 |
| . |
Fa
dos mesos que només sé d'ella per les fotos que m'envien. Viu en un
altra ciutat. I la trobo molt a faltar. "Només
és una gossa", em diuen algunes persones. Doncs per mi era i és el meu món, la
força per continuar. És feliç i sé que algun dia la podré anar a
veure, però ara visc amb l'enyor
que sento per la seva absència.
-67 paraules-
 |
| La Tana, trobo a faltar estar amb ella cada dia |
O meu elogio pela sua contribuição
ResponElimina.
Feliz fim de semana.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltres gràcies, Ryk@rdo.
EliminaBon cap de setmana, salutacions.
Què maca i tranquil·la se la veu. No m'estranya que l'enyoris.😉
ResponEliminaAferradetes, bonica.
Sí, és una gosseta molt tranquil·la i molt bona. Aquesta foto és a casa meva precisament, de tant en tant venia, i sempre s'estava quieta a sobre el sofà, o a terra segons la temperatura.
EliminaS'enyoren molt, i és que fan molta companyia.
Aferradetes, preciosa.
L'enyor és personal i intransferible... i es poden enyorar tantes coses i tants éssers diversos... Ella també et deu enyorar.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí, cadascú té tot el dret d'enyorar a qui vulgui o el que vulgui. Normalment els comentaris aquests de "només és una gossa" venen de persones que no n'han tingut mai cap i no entenen que es puguin arribar a estimar tant.
EliminaI crec que sí que també em deu trobar a faltar, i és que quan anava a casa seva ella ja sabia l'hora i sortia al balcó a mirar. Són molt llestos, hehe.
Una abraçada, Carme.
L'enyor son sentiments i no si pot fer-hi més !.... a no ser facis unes passes i cap allà falta gent ;)
ResponEliminaBoniques paraules i fotografia , salut !!
Sentiments que tothom ha sentit més d'una vegada...
EliminaI sí, ja hi vull anar ja un dia, tot i que amb tanta calor també és més difícil, però sí que espero poder visitar-la aviat.
Salut, Artur, bon diumenge!
Em mata l’enyor i la soledat,
ResponEliminatinc tatuada la seva marxa a la pell
amb la tinta més fosca que mai he vist.
Em pren l’aire de dins mateix dels pulmons
i m’asfixia lentament, molt lentament.
Que consagrat és l’enyor
en aquestes alçades de la meva vida.
Piulo com un poll, un xic de vida,
l’escalfor que em donà el seu cos,
a dolça mirada dels seus ulls verds.
L'enyor és un sentiment dur, tot ell ens omple d'un buit immens tal i com ho has expressat en el poema.
EliminaMoltes gràcies per la teva aportació.