Art i Vida | Lletres i fils

.

A l'espai Art i Vida, una escola on s'ofereixen tallers i cursos de fotografia, escriptura, dibuix, pintura, música i dansa s'hi va celebrar, la setmana passada, el comiat del curs, que enguany ha coincidit amb el desè aniversari del centre. Com cada any i com és tradició, es van exposar fotos i il·lustracions, hi va haver recitals de poesia, lectures de contes i concert per part dels alumnes de música. A més, per celebrar els deu anys de l'obertura de portes, des del grup de dansa es va animar a tothom qui volgués a apuntar-se a les danses populars, oferint una ballada al pati de l'escola en què hi van participar prop de cent cinquanta persones davant d'un nombrós públic que hi va assistir.

Transcorreguts deu dies de la festa final, la directora de l'escola ha convocat una reunió per fer-ne una valoració.

–Bon dia a tothom –la Clara, directora d'Art i Vida, dona la benvinguda– Bé, voldria saber les vostres impressions sobre la festa de final de curs.

–Començo jo doncs, com a conductora dels grups de dansa he de dir que el fet que tanta gent s'hi apuntés va fer que la ballada no fos gaire lluïda. A nivell estètic és maco veure tanta gent, però la qualitat va ser molt minsa.

–Gràcies per expressar-ho, Alícia –fa la Clara assentint amb el cap– la veritat és que penso el mateix. El que vaig veure no em va acabar d'agradar, va ser un error voler-ho fer més participatiu.

–Entenc que no havia de sortir perfecte, però sí que hi ha d'haver un mínim: sentit del ritme, seguir la música... –aclareix l'Alícia.

–Per descomptat, no s'ha de ballar com un professional però vaig veure gent que no sabia ni amb el peu que tocava, ni s'hi havien d'anar a dreta o esquerra –afegeix en Rafel, professor dels tallers d'aquarel·la.

–A més hi ha gent que no ha vingut als assajos, o han vingut molt poques vegades. Si no practiques com vols aprendre'n i fer-ho mínimament bé? –puntualitza l'Alícia– Tant per part meva com dels qui formen part dels grups de dansa regulars hem fet tots els esforços per ensenyar-ho de la millor manera, però molts ens han dit que s'ho miraven en vídeo i que ja n'hi havia prou.

–A mi m'hauria fet gràcia participar-hi –ara és la Joana, conductora dels tallers de contes, qui parla– però no en tinc ni idea de ballar, soc molt “patata”, així que per sortir a fer el ridícul vaig desistir.

–El mateix dic –parla en Pere, uns dels fotògrafs del centre– He gravat vídeos de la ballada i quan ho veus en pantalla t'adones de totes aquestes coses.

–Bé, reconec que va ser una equivocació voler fer una ballada més participativa i n'assumeixo la meva responsabilitat. L'any vinent ho tornarem a fer com sempre: que siguin els grups de dansa habituals els qui ballin –diu la Clara.

–Em sembla correcte. Per què, què importa: la quantitat o la qualitat? –deixa anar l'Alícia, i continua– Però no passa res, Clara, s'ha fet així per celebrar els deu anys i el resultat no ha estat l'esperat, tots hem tingut la mateixa sensació i ho hem expressat sense enfadar-nos ni retreure'ns res.

–Gràcies, Alícia. Si us sembla traiem els refrescos de la nevera i fem una pausa abans de continuar –proposa la Clara– I sobretot, celebrem la nostra amistat, que hem anat teixint al llarg de tots aquests anys. Celebrem-ho amb imatges, amb paraules, amb música, amb dansa. Celebrem que l'art és la nostra vida i que el compartim amb qui l'aprecia i el valora.

---

La meva aportació al Lletres i fils del mes de juny. Que per molts anys més poguem continuar compartint amistat blocaire.