Em parlen de tardor | Lletres i fils

-
.
Tardor al Parc del Llac de Navarcles, 2021


Em parlen de tardor
les fulles que cauen.
Les que resten
arrapades a les branques
m'ensenyen a mi
a no caure.
És lluny
la meva pau interna
però alço la mirada
i, com les fulles
que s'aguanten,
respiro els anhels
que persisteixen
sobre les branques
del meu tronc interior.

La meva aportació a 'Lletres i fils' de novembre.

Comentaris

  1. - R y k @ r d o -8 de novembre del 2022, a les 20:26

    Foto e poema. deslumbrantes.
    .
    Saudações cordiais
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas8 de novembre del 2022, a les 22:57

    Un magnífic poema, Núria! M'ha agradat molt. De la natura sempre s'aprenen coses i aquesttes metàfores sovint ajuden a pensar i a canviar punts de vista.

    La fotogafia també és molt bonica!

    Una abraçada, Núria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria L. Aroca9 de novembre del 2022, a les 10:25

      Moltes gràcies, Carme!
      La natura sempre té coses per ensenyar-nos, ben cert. Veure-hi amb uns altres ulls, potser més optimistes, és un bon aprenentatge que es pot aprendre a través de la natura.

      L'entorn del llac de Navarcles a la tardor és molt bonic, aquest any encara no hi he anat, però espero anar-hi aviat perquè val la pena passejar-hi i gaudir-lo en aquesta època.

      Una abraçada tardorenca!

      Elimina
  3. sa lluna9 de novembre del 2022, a les 16:36

    Preciós el conjunt, poema i foto.
    Tot va bé per aprendre, fins i tot les coses més petites, per assolir la pau interna.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria L. Aroca10 de novembre del 2022, a les 10:25

      Aprendre sempre és bo, tota ajuda és benvinguda per petita que sembli, i és que la suma de les coses petites es converteix en alguna cosa més gran.

      Gràcies, nina, aferradetes.

      Elimina
  4. artur11 de novembre del 2022, a les 13:31

    Un bon consell et donen aquestes fulles que no volen caure, que resisteixen ben fort !! Bonic poema i fotografia , que dona ganes a passejar-hi !!
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim12 de novembre del 2022, a les 19:32

      Un consell savi i esperançador, el de resistir per continuar. Tot i que de vegades també és necessari deixar anar, però cada cosa al seu temps.
      Salut, Artur!

      Elimina
  5. M. Roser8 de desembre del 2022, a les 19:37

    Si portés barret me'l treuria, preciós conjunt de foto i poema!!!
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria L. Aroca9 de desembre del 2022, a les 19:13

      Moltes gràcies, Roser, m'alegro que t'hagi agradat.
      La tardor ens regala imatges molt boniques.
      Petonets, bon vespre.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada