 |
| . |
Batecs de soledat
ressonen al meu cor,
envaeixen la meva ànima
inunden els meus dies.
ressonen al meu cor,
envaeixen la meva ànima
inunden els meus dies.
La pluja de llàgrimes
no els ofega; es fan més forts,
més evidents, més sentits.
Quan tornarà a sortir el sol
i il·luminarà de nou el camí?
Quan s'apagaran el silencis
i naixeran noves paraules,
nous sentiments, noves il·lusions?
Quan cicatritzaran les ferides
que esquerden cos i ànima?
Batecs de soledat
anhelen convertir-se
en batecs de somnis,
en batecs d'amor
bombejant prosperitat.
-77 paraules-
Aprofito per comentar un parell de coses:
Com sabeu la proposta s'acaba el dia 10 de setembre, de totes maneres si us falta algun text publiqueu-lo tranquil·lament encara que s'hagi acabat el termini. Va bé posar una data límit però si han passat alguns dies, doncs cap problema.
Tot i que fa temps que tinc el repte plantejat tampoc tinc totes les propostes escrites, només algunes. Aquests primers textos els estic escrivint sobre la marxa. A les tardes faig un curs, que avui acabo abans de tornar-hi al setembre, i tampoc no hi he pogut dedicar gaire estona. Així que anem fent cadascú al nostre ritme.
I pel que fa a la proposta Lletres i fils, que sempre publico el dia 2 de cada mes, al setembre ho faré el dia 10, i ja ho avanço perquè hi he estat pensant aquests dies, serà la proposta extra d'aquest repte, la d'escriure un text on s'incloguin les 10 paraules i tot el mes de setembre per escriure'l. Però bé, per això encara falta i ja ho recrodaré quan arribi el moment. Per ara, anem fent les deu propostes, sense cap tipus d'obligació, evidentment.
Bonita participação que aplaudo e elogio.
ResponEliminaCumprimentos poéticos
Moltes gràcies, Rik@rdo.
EliminaSalutacions poètiques.
Un poema molt bonic, molt sentit, trist però esperançat.
ResponEliminaJo havia pensat publicar un mot cada dimecres. I en els primers dies de setembre, acabar tots els que em faltin. O sigui que aniré dins el termini. Dubtava de si afegir-me o no a l'extra dels 10 mots, però de la manera que ho planteges com a Lletres i fils del setembre, doncs em sembla molt més tranquil i sí que m'hi afegiré.
Una abraçada
Malgrat la tristesa que l'envolta al final hi ha un alè d'esperança que no s'ha acabat de perdre.
EliminaMolt bé, Carme. Si veus que has de córrer per entrar dins del termini tranquil·la, no vull que ningú s'estressi tampoc, hehe. I sobre el Lletres i fils de fet ja pensava endarrerir-lo al dia 10, i llavors se'm va acudir que podria ser la proposta extra, així hi ha més temps.
També tinc present els teus Relats d'esiu, suposo que de cara la setmana vinent m'hi posaré.
Una abraçada de tornada.
Als que sentim aquests batecs de soledat, ens agradaria que es convertissin en altres batecs que allunyessin la tristor d'aquest sentir. Un poema preciós.
ResponEliminaEns deixes respirar una mica amb aquests petits canvis.😅
Aferradetes, preciosa.
Hi ha moments en què la soledat es fa molt pesada, és com una llosa que es veu impossible de treure's de sobre. Sí que seria bonic que els batecs de soledat es convertissin en batecs d'alegria, d'il·lusió...
EliminaCom ja li he dit a la Carme, no vull que ningú s'estressi i que tots poguem respirar, ja n'hi ha prou amb la calor que no ens deixa respirar, hehe.
Gràcies nina, aferradetes.
Qui no ha sentit aquests batecs en algun moment de la vida.... i moltes vegades acaben canviant per batecs d'alegria , tot i que no sempre és fàcil aconseguir-ho. Segur que aquesta vegada, si que ho farà ;)
ResponEliminaAbraçades !!
Gairebé tothom s'ha sentit sol algun cop, i és cert que no és fàcil canviar-ho, hi ha persones a qui els costa més, d'altres potser no tant. Va bé pensar que es pot, i buscar què es pot fer per aconseguir canviar-ho, actuar, perquè si només es pensa, malament.
EliminaAbraçades, Artur!
Caram Núria , quin poema tan preciós...Malgrat la seva tristor ens regala un bri d'esperança.
ResponEliminaBon vespre, Núria.
Gràcies, Roser. Sempre hi ha d'haver una mica d'esperança, encara que a vegades sembli impossible.
EliminaBon vespre bonica, petonets.
Ningú l'anava a veure
ResponEliminai el deixaven per mort
només la màquina
que li contava els batecs
era l'amiga que li feia companyia.
Però ella també, algun dia
se n'hauria d'anar.
Amb la vida acabada,
en un perenne somni
que en bucles repetia,
s'anava gastant la vida
de la qual res recordava.
eren somnis nit i dia,
en silenci i en absència.
Desconnecten l'aparell
però segueixen els batecs.
Tot somiant amb l'estimada
només li queden:
petons, records i abraçades.
Uns versos molt punyents, uns batecs de tristesa i absència.
EliminaMoltes gràcies per la teva participació, qui sap si...