 |
| . |
Feia anys que hi somiava, feia temps que volia transformar aquella idea en un projecte, i a poc a poc, amb esforç i perseverança, l'ha portat a terme. Amb una espurna d'il·lusió als ulls, amb un somriure als llavis, es mira el llibre que té a les mans, el primer editat amb la seva pròpia editorial. El títol no pot ser més adient: 'Mirall de somnis', poemes d'Eulàlia Puig, Edicions de l'Espill. Tant debò a aquest títol n'hi segueixin molts més. Més llibres, més paraules, més poesia per escampar arreu.
-90 paraules-
La meva aportació a 'Deu anys, deu mots' amb la paraula obligatòria 'espill'.
Moltes gràcies a tothom qui ha començat a fer les seves aportacions, i que vaig copiant en un document de Word per després crear-ne un recopilatori.
Fa molta il·lusió tenir el teu primer llibre a les mans, ben cert!.
ResponEliminaMolt ben trobat, nina.😉
Aferradetes.
Sí, il·lusiona molt, i més si fa temps que hi treballaves.
EliminaGràcies, nina.
Aferradetes :)
Segur que ni seguiran molts d'altres.... quan t'apassiona el que fas i ha una mica menys de dificultats !.
ResponEliminaBon cap de setmana ;)
I tant, quan una cosa es fa perquè surt de dins i apassiona es nota, dones el millor de tu i ho fas de gust.
EliminaBon cap de setmana, Artur ;)
Ui! Que bé! Ara em reconeix i em deixa comentar!
ResponEliminaUn relat molt bonic il·lusionador. Que tingui sort i que el piló de llibres publicats vagi creixent.
Una abraçada Núria. O millor un grapat per compensar quan no puc dir res.
Viscaaa! Celebrem-ho doncs, Carme, i aprofitem-ho :)
EliminaSegur que sí que els llibres aniran creixent i tindrà una bona biblioteca.
Un bon grapat d'abraçades i per molts anys en el dia del teu sant.
Mirall de somnis, espill de proeses.
ResponEliminaMai millor dit, ben trobat aquest joc de mirall-espill.
EliminaNetejava com cada setmana
ResponEliminal'espill del rebedor,
el drap i l'aerosol
passades amunt i avall,
feia la feina amb el mateix esme
que li quedava
des que va marxar..
Un cop ben net,
s'aturava un moment
i creia veure'l de nou entrant
per la porta del carrer
carregat amb la bossa
del que havia comprat,
deixar-ho al terra
i abraçar-la amb força
deixant en els llavis
un bes com un segell.
Un instant tant etern
que l'eternitat
semblava un instant
curt i fugisser.
Aquell espill
era la seva memòria viva
on guardava en calaixets
tot els seus records..
Uns versos plens de tristesa i enyorança per la pèrdua d'un ésser estimat, un espill on es reflecteixen tots els moments viscuts que queden en el record. Preciós poema.
EliminaMoltes gràcies per la teva participació, qui sap si...
Molt bonic, Núria, Jo estava pensant fer un petit escrit on hi sortissin totes les deu paraules...
ResponEliminaPetonets , guapa.
Moltes gràcies, Roser. I molt bé si t'animes a fer un escrit amb totes deu paraules, també és una proposta del repte, quan tu vulguis.
EliminaPetonets, bonica.