta de posar atenció, al llarg del dia, en allò que veiem, algun so que escoltem, algun aliment o beguda que assaborim, alguna olor que ens arribi i alguna cosa que toquem. Així que, senzillament, escriurem cinc moments del dia, un per a cada sentit. Si es vol ampliar i descriure més alguns dels sentits, podem utilitzar algunes de les següents frases:

-L'olor de... em recorda a...

-El gust de... s'assembla a...

-El so de... em transporta a...

Aquest exercici es pot fer durant uns dies seguits, i al final de cada dia anotar cinc moments amb els cinc sentits. D'aquesta forma parem atenció a allò que ens envolta, no només amb la vista, sinó també amb l'oïda, el tacte, el gust i l'olfacte.

Com que no hi ha una manera única de fer la proposta, si no es vol seguir l'enunciat al peu de la lletra, també es pot escriure un text, en poesia o en prosa, en què tots els sentits hi siguin present. 

A continuació el més destacat del dia d'avui amb tots els sentits:

Sempre m'agrada rentar-me la cara amb aigua freda, encara que sigui hivern, encara que faci fred. Notar la fredor a la pell ajuda a despertar-me, i això és el que faig cada matí quan em llevo. Primer aigua freda, després, m'hi poso un tònic d'aigua de roses amb aquella olor tan suau.

Avui per esmorzar he menjat un entrepà dels que habitualment vaig a buscar a la pastisseria, fet amb un pa de llavors cruixent, amb tonyina, olives i ou dur. Aquesta setmana, després de festes, la pastisseria ha estat tancada, així que l'entrepà l'he trobat més bo.

Pel que fa a les olors, a part de l'aigua de roses, em quedo amb la menta i la lavanda. L'olor de la menta m'ajuda a concentrar-me, n'oloro cada cop que vull escriure per exemple. I la lavanda a relaxar-me. Abans d'anar a dormir acostumo a posar-me unes gotes d'oli de lavanda als canells, o a la planta dels peus, per descansar millor.

I pel que fa a la vista i l'oïda, avui em quedo amb la imatge del riu, prop de casa, on acostumo a anar-hi sovint. El so de l'aigua del riu sempre m'asserena, a vegades tanco els ulls, imagino el paisatge i deixo que el so de l'aigua m'arribi. I si m'agrada anar davant del riu és també per veure quins ocells hi ha. Quan he arribat no n'hi he vist cap, però al cap d'uns minuts uns corbs marins han sortit de dins l'aigua, s'hi han tornat a capbussar i han tornat a sortir a la superfície, aturant-se a la resclosa. Allà s'hi han estat una bona estona, amb les ales obertes per moments. El bernat pescaire o el martinet blanc, que acostumo a veure, avui no hi eren, almenys quan hi he estat. Així que em quedo amb aquesta imatge: els corbs marins, un cel blau amb un sol càlid al migdia i la muntanya de Montserrat al fons.