 |
| . |
–Quina paret més rugosa! –fa la
Natàlia mentre la toca amb les mans.
–Sí, costarà una mica més, però igualment hi podràs dibuixar, oi?
–I tant que sí! Saps quins versos hi voldràs escriure?
–Sí, els del poema 'Somnis de Chauen', perquè aquest blau em recorda la ciutat de Chefchaouen. I com que quan hi vaig anar de viatge l'hivern passat vaig escriure'n uns versos...–explica la Lluïsa.
–Molt bona tria!
–I aquesta antena a la finestra?
–Ni idea... però saps que ens farà servei?
–Ah sí, com? –demana incrèdula la Natàlia.
–Retallaré unes cartolines que he portat, hi escriuré poemes i els penjaré a l'antena.
–Oh, em sembla genial! Hi puc deixar algunes aquarel·les petites també.
–I és clar que sí, Natàlia!
–Vinga, agafo les pintures i començo amb el dibuix d'un llibre!
–Sí, costarà una mica més, però igualment hi podràs dibuixar, oi?
–I tant que sí! Saps quins versos hi voldràs escriure?
–Sí, els del poema 'Somnis de Chauen', perquè aquest blau em recorda la ciutat de Chefchaouen. I com que quan hi vaig anar de viatge l'hivern passat vaig escriure'n uns versos...–explica la Lluïsa.
–Molt bona tria!
–I aquesta antena a la finestra?
–Ni idea... però saps que ens farà servei?
–Ah sí, com? –demana incrèdula la Natàlia.
–Retallaré unes cartolines que he portat, hi escriuré poemes i els penjaré a l'antena.
–Oh, em sembla genial! Hi puc deixar algunes aquarel·les petites també.
–I és clar que sí, Natàlia!
–Vinga, agafo les pintures i començo amb el dibuix d'un llibre!
La Natàlia i la Lluïsa són dues amigues que es dediquen a posar dibuixos i paraules a parets de cases abandonades. Van decidir engegar aquest projecte fa uns mesos, ja que malgrat haver publicat llibres i haver participat en exposicions, les paraules d'una i els dibuixos de l'altra arriben a poques persones. És la seva manera de reivindicar allò que creen i, d'aquesta forma, potser algú més les coneix. De moment ja són unes quantes les cases on han deixat la seva empremta, el seu segell, el seu art.
***
Uma bela foto e um texto que muito gostei de ler.
ResponElimina.
Abraço poético
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ryk@rdo per la lectura i el comentari.
EliminaUna abraçada!
Els dibuixos i les paraules es complementen.
ResponEliminaImatges i paraules sempre fan un bon equip.
EliminaGràcies Xavier
Diuen que una imatge val més que mil paraules, potser!... però què maco quan van juntes!.
ResponEliminaBen trobat!.
Aferradetes, bonica.
Una imatge acompanyada d'unes bones paraules que la complementin és bonic i enriquidor. I se'n poden dir tantes paraules com persones escriguin, com fem amb aquests jocs per aquí els blogs. I que bé que ens ho passem 🙂
EliminaAferradetes preciosa.
Una bona iniciativa !. Tots els començaments son difícils ...i no sols els començaments !.....
ResponEliminaBona aportació, Núria ;)
Sí, els inicis, i no tan inicis, sempre costen, i sembla que en les activitats artístiques encara més. Per això tota iniciativa pot ser bona.
EliminaGràcies, Artur! Una abraçada!
Volia tenir una casa,
ResponEliminala seva casa,
i fer-la des de baix.
El primer que havia fet,
la façana,
amb una finestra
per mirar des de dalt de tot
i escampar la mirada
tot el que li deixés
l'esplanada del davant.
Havia deixat els forats
per descansar les bigues,
la paret, l'havia fet rugosa
amb gran quantitat de bonys,
on possiblement
deixaria créixer
algunes plantes d'heura,
tot estava pensat
pausadament,
però no recordava
el perquè d'aquell estri
que es veia des de fora
de la finestra.
Volia tenir una casa
i esperava tenir el temps
necessari per acabar-la.
Un bonic poema que descriu l'anhel de tenir una casa construiïda per un mateix, al nostre gust, i deixant volar la imaginació.
Elimina