 |
| Tardor al Parc del Llac de Navarcles, 2021 |
Em parlen de tardor
les fulles que cauen.
Les que resten
arrapades a les branques
m'ensenyen a mi
a no caure.
És lluny
la meva pau interna
però alço la mirada
i, com les fulles
que s'aguanten,
respiro els anhels
que persisteixen
sobre les branques
del meu tronc interior.
La meva aportació a 'Lletres i fils' de novembre.
Foto e poema. deslumbrantes.
ResponElimina.
Saudações cordiais
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Rykardo.
EliminaSalutacions.
Un magnífic poema, Núria! M'ha agradat molt. De la natura sempre s'aprenen coses i aquesttes metàfores sovint ajuden a pensar i a canviar punts de vista.
ResponEliminaLa fotogafia també és molt bonica!
Una abraçada, Núria!
Moltes gràcies, Carme!
EliminaLa natura sempre té coses per ensenyar-nos, ben cert. Veure-hi amb uns altres ulls, potser més optimistes, és un bon aprenentatge que es pot aprendre a través de la natura.
L'entorn del llac de Navarcles a la tardor és molt bonic, aquest any encara no hi he anat, però espero anar-hi aviat perquè val la pena passejar-hi i gaudir-lo en aquesta època.
Una abraçada tardorenca!
Preciós el conjunt, poema i foto.
ResponEliminaTot va bé per aprendre, fins i tot les coses més petites, per assolir la pau interna.
Aferradetes, nina.
Aprendre sempre és bo, tota ajuda és benvinguda per petita que sembli, i és que la suma de les coses petites es converteix en alguna cosa més gran.
EliminaGràcies, nina, aferradetes.
Un bon consell et donen aquestes fulles que no volen caure, que resisteixen ben fort !! Bonic poema i fotografia , que dona ganes a passejar-hi !!
ResponEliminaSalut ;)
Un consell savi i esperançador, el de resistir per continuar. Tot i que de vegades també és necessari deixar anar, però cada cosa al seu temps.
EliminaSalut, Artur!
Si portés barret me'l treuria, preciós conjunt de foto i poema!!!
ResponEliminaPetonets, Núria.
Moltes gràcies, Roser, m'alegro que t'hagi agradat.
EliminaLa tardor ens regala imatges molt boniques.
Petonets, bon vespre.